Un nou marc per a la funció pública catalana – Ramon Galindo Caldés
Professor agregat de Dret Administratiu a la Universitat Oberta de Catalunya

El marc normatiu de la funció pública és complex, fragmentari i en bona part va ser configurat fa dècades. L’Administració dels anys vuitanta poc té a veure amb l’actual, que afronta reptes determinants pel que fa als seus recursos humans. L’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) va néixer com un intent de modernitzar l’ocupació pública i adaptar-la a nous temps. Aquesta reforma de la llei bàsica del règim de funció pública necessitava el seu desenvolupament pel legislador autonòmic. Només en un cas ho va fer, amb l’aprovació de la Ley 13/2015, de 8 de abril, de Función Pública de Extremadura.

Recentment dues comunitats autònomes han aprovat sengles normes bàsiques de desenvolupament del Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TRLEBEP), com són els casos de la Comunitat Valenciana (Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Funció Pública Valenciana) i el País Basc (Llei 11/2022, de 1 de desembre, d’ocupació pública basca). Són normes amb una orientació diferent, però que intenten donar resposta a les mancances del marc regulatori en aquest àmbit. També l’Estat acaba d’aprovar, el 16 de març, el Projecte de llei de funció pública a l’Administració General de l’Estat, que intenta desenvolupar alguns aspectes del TRLEBEP, com ara la gestió per competències, la planificació, la carrera, la selecció o l’avaluació de l’acompliment. També el legislador andalús és a prop d’aprovar la seva Llei de funció pública.Llegeix més »

La importància de la participació institucional i la concertació social en la construcció del marc sociolaboral. El Consell de Relacions Laborals de Catalunya – Maria Àngels Pujols
Secretària general del Consell de Relacions Laborals de Catalunya

Font: Rawpixel Ltd amb llicència CC BY 2.0

La crida de la Unió Europea

Aquest mes de febrer de 2023, el Grup d’Afers Socials del Consell de la Unió Europea en la seva formació d’Ocupació, Política Social, Salut i Consum (EPSCO), s’ha reunit en dues ocasions per tractar els documents que la Comissió Europea va presentar el 26 de gener sobre el diàleg i la concertació social. Per una banda, la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu, al Comitè de les Regions Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, per enfortir el diàleg social a la Unió Europea i aprofitar tot el seu potencial per gestionar transicions justes; i, per una altra, la Proposta de Recomanació del Consell sobre la intensificació del diàleg social a la Unió Europea.

Les justificacions que exposa la Comissió Europea al presentar una Proposta de Recomanació d’aquesta naturalesa són, entre altres, la necessitat de disposar d’uns interlocutors socials forts per a una gestió eficaç i equilibrada del canvi (transició digital i ocupació verda, canvi climàtic, digitalització, crisi energètica i geopolítica, noves formes de treball); millorar el disseny de polítiques i lleis europees mitjançant la seva participació i afrontar la reducció de treballadors i treballadores coberts per convenis col·lectius a Europa, atesa la significativa disminució observada en els últims anys, amb caigudes particularment importants a l’Europa central i oriental.Llegeix més »

La alimentación forzosa de los presos en huelga de hambre en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos: comentarios a la sentencia Yakovlyev c. Ucrania – Elisa Llop Cardenal
Abogada. Letrada del Tribunal Europeo de Derechos Humanos

El Tribunal Europeo de Derechos Humanos (en adelante, “TEDH” o “el Tribunal”) se ha pronunciado ya en reiteradas ocasiones acerca de la cuestión de la alimentación forzosa a los presos en huelga de hambre. Se trata de una situación que genera un conflicto ético y jurídico, en el que se enfrentan el derecho individual a la integridad física, protegido bajo el artículo 3 del Convenio Europeo de Derechos Humanos (en adelante, “CEDH” o “el Convenio”), y la obligación positiva de los Estados de proteger la vida de quienes se encuentran bajo su jurisdicción, protegida bajo el artículo 2 del Convenio.

Es jurisprudencia ya asentada del Tribunal que la alimentación forzosa destinada a salvar la vida de un preso que de manera consciente y voluntaria se niega a ingerir alimentos no es, per se, contraria al artículo 3, siempre que la medida sea necesaria desde el punto de vista médico y se adopte de conformidad con las garantías procesales exigibles (sentencia TEDH, Ciorap c.  Moldavia, núm. 12066/02, de 19 de junio de 2017, § 77). Además, la forma en que se administre esa alimentación en ningún caso debe traspasar el umbral mínimo de gravedad para ser considerado un trato contrario al artículo 3 del Convenio (sentencia TEDH, Nevmerzhitsky c. Ucrania, núm. 54825/00, de 5 de abril de 2005, § 94).Llegeix més »

40 anys d’autogovern a les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard
Director de l’Institut d’Estudis Autonòmics (Govern de les Illes Balears)

Parlament de les Illes Balears
Font: Parlament de les Illes Balears

Es compleixen quaranta anys de la promulgació de la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, que aprovà l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. El seu articulat va experimentar dues importants modificacions en els anys 1994 i 1999, especialment destacables pel que fa al sostre competencial. Més endavant, s’aprovà un nou text estatutari, tot i la denominació de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Aquesta, avui vigent, ha estat modificada recentment, i en molt pocs aspectes, per la Llei orgànica 1/2022, de 8 de febrer. El text actual suposa certament un pas de gegant en la consolidació d’un alt nivell de poder de decisió autonòmic en nombrosos àmbits.Llegeix més »

Comentari del llibre Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa contemporánea, de Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals (eds.) – Damià del Clot
Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona

La transparència i el secret són les dues cares d’una mateixa moneda. Posats a participar en el joc de les metàfores, aquesta moneda seria el poder. De les moltes formes en què ha estat definit el poder –de Weber a Dahl passant per Bachrach i Baratz– l’obra coral signada per Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals ens proposa, ja d’entrada, consignar-lo des d’una doble vessant no necessàriament excloent, però que amara tot el llibre: la transparència i l’encobriment. Les diferents formes de representació d’aquest binomi són una de les raons de ser del llibre. Al llarg de les pàgines de Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa Contemporánea (Comares, 2022), el lector s’enfronta amb un seguit de capítols on es parla de l’Estat. Però quin Estat? Aquesta és una de les moltes preguntes que el lector decidit a penetrar en una obra que suma política, història, sociologia i dret es formularà. Sense afany de respondre-la, sí que proposarem algunes pistes amb la voluntat d’oferir-ne un breu tast.Llegeix més »