Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de Dret Administratiu a la UOC

Per contestar al títol d’aquest article comentaré la Sentència del Tribunal Constitucional (TC) núm. 23/2022, de 21 de febrer, que resol el recurs d’empara interposat pel conseller i secretari del Consell d’Administració de l’empresa Damm contra la sanció que l’imposà la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), consistent en una multa per un import de 30.000 euros i la publicació d’aquesta sanció en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

1. Plantejament de la qüestió. L’anonimització de dades en les sentències

Els fets sancionats tenen el seu origen en l’adquisició, per compte d’una tercera persona (la seva filla), d’accions de la dita empresa disposant d’informació privilegiada sobre la mateixa, referent a la proposta d’aprovació d’exclusió de negociació de les accions mitjançant una oferta pública d’adquisició.

La persona sancionada interposà un recurs d’empara davant el TC, que fonamentava en diversos extrems. Pel que aquí interessa em centraré únicament en la queixa que formulava respecte la publicació de la sanció al BOE.Llegeix més »

L’obsolescència de la Llei de secrets oficials de 1968. Apunts per a una reforma necessària més enllà del cas Pegasus – Irene Araguàs Galcerà
Professora lectora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona

Font: “Top Secret” by Malakhi Helel is licensed under CC BY-ND 2.0.

Un dels pilars fonamentals de qualsevol estat democràtic és garantir el “dret a saber” dels ciutadans, que a nivell normatiu exigeix disposar de lleis que regulin adequadament el seu contingut, tant des d’un punt de vista positiu com negatiu.

En la divulgació de la informació del sector públic hi ha un evident tensió entre transparència i confidencialitat, configurades com dues cares de la mateixa moneda que és necessari conciliar, per tal d’assolir el difícil equilibri entre el secretisme i la sobreexposició informativa.

En els darrers anys, l’aprovació de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i de les diverses lleis autonòmiques en la matèria (a Catalunya, la Llei 19/2014, de 19 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern), ha centrat l’atenció de polítics, acadèmics i òrgans judicials sobre la transparència, relegant a un segon pla el debat sobre la necessitat de modernitzar la regulació relativa a les matèries secretes o classificades, i comptar amb una norma que no llastri la consumació de la “casa de vidre”, i a la vegada serveixi per fer front als reptes jurídics, polítics i socials que es plantegen en l’actualitat.Llegeix més »

El régimen jurídico de las plataformas de contratación en España – Javier Miranzo Díaz
Profesor ayudante doctor de Derecho Administrativo. Universidad de Castilla-La Mancha

Aunque la contratación electrónica y el uso de plataformas de contratación[i] ya viene impulsándose desde anteriores legislaciones, lo cierto es que su impulso definitivo se produjo con la aprobación del paquete de directivas de 2014 (Valero Torrijos, 2015, p. 29), que junto con su transposición por la Ley de Contratos del Sector Público (LCSP) conforman el marco jurídico principal actual de la contratación electrónica (Moreno Molina, 2014, p. 19). Sin embargo, desde hace años, y a pesar de los desarrollos normativos, existe una cierta incertidumbre, o al menos un debate jurídico, sobre el régimen jurídico aplicable a plataformas de contratación (Gimeno Feliú, 2020, p. 313).

Especialmente, persisten ciertas dudas sobre: (1) los límites competenciales en el desarrollo de estas plataformas, y (2) la conformidad con el derecho europeo de la competencia de un sistema de cesión de plataformas públicas de forma gratuita entre Administraciones.Llegeix més »

L’avís de posada a disposició de la notificació electrònica: pràctica i omissió. Estat de la qüestió i anàlisi jurisprudencial – Anna Maria Burgués Pascual
Advocada de la Generalitat adscrita a la Direcció General de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica, Departament de la Presidència

En un sentit ampli, la posada a disposició és la tramesa d’un document, acte administratiu o expedient a la persona interessada, consistent en la seva publicació en un espai restringit (la seu electrònica o l’adreça electrònica habilitada única) al qual la persona interessada pot accedir mitjançant sistemes d’identificació electrònica.

En el cas dels actes administratius que s’han de notificar, la legislació del procediment administratiu comú configura la posada a disposició com un element comú i obligatori tant en les notificacions que es practiquin en paper com en les notificacions electròniques.

En aquesta anàlisi ens centrarem en la posada a disposició dels actes administratius que s’han de notificar electrònicament d’acord amb els requisits i condicions que estableixen els articles 41 i 43 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.Llegeix més »

L’evolució del control laboral mitjançant sistemes de videovigilància – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de Dret Administratiu a la UOC

Cartell amb fons groc on hi diu "Zona videovigilada" i es veu una icona d'una càmera de seguretatEl control laboral de les persones treballadores és una facultat que l’ordenament jurídic atribueix als ocupadors o empresaris. En concret, l’article 20.3 del Reial decret legislatiu 2/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET) determina que l’empresari pot adoptar les mesures que estimi més oportunes de vigilància i control per tal de verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions i deures laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat i tenint en compte, si és el cas, la capacitat real dels treballadors amb discapacitat.

El compliment de les obligacions laborals per part dels empleats públics deriva de l’article 52 del Reial decret legislatiu 5/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), segons el qual és un deure dels empleats públics desenvolupar, amb diligència, les tasques que tinguin assignades i vetllar pels interessos generals. Per tant, aquesta facultat de control de les persones empleades també pot ser exercida per les administracions públiques respecte del seu personal.Llegeix més »