Balneoterapia y Sistema Nacional de Salud: las vicisitudes de una reciente moción en el Senado – Sofía Salgado Pontón
Contratada predoctoral FPU de la Universidad de Vigo

Autor: Sergey Torbik. Font: pexels

La vinculación entre sanidad y actividad balnearia está presente en la normativa reguladora de las aguas mineromedicinales desde principios del siglo XIX. Así, el Real Decreto de 29 de junio de 1816 se refería a estas aguas como “fuentes de salud” y disponía que “en cada uno de los baños más acreditados del reino se establezca un profesor con suficiente conocimiento de las virtudes médicas de sus aguas, y de la parte médica necesaria para saber determinar su aplicación y uso”. El Cuerpo de Médicos Directores perduró hasta la entrada en vigor del Estatuto sobre la explotación de manantiales de aguas mineromedicinales de 1928,[i] que instauró la denominada “libertad balnearia”, pero ello no eliminó la vinculación de estos establecimientos con la administración sanitaria.

En la actualidad, la posición de los balnearios en el Sistema Nacional de Salud (SNS) viene determinada por dos decisiones adoptadas por el Gobierno estatal en ejercicio de las competencias sobre bases de la sanidad interior: la consideración de los balnearios como centros sanitarios y la exclusión de las terapias balnearias de la cartera de servicios comunes.Llegeix més »

L’RCDP blog se’n va de vacances

Autor: Mathias Reding. Font: pexels

Amb l’arribada de l’estiu, arriba també el moment de fer una pausa per descansar i recarregar energies. El Blog de la Revista Catalana de Dret Públic s’atura unes quantes setmanes i tornarà el mes de setembre amb noves propostes, reflexions i temes d’actualitat sobre el dret públic. Abans, però, volem fer un breu balanç del que ha estat fins ara el 2026 al blog.

Aquesta primera meitat llarga de l’any hem publicat un ventall ampli de continguts sobre qüestions jurídiques i institucionals d’interès. D’una banda, hem analitzat novetats legislatives i reformes en àmbits com l’Administració pública, el règim local, la funció pública, la contractació irregular, la mediació universitària i la legislació portuària. De l’altra, ens hem fixat en els reptes de les entitats locals en matèria de competències, integritat pública, finançament, digitalització i ús de la intel·ligència artificial. També hem abordat la transició energètica, les comunitats energètiques, la legislació climàtica, la qualitat de l’aire i les polítiques ambientals europees, així com qüestions d’actualitat relacionades amb la responsabilitat patrimonial, la violència obstètrica o els riscos derivats de la generació d’imatges falses amb IA. Els apunts han combinat l’anàlisi normativa amb reflexions sobre la transparència, la qualitat institucional, la igualtat o les transformacions de l’estat de dret. També hi han tingut cabuda comentaris de jurisprudència, ressenyes bibliogràfiques i cròniques de jornades i actes, que han enriquit el debat i han reforçat la dimensió divulgativa i crítica del blog. Tot plegat, un conjunt de veus diverses que mantenen viva la reflexió sobre el dret públic des d’una mirada plural, rigorosa i compromesa.Llegeix més »

La participació dels ens locals en les comunitats energètiques: competències, límits i reptes – Gabriel Bernárdez Expósito, Paola Villavicencio Calzadilla i Joan Pons Solé
Advocat i consultor especialista en dret ambiental i de l'energia a INSTA - Dret ambiental, diàleg i sostenibilitat; jurista i consultora especialitzada en dret ambiental i del canvi climàtic a INSTA, i ambientòleg especialitzat en comunitats energètiques a INSTA

Autoria: Los Muertos Crew. Font: Pexels

1. Introducció: de la prudència a una competència local reconeguda

Durant anys, la participació dels ens locals en les comunitats energètiques s’ha mogut en una mena de terra de ningú. El dret europeu ja reconeixia que les autoritats locals podien formar part de comunitats ciutadanes d’energia i comunitats d’energies renovables, i la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, ja havia incorporat aquestes figures a l’ordenament espanyol. Malgrat tot, molts ajuntaments continuaven actuant amb prudència, perquè, tot i que el model resultés prometedor, no sempre quedava clar com encaixava la implicació municipal amb el dret local, patrimonial i contractual.Llegeix més »

Lagunas de la Ley de Puertos: cuestiones pendientes tras el Proyecto de Ley de 2024 que desconocemos si algún día prosperará – Julio David Moreno Prieto
Profesor de la Universidad de Sevilla y abogado del Departamento de Derecho Público de Cuatrecasas

Autor: Marc Coenen Font: Pexels

El sistema portuario español se encuentra en un momento de especial incertidumbre normativa. El Proyecto de Ley de modificación del Texto Refundido de la Ley de Puertos del Estado y de la Marina Mercante (“Proyecto de Ley”), presentado en 2024, abrió la expectativa de una reforma integral que abordase las carencias detectadas tras más de una década de aplicación de dicho texto normativo. Sin embargo, la falta de mayorías en las Cortes Generales ha dejado en suspenso buena parte de las soluciones que se anunciaban, sin que exista certeza de que la reforma vaya a retomarse en esta legislatura ni en qué términos. Mientras tanto, las Autoridades Portuarias, los concesionarios y los operadores siguen enfrentándose a diario a lagunas legales que condicionan decisiones de inversión, plazos concesionales y seguridad jurídica. Este apunte pretende identificar y analizar las principales cuestiones que permanecen abiertas y que no fueron ni siquiera tratadas en el Proyecto de Ley, con el propósito de contribuir al debate sobre una reforma que, con independencia de su calendario político o parlamentario, resulta cada vez más urgente desde el punto de vista práctico.Llegeix més »

La necessària reforma del règim jurídic del regidor municipal no adscrit prevista en el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya: una oportunitat per a la millora de la qualitat democràtica dels ajuntaments catalans – Sergi Monteserin Heredia
Lletrat adjunt a la Secretaria General de l’Ajuntament de Gavà

Façana de l'ajuntament de Gavà
Autor: Enric. Font: Wikimedia Commons

A Catalunya hi ha 9.135 regidors/es municipals dels quals només 29 són no adscrits (0,32 %), segons el càlcul fet després de consultar, el passat 30 de març, les dades publicades i d’actualització contínua del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. Aquest nombre de no adscrits és tan baix perquè constitueix l’excepció a la regla general de l’adscripció política. Però també s’explica perquè l’abandonament o l’expulsió del grup polític municipal, que comporta el pas a la condició de no adscrit, es percep com un càstig dur a l’estatut jurídic del regidor municipal. En concret, comporta la pèrdua de tots els drets econòmics i polítics col·lectius derivats de formar part d’un grup polític municipal; però també d’alguns drets individuals, com poden ser els nomenaments a càrrecs municipals discrecionals, en aplicació de la regla de no millora respecte a la situació que es tenia en el grup de procedència (STS 1401/2020, FJ 6). Així doncs, al regidor no adscrit se li reconeixen només els drets que afecten al nucli essencial de la seva funció representativa protegits pel dret fonamental dels càrrecs públics representatius de l’article 23.2 CE (STC 30/2012, FJ 4).Llegeix més »