Pocas preguntas son tan simples en apariencia, y tan complejas en su respuesta, como esta: ¿funcionan las leyes? Cuando hablamos de medio ambiente o de gestión de residuos, solemos medir la eficacia a través de porcentajes de reciclaje, toneladas vertidas o emisiones evitadas. Sin embargo, estos datos, por sí solos, no nos dicen nada sobre la eficacia del derecho: no explican si las normas se aplican, si son coherentes entre sí o si la ciudadanía y las administraciones entienden realmente sus obligaciones.Llegeix més »
El Reial decret llei (RDL) 7/2025, de 24 de juny, anomenat col·loquialment “antiapagades”, s’ha aprovat després d’una llarga acumulació d’episodis d’escassetat al sistema elèctric espanyol. Un incident significatiu, amb un zero de tensió a escala ibèrica el 28 d’abril de 2025, es va convertir en el punt d’inflexió que va provocar un debat acalorat sobre la necessitat de millorar la resiliència del sistema i la fiabilitat de la xarxa elèctrica.
La realitat és que l’emergència ja justificava de per si una intervenció normativa directa, però el clima generat en el món polític i mediàtic com a conseqüència de l’apagada va obrir la porta a una reforma.
El RDL en qüestió no deixa de ser una mesura de resposta a l’emergència puntual, tot i que incorpora peces estructurals de canvi a mitjà o llarg termini. Si l’apagada va ser vista per determinats sectors com una oportunitat per a frenar o alentir el desplegament de les renovables, aquest RDL és una resposta per mantenir l’aposta, però afegint millores i resiliència al sistema elèctric.
Diferents demarcacions hidrogràfiques de l’Estat espanyol –com ara el Guadalquivir, les conques internes de Catalunya i el Guadiana, entre d’altres–, fa anys que es troben en situació de gran estrès hídric.Llegeix més »
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 68 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb dotze articles acadèmics, sis dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada al dret de les aigües i el dret a l’aigua en temps de policrisi. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en ciències físiques i gestió i planificació de l’aigua, política territorial i urbanisme, dret ambiental, dret financer i tributari, dret administratiu i dret públic. Endrius Cocciolo, professor agregat de dret administratiu i dret de l’energia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), és el coordinador de la secció i en signa la introducció.
La Manga del Mar Menor, per Nomdefinitivo amb llicència CC BY-SA 2.0
Fa unes setmanes les Corts Generals van aprovar la Llei 19/2022, de 30 de setembre, per al reconeixement de la personalitat jurídica de la llacuna del Mar Menor, mitjançant la qual, per primera vegada en el dret espanyol es reconeix com a persona jurídica una realitat no humana. La llei es presenta, en principi, com una innovació radical, en la línia de la superació de les respostes antropocèntriques davant de la crisi ambiental global i d’acord amb els postulats de la justícia ecològica, que es projecta més enllà de la comunitat dels éssers humans.
El reconeixement d’entitats no humanes com a subjectes de dret s’ha desenvolupat a nivell comparat al llarg dels últims quinze anys, a partir del reconeixement dels drets de la natura en la Constitució equatoriana de 2008, que va representat un gir revolucionari en la tradició constitucional, encara que la capacitat real del text per contribuir a la superació d’una economia extractivista basada en la depredació dels recursos naturals i en la destrucció dels ecosistemes és encara avui motiu de dubte. Sigui com sigui, la introducció dels drets de la natura en la Constitució de l’Equador va representar una innovació d’un impacte notori en el context dels debats sobre la resposta de les societats contemporànies a la crisi ambiental planetària, tant en el context del moviment ecologista com en l’àmbit acadèmic.Llegeix més »
