La progressiva configuració d’un estàndard d’opinió internacional crític amb les sancions penals imposades pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Autoria: Thundershead, CC BY-NC-SA 2.0

Els dies 8 i 9 d’octubre de 2020, la Comissió de Venècia va aprovar l’informe titulat Criminal liability for peaceful calls for radical constitutional change from the standpoint of the European Convention on Human Rights.
Aquest informe responia a la petició de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que s’havia adreçat a la Comissió de Venècia preguntant-li en quines circumstàncies el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) permetia criminalitzar les crides, dels polítics o representants de la societat civil, per als canvis constitucionals radicals per mitjans pacífics, inclosa la demanda d’independència per a parts del territori nacional. L’aspecte més rellevant d’aquesta petició és que es formulava davant de les accions penals impulsades a Espanya per la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, contra el president de la Generalitat, els membres del Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i membres de la seva Mesa, alcaldes i els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, i també en relació amb les actuacions penals promogudes a Turquia contra diversos parlamentaris de la Gran Assemblea Nacional.En tal sentit, en referir-se a les actuacions seguides per les institucions espanyoles, és prou significatiu el caràcter crític amb què són valorades pel Memoràndum[i] —presentat juntament amb la petició d’informe a la Comissió de Venècia— elaborat pel diputat Sr. Boriss Cilevics, president de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans abans esmentada.[ii]Read More »

Avançament de continguts del número 61 de l’RCDP sobre la llibertat d’expressió a l’era digital

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà en breu el número 61 de la Revista Catalana de Dret Públic amb 16 articles acadèmics, dels quals 6 corresponen a una secció monogràfica que duu per títol “La llibertat d’expressió a l’era digital”. En concret, es tracta d’un compendi de reflexions sobre les plataformes digitals i els reptes de la regulació de continguts en un entorn global, el Decret llei 14/2019 i la “mordassa digital”, els límits penals, el discurs de l’odi a les xarxes socials, la jurisprudència sobre els límits de la llibertat d’expressió a Internet i sobre un nou model de governança per a les plataformes audiovisuals. Signen les contribucions investigadors i experts juristes en la matèria des de l’àmbit de la comunicació audiovisual, el dret administratiu i el dret constitucional.Read More »

La ciberseguretat, factor essencial per al teletreball – Oriol Torruella i Torres
Director general de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya

L’escenari del teletreball com a nova forma d’organització
L’organització del treball és un element crucial per a les societats. Constitueix un element que condiciona com les entitats s’estructuren i es relacionen, i genera conseqüències més enllà d’aquestes, per exemple en l’àmbit social (gestió de serveis públics, la conciliació amb la vida personal i familiar, etc.) o en l’àmbit econòmic (promou i afavoreix el consum de determinats productes o serveis vers d’altres). En la forma d’organització del treball, han resultat històricament rellevants els avenços tecnològics i les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) han pres un paper clau en l’actual societat digital.Read More »

La Llei 11/2020, de contenció de les rendes de lloguer: una llei oportuna i constitucional – Irene Escorihuela Blasco
Directora de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals

La recent aprovada llei ha despertat un debat social i també jurídic al qual, des del punt de vista de defensa dels drets humans, volem contribuir. Les dificultats d’accés i manteniment de l’habitatge a l’Estat espanyol s’han fet paleses arran de l’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2008. Des d’aquell moment, el Consell General del Poder Judicial ha comptabilitzat 323.705 desallotjaments a Catalunya, el 68% dels quals foren per impagament de lloguer l’any 2019. Una altra dada il·lustrativa: el lloguer ha pujat 30 vegades més que els salaris. I una última xifra: un 42% de les llars llogateres de l’àrea metropolitana de Barcelona destinen més d’un 40% dels ingressos al pagament del lloguer. De fet, no només s’ha encarit viure de lloguer sinó que les condicions dels inquilins i inquilines també han empitjorat sensiblement. I això no es tracta d’una coincidència, sinó que són fruit de decisions polítiques com les modificacions legislatives al voltant de l’any 2013 —que van passar pràcticament desapercebudes en un context de crisi hipotecària— i que van tenir un important rol en el desencadenament de la precarització del lloguer, com ara la reducció de 5 a 3 la durada dels contractes, entre altres mesures. Cal afegir-hi el context de pandèmia en què més que mai l’habitatge és central per a la vida i la salut de les persones, i assegurar-ne l’assequibilitat mentre les rendes familiars es desplomen ha de ser una prioritat.Read More »

La inoportunitat de la Llei 11/2020, de contenció de les rendes de lloguer, com a fórmula per facilitar l’accés a l’habitatge – Carles Sala i Roca
Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona

Com a conseqüència de la bombolla immobiliària i la crisi financera que va esclatar l’any 2008, les polítiques públiques d’habitatge de la darrera dècada s’han centrat de forma gairebé exclusiva a assistir les famílies que van caure en una situació de sobreendeutament. A moltes llars, les dificultats econòmiques s’han perllongat de forma crònica en el temps, i davant les dificultats, els poders públics han adoptat diferents mesures i mecanismes de provisió d’habitatge, alguns de caràcter voluntari però també d’obligatoris, basats en una interpretació extensiva —i segurament excessiva— de la funció social de la propietat.Read More »