Ressenya de la taula rodona “Percepció i avaluació de la corrupció. Dimensió comparada – On som?” – David Martínez Fiol
Professor lector del Departament d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona

Seu de l'Oficina d'Atenció Ciutadana
Font: Oficina Antifrau de Catalunya

La presentació de l’acte el passat 29 d’abril a Barcelona va ser a càrrec d’Olinda Anía, directora adjunta de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), la qual, d’entrada, va definir la corrupció com un fenomen nociu que impacta en el conjunt de les institucions, tant públiques com privades, tot i que el comú de la gent identifica la major part dels actes de corrupció com a propis de l’espai o àmbit públic. Tanmateix, va afegir un aspecte de caràcter metodològic segons el qual va afirmar que la corrupció és un fenomen no mesurable. En tot cas, creu que quan parlem de corrupció no parlem d’actes factuals concrets, sinó de la percepció que en té el conjunt de la societat. Així, en un esforç de quantificació del que ella mateixa va definir com una percepció, ens va assenyalar que, a Catalunya, segons el Baròmetre 2022 de l’OAC, un 80 % de la població enquestada tenia la percepció que hi ha bastanta o molta corrupció; una xifra molt elevada que indica fins a quin punt les persones físiques entenen que la corrupció és un mal extraordinàriament extens i que creuen que es concentra en el sector de l’urbanisme i les polítiques públiques, uns termes que la directora adjunta de l’OAC va identificar amb l’obra pública.

Llegeix més »

Avançament de continguts del número 68 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre el dret de les aigües i el dret a l’aigua en temps de policrisi

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 68 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb dotze articles acadèmics, sis dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada al dret de les aigües i el dret a l’aigua en temps de policrisi. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en ciències físiques i gestió i planificació de l’aigua, política territorial i urbanisme, dret ambiental, dret financer i tributari, dret administratiu i dret públic. Endrius Cocciolo, professor agregat de dret administratiu i dret de l’energia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), és el coordinador de la secció i en signa la introducció.

Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Aquest Sant Jordi 2024 des del blog de l’RCDP us suggerim quinze publicacions destacades i novetats editorials que aborden alguns dels àmbits tractats a la Revista Catalana de Dret Públic i al blog al llarg del darrer any. Algunes d’aquestes publicacions es poden consultar a la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), i d’altres són d’accés obert en línia. En tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons el cas.

Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com les polítiques públiques feministes, la intel·ligència artificial, la transparència algorítmica, l’habitatge, els codis ètics, els conflictes entre administracions en l’ordre contenciós, el món local, la funció pública i la transformació digital, la qualitat democràtica i les noves tecnologies, l’urbanisme en clau municipal, els drets humans, la reforma administrativa i la policrisi a l’Administració pública, o la llibertat d’expressió. En tots els casos us oferim una breu ressenya i l’enllaç corresponent per a més informació.

Bon Sant Jordi i per molts llibres!

Llegeix més »

La mediació preventiva a l’Administració pública, un abans i un després – Montserrat Raga Marimon i Natàlia Ferré Giró
Magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu, i advocada mediadora

Font: Pexels. Autoria: Kindel Media
Font: Pexels. Autoria: Kindel Media

La societat del segle XXI requereix noves formes d’entendre l’Administració i de relacionar-s’hi, i en aquest context el dret a una bona administració i el paradigma de l’Administració relacional adquireixen una rellevància especial, i la mediació administrativa esdevé un instrument idoni per fer-ho efectiu.

La pràctica de metodologies autocompositives com a fórmula per gestionar els conflictes entre la ciutadania i l’Administració, mitjançant la intervenció d’una tercera persona mediadora, independent i imparcial, suposa un canvi de paradigma. Ara bé, trobem un primer antecedent normatiu d’aquesta praxi als anys noranta del segle XX amb l’Administrative Dispute Resolution Act dels Estats Units (ADRA), d’aquí la sigla ADR per referir-se a les metodologies de resolució alternativa de conflictes aplicades a l’activitat ordinària de l’Administració pública.Llegeix més »

A vueltas con el control sobre la administración: la implicación ciudadana como motor de cambio – Alejandra Boto Álvarez
Profesora titular de derecho administrativo de la Universidad de Oviedo

Autoria: Benjamin R. Font: Unsplash

He sido invitada a reseñar en este breve apunte el contenido más importante de mi contribución sobre la reforma de la justicia administrativa en la sección monográfica del número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic. Confieso que tal propósito me es, en realidad, muy difícil de acometer pues, si algo hay de valioso en esas reflexiones, no es su contenido, sino el enfoque con que se vuelve sobre un tema clásico del derecho administrativo.

El trabajo se construye sobre evidencias preliminares que están fuera de toda discusión, la propuesta de un marco panorámico relativamente novedoso y, como derivada de los ingredientes previos, la aceptación de varias limitaciones.

Ciertamente, resulta una obviedad decir que nuestro derecho administrativo se construye sobre un mecanismo muy sofisticado de controles, pero que no funciona de forma satisfactoria. Muchos son los estudios que han profundizado en la identificación de las causas y precursores para tal fracaso y, más aún, los que proponen medidas de reforma para atajar la situación con soluciones que, no obstante, y dicho con todo el respeto académico que sus autores merecen, tienden a repetirse y ser poco originales. También suelen serlo las sucesivas oleadas reformistas institucionales, basadas o no en esos diagnósticos doctrinales con sugerencias lege ferenda. Mi análisis se encuadra en ese tipo de estudios y, por tanto, no descubre el Mediterráneo… ni aspira a ello.

Llegeix més »