El marc normatiu de la funció pública és complex, fragmentari i en bona part va ser configurat fa dècades. L’Administració dels anys vuitanta poc té a veure amb l’actual, que afronta reptes determinants pel que fa als seus recursos humans. L’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) va néixer com un intent de modernitzar l’ocupació pública i adaptar-la a nous temps. Aquesta reforma de la llei bàsica del règim de funció pública necessitava el seu desenvolupament pel legislador autonòmic. Només en un cas ho va fer, amb l’aprovació de la Ley 13/2015, de 8 de abril, de Función Pública de Extremadura.
Recentment dues comunitats autònomes han aprovat sengles normes bàsiques de desenvolupament del Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TRLEBEP), com són els casos de la Comunitat Valenciana (Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Funció Pública Valenciana) i el País Basc (Llei 11/2022, de 1 de desembre, d’ocupació pública basca). Són normes amb una orientació diferent, però que intenten donar resposta a les mancances del marc regulatori en aquest àmbit. També l’Estat acaba d’aprovar, el 16 de març, el Projecte de llei de funció pública a l’Administració General de l’Estat, que intenta desenvolupar alguns aspectes del TRLEBEP, com ara la gestió per competències, la planificació, la carrera, la selecció o l’avaluació de l’acompliment. També el legislador andalús és a prop d’aprovar la seva Llei de funció pública.Llegeix més »
El Tribunal Europeo de Derechos Humanos (en adelante, “TEDH” o “el Tribunal”) se ha pronunciado ya en reiteradas ocasiones acerca de la cuestión de la alimentación forzosa a los presos en huelga de hambre. Se trata de una situación que genera un conflicto ético y jurídico, en el que se enfrentan el derecho individual a la integridad física, protegido bajo el artículo 3 del Convenio Europeo de Derechos Humanos (en adelante, “CEDH” o “el Convenio”), y la obligación positiva de los Estados de proteger la vida de quienes se encuentran bajo su jurisdicción, protegida bajo el artículo 2 del Convenio.
La transparència i el secret són les dues cares d’una mateixa moneda. Posats a participar en el joc de les metàfores, aquesta moneda seria el poder. De les moltes formes en què ha estat definit el poder –de Weber a Dahl passant per Bachrach i Baratz– l’obra coral signada per Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals ens proposa, ja d’entrada, consignar-lo des d’una doble vessant no necessàriament excloent, però que amara tot el llibre: la transparència i l’encobriment. Les diferents formes de representació d’aquest binomi són una de les raons de ser del llibre. Al llarg de les pàgines de