L’RDL 7/2026 com a norma d’inflexió: transició energètica local, autoconsum ampliat i retorn territorial – Joan Herrera Torres
Soci de SAMSO EDS, professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’equip del projecte d’investigació "ENLOCOMUN"

Panells solars tèrmics situats al terrat de l'escola La Maquinista. De fons, l'església de Sant Andreu
Font: Ajuntament de Barcelona. Autora: Paula Jaume

1. Introducció: una norma de conjuntura i d’inflexió

El Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla integral de resposta a la crisi a l’Orient Mitjà (en endavant, RDL), pot semblar, a primera vista, una norma d’urgència destinada a atenuar els efectes de la nova crisi energètica internacional derivada de la guerra a l’Iran i la inestabilitat a l’Orient Mitjà. El text inclou, en efecte, rebaixes fiscals, mesures de protecció social, suport a sectors exposats i mecanismes conjunturals de contenció. Però quedar-se aquí seria llegir només la superfície de la norma. El preàmbul de l’RDL ho deixa clar: al costat d’aquest “escut” immediat, el text incorpora un segon eix estructural destinat a accelerar l’electrificació de l’economia, reforçar el desplegament renovable i reduir la dependència dels combustibles fòssils importats.Llegeix més »

El RDL 7/2025 com a oportunitat per a una transició energètica més distribuïda i democràtica – Joan Herrera Torres
Professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’equip del projecte d’investigació ComEnerSys*. Soci de SAMSO EDS

Autor: Vicente Zambrano González, amb llicència CC BY-NC-ND

1. Introducció [i]

El Reial decret llei (RDL) 7/2025, de 24 de juny, anomenat col·loquialment “antiapagades”, s’ha aprovat després d’una llarga acumulació d’episodis d’escassetat al sistema elèctric espanyol. Un incident significatiu, amb un zero de tensió a escala ibèrica el 28 d’abril de 2025, es va convertir en el punt d’inflexió que va provocar un debat acalorat sobre la necessitat de millorar la resiliència del sistema i la fiabilitat de la xarxa elèctrica.

La realitat és que l’emergència ja justificava de per si una intervenció normativa directa, però el clima generat en el món polític i mediàtic com a conseqüència de l’apagada va obrir la porta a una reforma.

El RDL en qüestió no deixa de ser una mesura de resposta a l’emergència puntual, tot i que incorpora peces estructurals de canvi a mitjà o llarg termini. Si l’apagada va ser vista per determinats sectors com una oportunitat per a frenar o alentir el desplegament de les renovables, aquest RDL és una resposta per mantenir l’aposta, però afegint millores i resiliència al sistema elèctric.

Llegeix més »

A debate competencial las medidas para el impulso de la transición energética y el consumo de cercanía en Aragón – Julio Tejedor Bielsa
Catedrático de Derecho Administrativo. Abogado

Font: pixabay. Autoria: geralt

Hasta una discutida reforma de la legislación estatal de 1990, prácticamente en todas las comunidades autónomas se aplicaba la misma normativa urbanística. El debate acerca de la reforma, en aquel entonces, alumbró la diversidad, relativa, que hoy rige el urbanismo en cada territorio. Esa diversidad movió al Estado, sin embargo, a reconstruir su competencia en la materia sobre competencias diversas, básicas en su mayoría, que vienen condicionando aspectos muy relevantes en esta materia. En el ámbito energético el Estado cuenta, como es bien sabido, con competencias básicas, pero no exclusivas. También las comunidades autónomas tienen competencias en esta materia. Sin embargo, en la práctica totalidad de ellas rige la normativa estatal, de directa aplicación o supletoria. Sin embargo, algunas comunidades han empezado a legislar, como han hecho Cataluña o, como aquí se expone, Aragón. Y lo han hecho movidas no tanto por un debate provocado por la normativa estatal, sino por la ausencia de reformas efectivas, incluso incumpliendo directivas vencidas, por parte del legislador estatal.

Llegeix més »