Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada – Iván Rodríguez Florido Personal investigador postdoctoral de dret administratiu a la Universitat Pompeu Fabra

En temps convulsos i enfront de l’excepcionalitat constant dels esdeveniments, és crucial fomentar debats serens, mirades crítiques i reflexions profundes. En aquesta era de la immediatesa, marcada per grans transicions en diversos àmbits (digital, social, ambiental, econòmic, etc.), és fonamental defensar el paper dels diagnòstics introspectius meditats i la formulació de propostes audaces. Aquesta necessitat es fa evident també en l’àmbit de l’Administració pública: una institució que, per la seva naturalesa, no pot ser aliena a la realitat dels fets i ha d’evolucionar constantment a la recerca de la satisfacció dels interessos generals.

En aquest sentit, el passat 28 de febrer la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) va celebrar la jornada “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada” a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), un acte que dona continuïtat a la publicació del seu darrer monogràfic sobre aquest tema, coordinat per la professora Dolors Canals i el professor César Cierco. Aquest monogràfic es fonamenta en la necessitat de reformar l’Administració per millorar-la, per molts recels o temors que pugui generar. S’articula sobre la base d’un diagnòstic previ sobre la realitat i el context sobre els quals s’ha d’intervenir, i projecta les seves propostes sobre dues realitats: la creixent desigualtat en l’accés a les administracions públiques i l’expansió de la intervenció privada en l’actuació administrativa.

Llegeix més »

El curt recorregut de la carrera administrativa horitzontal per a l’Administració local catalana – Roger Càmara Mas
Responsable dels serveis jurídics de l’Ajuntament del Vendrell i doctor en dret

Autoria: fda54. Font: Pixabay

La carrera administrativa horitzontal constitueix una modalitat de carrera molt atractiva en l’àmbit local, ja que permet la progressió professional del personal sense necessitat de canviar de lloc de treball, d’acord amb el que disposa l’article 16.3 a) del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP). La carrera tradicionalment basada en el canvi de lloc de treball és de difícil aplicació en moltes de les entitats locals, perquè no existeixen llocs de caràcter superior i més ben retribuïts on poder promocionar pel caràcter reduït de les plantilles. Així mateix, en aquelles entitats on s’ha pogut desenvolupar, la creació d’aquests llocs de treball no sempre ha obeït a raons organitzatives, sinó a satisfer les legítimes aspiracions professionals del personal. Aquests aspectes ja van ser apuntats per l’informe de la Comissió per a l’Estudi i Preparació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

Llegeix més »

Evolució de la paritat de gènere en la jurisdicció contenciosa administrativa (2014-2023) – Clara Esteve Jordà
Investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i investigadora associada, Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

Autor: WilliamCho Font: Pixabay

Contextualització: els plans d’igualtat del CGPJ

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, va establir que les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències respectives i en aplicació del principi d’igualtat entre dones i homes, havien de “promoure la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de selecció i valoració” (article 51.d). [i] Així mateix, el I Pla d’igualtat de la carrera judicial, aprovat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va definir el 2013 onze eixos estratègics en matèria d’igualtat. Entre aquests eixos hi havia l’accés a la carrera judicial i la promoció professional. Com a accions a emprendre es va incloure elaborar estadístiques desagregades per sexe i per trams d’edat, així com procurar, sempre que hi hagués prou persones candidates, una composició equilibrada (60 %-40 %). El II Pla d’igualtat (2020) va millorar els resultats de l’informe del primer Pla perquè va fer cristal·litzar en accions els objectius marcats set anys abans.Llegeix més »

Evolución de la paridad de género en la jurisdicción contencioso-administrativa (2014-2023) – Clara Esteve Jordà
Investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i investigadora asociada, Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

Autor: WilliamCho Font: Pixabay

Contextualización: los planes de igualdad del CGPJ

La Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres, estableció que las administraciones públicas, en el ámbito de sus respectivas competencias y en aplicación del principio de igualdad entre mujeres y hombres, deberían “promover la presencia equilibrada de mujeres y hombres en los órganos de selección y valoración” (artículo 51.d).[i] Asimismo, el I Plan de Igualdad de la Carrera Judicial, aprobado por el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), definió en 2013 once ejes estratégicos en materia de igualdad. Entre ellos se encontraba el acceso a la carrera judicial y la promoción profesional de la misma. Como acciones a emprender se incluyó elaborar estadísticas desagregadas por sexo y por tramos de edad, así como procurar, siempre que hubiera personas candidatas suficientes, una composición equilibrada (60 %-40 %). El II Plan de Igualdad de la Carrera Judicial (2020) mejoró los resultados del informe del primer Plan, al cristalizar las acciones respecto de los objetivos marcados siete años antes.Llegeix més »

Benvinguts a Tromsø: Espanya ratifica el conveni del Consell d’Europa sobre l’accés als documents públics – Iván Rodríguez Florido
Investigador postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra

Autoria: Andrew Keymaster. Font: Unsplash

1. El Conveni de Tromsø: referència malgrat la tardana entrada en vigor

El Conveni núm. 205 del Consell d’Europa sobre l’accés als documents públics, convingut a Tromsø (Noruega) el 18 de juny de 2009, va entrar en vigor l’1 de desembre de 2020, moment en el qual es va arribar al nombre de ratificacions mínimes exigides.[1] Es tracta del primer instrument jurídic internacional vinculant que reconeix el dret general d’accés a documents oficials en poder de les autoritats públiques,[2] si bé es configura com una norma de mínims bàsics.

L’any 2021, l’Estat espanyol va iniciar els tràmits per dur-ne a terme la ratificació, un procés que ha culminat amb la publicació de l’instrument de ratificació l’octubre de 2023 i que ha comportat l’entrada en vigor a Espanya l’1 de gener de 2024. Aquesta ratificació s’emmarca dintre dels compromisos de l’Eix de transparència i rendició de comptes del IV Pla de govern obert d’Espanya 2020-2024, que també contempla la reforma de la llei estatal de transparència i l’aprovació del seu reglament de desenvolupament.Llegeix més »