La prohibició hongaresa dels “continguts LGBTI” nega els valors de la Unió Europea, i el Tribunal de Justícia pot i ha de dir-ho: conclusions de l’advocada general Ćapeta en l’assumpte Comissió c. Hongria (C-769/22) – Olivier Baillet
Professor agregat de dret internacional i europeu d’Esade

Font: “Banderes de la Unió Europea i LGTBI”, prompt. Microsoft Copilot, 15 de juliol de 2025

El 15 de juny de 2021 el Parlament hongarès va adoptar la Llei LXXIX de 2021 contra els delinqüents pedòfils i per a la protecció de menors, basada en la premissa que els “continguts LGBTI”, és a dir, la representació de la vida quotidiana de les persones LGBTI, busquen suposadament la “promoció” de la diversitat d’identitats i orientacions sexuals i afecten el “desenvolupament físic, mental o moral” dels menors. En conseqüència, la llei, encara vigent, imposa que totes les institucions que tenen cura de menors garanteixin que aquests no accedeixen a aquesta mena de continguts (classificats per a ser emesos entre les 22:00 h i les 05:00 h), que els continguts no apareguin en la publicitat i que no es difonguin en centres públics d’educació.

La Comissió Europea, de manera inusualment ràpida, va iniciar un procediment contra Hongria per incompliment el 15 de juliol de 2021 i, després del fracàs de la fase de diàleg amb el govern hongarès, va remetre l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 19 de desembre de 2022. En el seu requeriment, va al·legar la infracció de diversos drets fonamentals protegits per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea: la dignitat humana, el respecte a la vida privada, la llibertat d’expressió i informació, i el dret a la no discriminació, així com de diversos instruments que regulen el mercat interior, especialment pel que fa a la prestació de serveis.

Llegeix més »

La Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentaria: ¿un brindis al sol? – Pilar Talavera Cordero
Investigadora en formación (programa FPU) del Área de Derecho Administrativo de la Universidad de Salamanca

Font: Pexels

Recientemente se ha cumplido un año desde las protestas del campo, las cuales contaron con un respaldo mayoritario del sector primario. Esas manifestaciones pusieron el foco en la situación de los agricultores y ganaderos, no solo en España, sino también en el resto de Europa. Sus reivindicaciones eran numerosas: la reducción de la burocracia en las ayudas de la Política Agraria Común (PAC); precios justos en origen que permitieran cubrir los costes de producción cada vez más elevados; el fin de las prácticas comerciales desleales dentro de la cadena alimentaria, y la lucha contra la competencia desleal derivada de la comercialización de productos agrícolas de terceros países que no cumplen con las normativas europeas ambientales y fitosanitarias, entre otras.

Llegeix més »

Avançament de continguts del número 68 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre el dret de les aigües i el dret a l’aigua en temps de policrisi

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 68 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb dotze articles acadèmics, sis dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada al dret de les aigües i el dret a l’aigua en temps de policrisi. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en ciències físiques i gestió i planificació de l’aigua, política territorial i urbanisme, dret ambiental, dret financer i tributari, dret administratiu i dret públic. Endrius Cocciolo, professor agregat de dret administratiu i dret de l’energia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), és el coordinador de la secció i en signa la introducció.

Llegeix més »

La Carta Social Europea: la importancia de los derechos sociales y su efectividad sobre la mesa – Pepa Burriel Rodríguez-Diosdado
Profesora titular (a.) de Derecho del Trabajo y Seguridad Social. Universidad de Barcelona

La Carta Social Europea, que entra en vigor en 1965, es el gran aliado en materia de derechos sociales,[i] pese a que muchos profesionales del derecho, incluso en la academia, ignoren su existencia, estudio, enseñanza y validez. Su naturaleza jurídica es la de un tratado de derechos humanos, como se analizará más adelante. Fue elaborada en el seno del Consejo de Europa[ii] para contribuir, como complemento al Convenio Europeo de Derechos Humanos, a los ideales de la organización de estrechar los lazos entre estados y salvaguardar y promover el progreso económico y social.

España se adhirió a la Carta Social Europea de 1961 (Turín) a través del Instrumento de Ratificación, de 29 de abril de 1980,[iii] entrando en vigor el 5 de junio de 1980.Llegeix més »

La pandemia y la vacunación (II). Algunas reflexiones sobre el certificado verde digital y la vacunación contra la COVID-19 – César Cierco Seira
Catedrático de derecho administrativo. Universidad de Lleida

El objetivo de estas líneas es reflexionar sobre el certificado verde digital desde la perspectiva del “Derecho de la vacunación”. Es este certificado una figura nueva que, si el impulso se mantiene según lo anunciado por las instituciones comunitarias, aparecerá en breve sobre el tablero de la gestión de la pandemia. En todo caso, habida cuenta de que no disponemos aún del formato definitivo, es de fuerza puntualizar que las referencias y las citas que aquí se hacen están extraídas de la Propuesta de Reglamento del Parlamento europeo y del Consejo relativo a un marco para la expedición, verificación y aceptación de certificados interoperables de vacunación, de test y de recuperación para facilitar la libre circulación durante la pandemia de COVID-19.Llegeix més »