Amb motiu de la diada de Sant Jordi, el blog de la Revista Catalana de Dret Públic presenta una nova selecció de lectures en l’àmbit del dret públic i de les polítiques públiques, elaborada a partir dels fons de la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Com en edicions anteriors, es tracta d’una tria orientada a oferir un tast representatiu de les novetats editorials i de treballs recents que contribueixen al debat jurídic i institucional contemporani. Les obres seleccionades ‒algunes disponibles a la Biblioteca i d’altres accessibles en línia‒ s’acompanyen d’una breu ressenya per facilitar-ne la contextualització i orientar-ne la lectura.
La selecció d’enguany reflecteix amb especial claredat els eixos de transformació que afecten les administracions públiques i el dret públic: la digitalització i l’impacte de la intel·ligència artificial, la reforma de la funció pública i de la direcció pública professional, la modernització del procediment administratiu i de la jurisdicció contenciosa, així com nous enfocaments en la gestió del risc, la mediació administrativa i la governança del benestar organitzatiu. Alhora, s’hi incorporen obres que aborden grans qüestions de la política pública ‒com ara l’accés a l’habitatge, la temporalitat en l’ocupació pública i la relació entre coneixement i decisió política‒ i d’anàlisi sobre el funcionament i els reptes de les institucions, tant en l’àmbit nacional i estatal com europeu. En conjunt, el repertori ofereix una panoràmica coherent dels debats que travessen el dret públic i les administracions actualment.
Confiem que aquesta selecció contribueixi a enriquir la reflexió jurídica i us acompanyi en una bona diada de Sant Jordi.Llegeix més »
La responsabilitat patrimonial i, més àmpliament, la responsabilitat derivada de la gestió del patrimoni públic constitueixen encara avui un dels àmbits més complexos i discutits del dret administratiu. Malgrat el seu caràcter clàssic com a institució de garantia, la seva configuració actual planteja interrogants sobre la delimitació entre la naturalesa sancionadora i la reparadora. Un dels problemes estructurals identificats és la concentració en un únic procediment de la determinació d’ambdós tipus de responsabilitat, fet que genera el risc de desdibuixar la funció de reparació patrimonial en favor d’un disseny exclusivament sancionador. Aquesta tensió es veu agreujada pels límits del ius puniendi administratiu i el risc de desviacions en l’aplicació del règim sancionador, que pot ser utilitzat amb finalitats polítiques o alienes a la protecció efectiva dels fons públics. En aquest context, el paper dels òrgans de control extern –com el Tribunal de Comptes o les sindicatures– resulta fonamental per garantir una gestió economicofinancera correcta. Les reflexions doctrinals contemporànies conviden a repensar aquests règims des d’una concepció garantista i orientada a la bona administració, per assegurar que la institució compleixi de manera equilibrada les seves funcions preventiva, reparadora i de preservació del patrimoni públic.
