Etiqueta: Dret Públic Català

Ressenya de Ridao, Joan. (2025). Dret parlamentari de Catalunya. Atelier – Roser Serra i Albert
 Cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals del Departament de la Presidència

EAPCDeixa un comentari
Portada del llibre "Dret parlamentari de Catalunya" de Joan Ridao, amb els logos de l'editorial Atelier i del Parlament de Catalunya
Font: Atelier

Amb claredat expositiva i màxim rigor jurídic, Ridao recorre panoràmicament a Dret parlamentari de Catalunya (Atelier, 2025) el treball del Parlament de Catalunya, i hi aporta també una mirada crítica respecte de les transformacions polítiques recents. De fet, la dimensió crítica és un dels valors afegits de l’obra, on trobem referències normatives, jurisprudència del Tribunal Constitucional, doctrina del Consell de Garanties Estatutàries i casos reals de l’activitat parlamentària. A més, l’autor examina la interacció constant entre les normes de l’autogovern català i la jurisprudència constitucional espanyola, contrast imprescindible per entendre com s’ha configurat el sistema parlamentari català.

Per això, lluny de pretendre resumir tot el que conté el llibre, limitarem aquesta ressenya a destacar-ne el més rellevant per entendre la cambra, el seu funcionament i la seva evolució.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 67 de l’RCDP, amb la secció monogràfica “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada”

EAPCDeixa un comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 14 articles acadèmics, 6 dels quals inclosos en una secció monogràfica que duu per títol “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada”. Són contribucions a càrrec de professors i catedràtics de dret públic i de dret administratiu. La coordinació de la secció va a càrrec de la professora titular de dret administratiu de la UdG Dolors Canals Ametller i del catedràtic de Dret Administratiu de la UdL César Cierco. En paraules seves, “el propòsit d’aquesta secció monogràfica […] és posar accents que considerem particularment oportuns i transcendents un cop valorades les alternatives de reforma existents”. I afegeixen: “la reforma administrativa que es proposa afecta els següents àmbits: l’accés a l’Administració pública, el procediment administratiu, la gestió de la informació en poder de l’Administració, el sistema de control administratiu o de justícia administrativa i la col·laboració publicoprivada”.Llegeix més »

La Llei 5/2020, 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient: algunes reflexions des de la tècnica normativa – Irene Araguàs Galcerà
Professora lectora de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari

El 30 d’abril de 2020 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Llei 4/2020, de 29 d’abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020, i la corresponent Llei de mesures, o “d’acompanyament”: la Llei 5/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient (tot i que el preàmbul assenyala, erròniament, que aquesta norma s’emmarca en el context de la pròrroga dels pressupostos de 2017).

La flamant Llei 5/2020 s’organitza en cinc parts en funció de l’àmbit material: (i) la part primera, relativa a les mesures fiscals; (ii) la part segona, relativa a les mesures financeres; (iii) la part tercera, relativa a les mesures en l’àmbit del sector públic; (iv) la part quarta, relativa a les mesures administratives; i (v) la part final, que conté les disposicions addicionals, transitòries i derogatòries.Llegeix més »

I Jornada d’Estudis Víctor Ferro Pomà: “El dret públic català” – Anna Arnall Duch

EAPCDeixa un comentari

El passat 15 de febrer la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va organitzar la I Jornada d’Estudis Víctor Ferro Pomà, que busca ser la primera d’un conjunt de trobades bianuals que tinguin com a objectiu donar a conèixer estudis sobre el dret i alhora homenatjar la figura del jurista i historiador que dona nom a les jornades. Ferro Pomà destaca per la seva obra, rigorosa i de qualitat, que Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, va qualificar de “tresor” en el discurs d’inauguració de l’acte.

Aquesta primera trobada, que va tenir lloc a la seu de l’IEC, va portar per títol “El dret públic català” i es va distribuir en sis ponències i dues taules rodones. El matí van tenir lloc les ponències relatives al dret públic català en etapes medievals i fins al segle XVIII; mentre que a la tarda es van concentrar les intervencions que abordaven el dret públic català dels darrers segles fins a l’actualitat.

La primera conferència, amb el títol “El Govern a la Corona d’Aragó i a Catalunya”, va anar a càrrec del doctor Tomàs de Montagut Estragués, de la Universitat Pompeu Fabra. Montagut va descriure les estructures juridicopolítiques de la Corona d’Aragó, les quals estan basades en la noció de “iurisdictio” (jurisdicció). La jurisdicció és la potestat pública descendent de la gràcia de Déu que recau sobre el monarca i que inclou competències en l’àmbit legislatiu, judicial i governatiu. Segons Montagut, en la Corona d’Aragó es van combinar diversos graus de jurisdicció: la jurisdicció universal, l’especial, la local, la personal i la dels gremis, les quals mantenien una relació més de simbiosi i coordinació que no pas de jerarquia. Amb l’arribada de l’Humanisme, però, es produeix un gir antropològic en què l’home substitueix Déu com a punt central capaç d’organitzar la societat, la qual cosa afecta les estructures juridicopolítiques i la jurisdicció evoluciona cap a la sobirania. És en aquests moments que neixen les monarquies absolutistes, en què el rei no està obligat a complir el dret, perquè ni pertany ni depèn del dret, sinó que és “d’ell”.Llegeix més »