Recensió de l’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español, de Maria Victòria Forns i Fernández, Andrea Garrido Juncal i Josep Ramon Fuentes i Gasó (ed.) – Marina Rodríguez Beas
Professora agregada Serra Húnter de dret administratiu i subdirectora de la Càtedra d'Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martín de la Universitat Rovira i Virgili

Portada del llibre ressenyat

L’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español (Tirant lo Blanch, 2025) ofereix una visió completa, integral i holística sobre la concertació i les fórmules no contractuals en la provisió de serveis d’atenció a la persona a l’Estat espanyol. A llarg de vint-i-set capítols, s’hi analitza –des d’una perspectiva dogmàtica, complementada amb un enfocament pràctic centrat en l’àmbit local– la regulació de l’acció concertada pública en els serveis socials de l’Estat espanyol, cosa que aporta al lector diferents respostes fonamentades als principals problemes interpretatius que suscita la matèria objecte d’estudi.

L’anàlisi es vertebra en dos grans blocs. La primera part, amb contribucions dels professors José María Gimeno Feliú, Josep Ramon Fuentes i Gasó, Jessica Vivas Roso, Andrea Garrido Juncal, Josefa Cantero Martínez, Luis Miguez Macho, Josep Maria Sabaté Vidal, Javier Requejo García, i Maria Victòria Forns i Fernández, aborda els aspectes generals de les fórmules no contractuals en la prestació de serveis d’atenció a la persona en l’àmbit dels serveis socials, incloent-hi també els serveis sanitaris i els educatius.

Llegeix més »

Un punt de vista nord-americà sobre la regulació europea de la intel·ligència artificial – Cary Coglianese
Professor de dret Edward B. Shils i professor de ciències polítiques; director del Penn Program on Regulation

Font: Unió europea

Aquest text correspon a la traducció al català feta per Juli Ponce Solé d’algunes parts seleccionades del pròleg del professor Cary Coglianese al llibre de Juli Ponce i Agustí Cerrillo i Martínez (ed.), The EU Artificial Intelligence Act and the Public Sector. Humans and AI Systems in Public Administration in the light of the European Regulation on Artificial Intelligence of 2024 (European Public Law Series, vol. CXXVIII), que serà publicat per l’European Public Law Organization i de qui s’ha obtingut autorització per a aquesta traducció el 2025. S’han mantingut només les notes al peu que es consideren imprescindibles. Totes les citacions són traduccions pròpies.

Les eines d’intel·ligència artificial (IA) que utilitzen les institucions del sector públic a Europa són molt diverses i cobreixen un gran ventall de possibilitats. Inclouen “assistents conversacionals en pàgines web ministerials”, “agents virtuals” que ajuden els ciutadans a accedir a serveis públics, eines que s’ocupen de la “classificació automàtica d’arxius”, “l’anàlisi automatitzada de la qualitat de l’aigua”, “l’anàlisi de l’opinió ciutadana”, el “control automàtic de l’aparcament”, el “control de les subvencions agrícoles”, el “processament automàtic d’àudio” i la “previsió de mobilitat regional”. Els organismes públics d’aplicació de la llei i els reguladors de diverses parts d’Europa també utilitzen eines d’IA per a l’assistència mitjançant la “visió artificial i l’anàlisi de seguretat”, la “detecció de telèfons mòbils durant la conducció” i “la identificació del frau”. I, per descomptat, el personal de les institucions sanitàries públiques recorre a la IA en eines de diagnòstic i dispositius mèdics.[1]

Llegeix més »

El nou règim de pagaments menors previst al Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública – Alexandre Hernández Ossó i Andrea Pey Rubio
Director G.O. Jurídic-Contractual de l’Assessoria Jurídica de la Universitat Oberta de Catalunya i professor associat de la Universitat de Barcelona, i advocada i responsable tècnic jurídic-contractual de l’Assessoria Jurídica de la Universitat Oberta de Catalunya

Font: Pexels

1. Introducció

L’objectiu del contracte menor és proporcionar un procediment àgil i senzill per a la contractació de prestacions de quantia baixa. Tanmateix, l’experiència ha evidenciat que, en diverses ocasions, aquesta figura s’ha utilitzat de manera inadequada, alterant-ne la naturalesa i la finalitat.

Per aquest motiu, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), va incorporar canvis importants en la regulació, que parteixen de la clara desconfiança del legislador cap als òrgans gestors[i] i que van suposar un augment de la complexitat normativa, cosa que, en ocasions, va generar inseguretat jurídica. Això va obligar a introduir-hi modificacions successives per intentar resoldre –amb més o menys èxit– els problemes interpretatius derivats de la manca de claredat del règim aplicable a aquest mecanisme contractual.Llegeix més »

Comentarios a la Ley 1/2025, de 1 de abril, de Prevención de las Pérdidas y el Desperdicio Alimentario – Susana Eva Franco Escobar
Profesora contratada doctora de derecho administrativo de la Universidad de La Laguna

Font: Pexels

El 2 de abril de 2025 se publicó en el Boletín Oficial del Estado la Ley 1/2025, de 1 de abril, de Prevención de las Pérdidas y el Desperdicio Alimentario, con la que se persigue fomentar la prevención y reducción de las pérdidas y el desperdicio de alimentos por parte de los diferentes agentes que componen la cadena alimentaria. Su finalidad es dar respuesta a la Agenda 2030 en lo relacionado con el sistema alimentario de producción y consumo responsables.

 

 

Llegeix més »

Avançament de continguts del número 70 de l’RCDP, amb una secció monogràfica sobre noves perspectives del tracte als animals

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 70 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb deu articles acadèmics, sis dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a les noves perspectives del tracte als animals. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret públic, filosofia, ètica, ciència política, dret penal, dret processal i dret constitucional, entre altres.

Els coordinadors acadèmics de la secció monogràfica, i que en signen la introducció, són Carolina Leiva Ilabaca, investigadora associada del Cambridge Centre for Animal Rights Law (Anglaterra); María José Rodríguez Puerta, professora titular de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Joan Lluís Pérez-Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB i fins fa poc director de l’RCDP.

Llegeix més »