Ulises y la odisea de la reforma de la Administración – César Cierco Seira
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Lleida

Imatge de la Jornada sobre la nova llei en relació amb el dret a una atenció adequada i una bona administració celebrada  a l'EAPC al novembre de 2025.
La secretària general de Presidència, Eva Giménez Corrons, i el catedràtic de Dret Administratiu de la UdL, César Cierco Seira, a la jornada sobre la Llei 9/2025 el 24 de novembre de 2025.

A quien se ha dedicado al estudio de la simplificación administrativa o, sin ir tan lejos, ha participado en la planificación o ejecución de programas de reforma o similares, es probable que cualquier nuevo impulso simplificador le haga pensar de inmediato en la odisea de Ulises y, más concretamente, en el extraordinario peligro del sonoro canto de aquellas sirenas que salieron a su encuentro. Después de todo, la simplificación no deja de ser un objetivo que muta en apariencia, que admite avances, pero que está llamado a permanecer como meta a perseguir por la Administración.Llegeix més »

El més llegit de 2025 a l’RCDP blog

Al llarg del 2025 hem publicat un total de 44 apunts al Blog de la Revista Catalana de Dret Públic, amb 43.914 visites i 27.724 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (81 % del total). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos, n’hi ha tres que corresponen a anys anteriors, signats respectivament per Lorenzo Cotino, Elisa Llop Cardenal i Susana Eva Franco Escobar.

Si ens fixem només en els apunts publicats el 2025, els 10 més llegits han estat els següents:

El nou règim de pagaments menors previst al Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública – Alexandre Hernández Ossó i Andrea Pey Rubio

¿Funcionarios fijos por arte de sentencia? No, gracias! – Marcos Peña Molina

¿Por qué no tenemos una mejor gestión pública? Algunas reflexiones una década después de la aprobación de la legislación de transparencia y buen gobierno – Juli Ponce Solé

El levantamiento de la prohibición de acción directa y el pago directo a subcontratistas en Cataluña – Francisco Javier Vázquez Matilla

La protecció penal i administrativa dels gats comunitaris – Maria Marquès-Banqué

Intel·ligència artificial i contractació pública: oportunitats per a una gestió més eficient – Xevi López Cadena

Nous avenços (normatius) de la mediació administrativa – Xavier Bernadí Gil

Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals: una perspectiva ciutadana i administrativa – Yvonne Niño i Iris Favà

L’exclusió de la recerca científica de l’àmbit d’aplicació del Reglament d’intel·ligència artificial. Un benefici per a la recerca científica? – Ruben Ortiz Uroz

La buena administración y su proyección en la jurisprudencia – Miguel Pardo Castillo

Durant el 2025 alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la contractació pública, l’accés i el règim del funcionariat, la gestió pública i la transparència, el pagament directe a subcontractistes, el dret animal, la mediació administrativa, la regulació de la intel·ligència artificial i la bona administració, entre d’altres.

Aquest nou any esperem seguir publicant apunts d’actualitat que aportin una reflexió al debat sobre qüestions actuals vinculades al dret públic català, espanyol i europeu. Esperem comptar novament amb tots vosaltres.

Una proposta en tramitació per regular l’autoconsum 2.0: millor governança i transparència per a una energia distribuïda i ciutadana, i amb horitzons ampliats – Joan Herrera Torres
Professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, membre de l’equip del projecte d’investigació ENLOCOMUN i soci de SAMSO EDS

Foto de plaques solars
Font: pexels

1. Introducció

El projecte de Reial decret pel qual es modifiquen diversos aspectes relatius a l’autoconsum d’energia elèctrica i s’impulsa l’emmagatzematge distribuït constitueix una peça clau en la consolidació d’un model energètic més descentralitzat, participatiu i democràtic.[i] La norma no només pretén corregir disfuncions del marc actual, sinó que també introdueix mecanismes que permeten que ciutadans, empreses i administracions puguin participar activament en la generació, l’emmagatzematge i el consum d’energia renovable.[ii]

Aquesta proposta pot llegir-se com una arquitectura reguladora sustentada sobre tres grans pilars:

·Ampliar horitzons, amb mesures que estenen el radi d’actuació de l’autoconsum i incorporen per primera vegada el reconeixement jurídic de l’emmagatzematge distribuït com a infraestructura energètica.

·Millorar la governabilitat, amb la creació de la figura del gestor d’autoconsum i amb nous instruments que facilitin la gestió i la flexibilitat dels acords entre participants.

·Avançar cap a un model més clar, amb reformes que reforcen la transparència, simplifiquen els tràmits i garanteixen un accés més directe a la informació energètica per part dels usuaris.

Aquest apunt analitza cadascun d’aquests eixos, en subratlla l’aportació jurídica i socioenergètica i en destaca l’alineació amb la reforma de la Directiva 2019/944/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat, especialment pel que fa al dret al consum compartit d’energia i a la integració de l’emmagatzematge col·lectiu en el sistema energètic europeu.

Llegeix més »

La buena administración y su proyección en la jurisprudencia – Miguel Pardo Castillo
Magistrado especialista de lo contencioso-administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía (sede de Granada)

Façana de l’edifici de la Real Chancillería de Granada. Autor: Jebulon. Font Wikimedia Commons. Llicència: CC0 1.0 Universal

La buena administración irrumpió en nuestro ordenamiento como un cajón de sastre que albergaba principios y derechos aparentemente inconexos. Más de dos décadas después de su consagración en la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, persiste la discusión sobre su naturaleza y alcance. No obstante, los operadores jurídicos han esclarecido su contenido esencial y extraído sus consecuencias prácticas más relevantes.

El presente trabajo analiza su origen, caracterización jurídica y, sobre todo, las manifestaciones que el Tribunal Supremo ha elevado a categoría de doctrina legal.

Llegeix més »

Comentario de la Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 – Natalia Menéndez González
Profesora ayudante de la CUNEF Universidad e investigadora asociada del Centre for a Digital Society

Font: Pexels. Autor: Kevin Ku

La Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 (Sala de lo Contencioso-Administrativa, Sección Tercera), de 11 de septiembre de 2025 (Recurso 7878/2024) se sitúa en un momento clave de la transformación digital de la Administración pública y responde a una reclamación de la Fundación Ciudadana Civio contra el Ministerio de Transición Ecológica (MITECO) para que se le facilitase el código fuente de la aplicación informática denominada BOSCO, utilizada para determinar si los potenciales beneficiarios del llamado bono social eléctrico reúnen los requisitos de “consumidor vulnerable” o “consumidor vulnerable severo”. En lo que sigue se trata de una reflexión sobre tres ejes: primero, la aplicación del derecho a las nuevas tecnologías como continuación de viejos problemas jurídicos; segundo, la tensión entre el derecho de acceso a la información y la propiedad intelectual; tercero, la introducción de la noción de “democracia digital” y su relación con la “soberanía digital”. Finalmente, se plantea una consideración acerca de la eventual condición de sistema de inteligencia artificial de BOSCO y las consecuencias de ello.Llegeix més »