La nova guia de doctrina de la Comissió Jurídica Assessora en matèria de responsabilitat patrimonial sanitària: una eina útil a l’abast de tothom – Helena Mora i Balcells
Responsable d’Estudis i Recerca de la Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Autora: Karolina Grabowska Font: Pexels

Les guies de doctrina de la Comissió Jurídica Assessora són un conjunt de publicacions en línia d’aquest òrgan consultiu que tenen per objecte l’estudi d’àmbits concrets, respecte dels quals dictamina de manera preceptiva.

Formen part del conjunt esmentat les obres següents: La resolució, la modificació i la interpretació dels contractes del sector públic en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de maig de 2023; La revisió d’ofici en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, d’octubre de 2019; El recurs extraordinari de revisió en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de desembre de 2016; La revisió d’ofici en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora. La causa de nul·litat de ple dret de l’article 62.1.f) de la Llei 30/1992, de juny de 2015, i El procediment d’elaboració de reglaments en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de novembre de 2013.

Llegeix més »

Vulnerabilidad y colectivos vulnerables en el derecho: ¿quiénes son y cómo se definen? – Lorenzo Cotino
Catedrático de Derecho Constitucional de la Universitat de València, miembro de OdiseIA, en el marco del Digital Futures Initiative de Google.org

Font: Arrels Fundació, CC BY-SA 2.0

Un concepto común, pero complejo y vago
El concepto de vulnerabilidad aparece en los años 1980 en el contexto de las ciencias sociales y poco a poco se va impregnando en el ámbito jurídico. No obstante, puede sorprender la escasez de estudios en este ámbito, en un tiempo de ductilidad y variabilidad de significados en las ciencias sociales.

Como han señalado algunos expertos, por ejemplo desde el Consejo de Europa: “A pesar de su uso común, el significado del concepto de vulnerabilidad es complejo y vago.” Fineman subrayó que la vulnerabilidad es una condición que puede darse en cualquier persona y que puede variar en cualquier circunstancia, tiempo o espacio. Defendió la tesis ‒discutida‒ de que el Estado tiene la obligación de ser responsable y receptivo a las vulnerabilidades, frente a la autonomía y la autosuficiencia del individuo. En la literatura también se encuentran definiciones de poblaciones vulnerables en el contexto de la salud y las dolencias: “Las poblaciones vulnerables pueden ser menos capaces de anticipar, afrontar, resistir o recuperarse de los impactos de una amenaza.”Llegeix més »

Avançament de continguts del número 69 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre els 10 anys de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 69 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb dotze articles acadèmics, set dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a examinar l’impacte i l’evolució de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), en el seu desè aniversari. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret públic, dret administratiu i dret constitucional, entre les quals tots els membres actuals de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Jorge Castellanos Claramunt, professor titular de dret constitucional de la Universitat de València (UV), és el coordinador de la secció i en signa la introducció.Llegeix més »

No hi pot haver calma després de la tempesta. El Reial decret llei 6/2024, de mesures urgents per la DANA i la necessitat de mesures jurídiques preventives – Clara Esteve-Jordà
Investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i investigadora associada, Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

Autor: Enkantari, Font: Wikimedia Commons

Context i justificació de la norma

El Reial Decret llei 6/2024, de 5 de novembre, pel qual s’adopten mesures urgents de resposta davant els danys causats per la depressió aïllada en nivells alts (DANA) a diferents municipis entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre de 2024 (d’ara endavant, RDL 6/2024) va ser aprovat just una setmana després de l’episodi que la mateixa norma cataloga com “la pitjor DANA des de començament de segle”. Aquest esdeveniment meteorològic extrem va afectar diversos municipis de la península Ibèrica i les Balears, però la zona més afectada va ser la Comunitat Valenciana. Les fortes i intenses pluges van provocar greus inundacions, danys materials i personals, interrupcions en infraestructures crítiques com ara carreteres, ferrocarrils i xarxes de subministrament d’aigua i electricitat, així com la destrucció d’habitatges i locals. La catàstrofe va motivar una resposta coordinada a nivell estatal i de comunitats autònomes, que va incloure unitats de salvament i equips d’alta tecnologia, com ara drons, helicòpters i embarcacions de rescat, en el desplegament més gran “en temps de pau” (exposició de motius I).

Llegeix més »

Reptes pendents en la governança local de l’energia eòlica – Adrià Sala i Bartrina
Graduat en Filosofia, Política i Economia i màster en Gestió Pública

decoratiu
Autor: josealbafotos. Font: Pixabay.com

Quan parlem de parcs eòlics, cal que distingim entre diversos tipus de projectes segons l’organisme públic responsable de la seva tramitació. La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric estableix que correspon a l’Administració General de l’Estat la tramitació de projectes de parcs eòlics marins –el que anomenem projectes extraterritorials (offshore)– i també els parcs eòlics terrestres de més de 50 MW de potència. En canvi, els projectes terrestres de potència menor formen part de les competències de l’administració de les comunitats autònomes.

Llegeix més »