L’equitat com a paràmetre d’interpretació de les normes i de resolució dels conflictes – Carles Grima i Camps
Advocat i professor associat de Dret Constitucional a la UB i professor col·laborador a la UOC

Font: Pexels. Autoria: Monstera Production

F. Maspons i Anglasell, a la seva obra L’esperit del dret públic català, analitza el concepte i la funció que va tenir l’equitat en el dret públic català històric, on el dret natural era la norma suprema amb la funció de moderar el poder. Per ell, hi havia dos principis generals i superiors als quals estaven sotmesos els governants: la igualtat social i l’equitat. El primer implicava una subjecció comuna de tots els elements a unes mateixes normes i l’impediment de l’abús de les facultats del més fort sobre el més dèbil. El segon, l’equitat, comportava l’obligació de respectar la justícia en benefici d’altri i el dret de ser respectat. L’equitat era la regla d’interpretació de les lleis, els drets i els pactes amb la finalitat de proscriure l’abús i imposant “l’obligació d’ajustar-se al sentit de la llei abans que a les seves paraules”. La doctrina històrica catalana, seguint la tradició del dret natural, ha plantejat l’equitat com un fenomen vinculat a la idea de justícia. Per Tomàs Mieres, per exemple, l’equitat és “la justícia temperada per la misericòrdia que neix de la benignitat d’esperit quan cerca la solució justa, la qual es mostra en la raó natural”. I Antoni d’Olibà vincula l’equitat amb l’honestedat i, per tant, “no pot ser just allò que no és honest”. Amb l’aparició del concepte liberal de l’imperi de la llei, l’equitat queda arraconada i passa a ser utilitzada en darrera instància per a la resolució de conflictes.Llegeix més »

Perspectiva cognitiva i nudge públic. El semàfor nutricional (Nutri-Score). Recensió de l’obra Perspectiva cognitiva y nudge público. La actuación conductual de los poderes públicos, de Joan-Pere López Pulido – Ernest Alemany Selle
Lletrat del Servei Català de la Salut i doctorand de Dret Administratiu (Universitat de Barcelona)

En primer lloc, voldria agrair al professor Dr. Joan-Pere López Pulido la proposta d’elaborar la present entrada, la qual m’ha permès conèixer amb gran detall aquesta temàtica tan innovadora, que ha sigut analitzada amb molta precisió, des de moltíssims més angles dels que havia pogut preveure abans de la seva lectura. L’autor és, actualment, director de l’Assessoria Jurídica de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, així com professor associat de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, ​​i compta amb una dilatada trajectòria professional en diferents administracions públiques i com a docent i investigador a la universitat.Llegeix més »

L’RCDP blog se’n va de vacances

Platja amb onades del mar.Els dies són llargs, les nits caloroses i les ganes d’estirar-se a la sorra de la platja, a la piscina o de passejar per llocs ombrívols augmenten. És per això que també el blog de l’RCDP, com molts de vosaltres, fa una pausa. Marxem de vacances. Parem per recuperar energies, per prendre perspectiva, beure de fonts diverses i retornar amb més força, amb temes nous i diversos, però sense deixar de banda l’actualitat i la qualitat dels apunts, que ja són marca de la casa.

Des de principis d’any hem publicat puntualment un apunt setmanal, no hem fallat a la cita d’apropar-vos lectures d’actualitat sobre dret públic i altres disciplines germanes, signades totes per veus autoritzades.Llegeix més »

La mediació administrativa: una possibilitat a implantar i desenvolupar – Joan Anton Font Monclús
Secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, doctor en Dret i professor associat de la URV de Tarragona

Autoria: Fauxels. Font: Pexels

La mediació intrajudicial en l’àmbit contenciós administratiu és una realitat cada vegada més estudiada i implantada, encara que quedi molt camí per recórrer. En aquest sentit, més enllà de les experiències positives que s’han efectuat en alguns tribunals superiors de justícia, el Consell General del Poder Judicial ha elaborat un protocol de mediació a la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i també ha elaborat un protocol el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya.

No obstant, el que plantejaré és un pas previ, segurament necessari i menys tractat: la mediació en la via administrativa. Tot i que aquesta ja ha estat tractada per autors com Joaquín Tornos Mas, Gerardo Carballo Martínez, Marta García Pérez o Lucía Casado Casado, entre d’altres.

Llegeix més »

Las oportunidades de la mediación interadministrativa – Óscar Expósito-López
Investigador predoctoral, Universitat Rovira i Virgili

Dos guants de boxa, un de rosa i un de negre, xocant.
Autoria: Julia Larson. Font: pexels.com

Mucho se habla en los últimos tiempos sobre las posibilidades de implementar la terminación convencional (art. 86 LPACAP) como mecanismo para resolver conflictos entre particulares y Administraciones o incluso entre dos Administraciones –la llamada mediación interadministrativa[i]. En adición, también existe la posibilidad de utilizar la mediación con posterioridad al procedimiento en fase impugnatoria como sustitutivo de recursos administrativos (art. 112 LPACAP). Ahora bien, el problema real no es la capacidad teórica del uso de estos sistemas para la solución de controversias entre las diferentes partes, sino la escasa practicidad de estas técnicas en la actuación administrativa común. La burocracia, acostumbrada a los antiguos usos del expediente administrativo clásico, y guiada por los viejos principios de la Administración liberal de principios del siglo XX, no parece tener la intención de evolucionar hacia un sistema más adecuado a nuestros días, a nuestra sociedad. Este hecho se retroalimenta por los propios funcionarios que gestionan actualmente los procedimientos administrativos, pues el ser humano es un ser de costumbres y el cambio le provoca pavor. Las personas, en general, necesitan mantener ese statu quo que les proporciona seguridad, pues les hace mantener su equilibrio vital. Por este motivo, parece fútil cualquier intento de aplicar un sistema más flexible pero problemático para ellos, pues sería cambiarlo por uno que al cuadro administrativo ya le parece funcional a nivel organizativo.Llegeix més »