Les sentències del Tribunal Constitucional relatives a l’STS 459/2019 (II). Els límits als límits del dret de reunió i els possibles efectes dissuasius de l’STC 122/2021, de 2 de juny de 2021 – Antoni Abat i Ninet
Prof. visitant de dret constitucional i filosofia del dret a la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel)

Font: Antonio Lajusticia Bueno – Llicència CC BY-NC-ND 4.0

L’STS 459/2019, de 14 d’octubre de 2019, i l’STC 122/2021, de 2 de juny de 2021, que resol el recurs d’empara presentat per Jordi Cuixart contra la sentència anterior del TS, amb els seus vots particulars, els recursos, les posicions de les parts, Ministeri fiscal i l’Advocacia de l´Estat, són un material excel·lent per a analitzar la significació constitucional i democràtica, el contingut, els límits i els límits dels límits d’un dret fonamental, i en concret del dret de reunió i manifestació. Un material del tot valuós, d’estudi necessari i altament recomanable per a la seva difusió i anàlisi a les nostres facultats i escoles de dret que acabarà per completar-se amb la futura sentència del TEDH.Llegeix més »

Els processos de debat, esmena i aprovació dels pressupostos en els parlaments de les comunitats autònomes – Jordi Baños Rovira
Responsable de polítiques pressupostàries de la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i professor i col·laborador de recerca a la Universitat de Barcelona/IEB

Votacions durant el debat per a l’aprovació de la Llei de pressupostos de la Generalitat 2020, el 24 d’abril de 2020 / Parlament de Catalunya (Job Vermeulen)

Els pressupostos públics són l’instrument principal amb què compta el sector públic per tal d’ordenar tant la seva política econòmica fiscal com per donar suport financer a la implementació de les seves diferents polítiques sectorials. Tanmateix, arran d’aquest caràcter estructurador de les polítiques econòmiques i sectorials que pretén dur a terme un Govern, esdevé necessari que s’hi duguin a terme els processos corresponents de transparència i rendició de comptes, així com que estigui sota l’escrutini, debat i aprovació per part del poder legislatiu, en exercir aquest la representació de la ciutadania.

En relació amb això, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE, 2019) ressalta que els parlaments tenen un paper fonamental a l’autoritzar les decisions pressupostàries i mantenir els governs responsables de les seves accions i que cal que els governs facilitin un debat inclusiu, participatiu i realista en relació amb les decisions pressupostàries, amb l’objectiu d’oferir oportunitats al Parlament i a les seves comissions per participar en el procés pressupostari en totes les etapes clau del cicle pressupostari, tant ex ante com ex post.Llegeix més »

La Memòria de la Comissió Jurídica Assessora de l’any 2020 – Francesc Ignasi Castellet i Arnau
Lletrat de la Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Acte de presa de possessió del càrrec dels nous membres de la CJA al Saló Sant Jordi, del Palau de la Generalitat, el 14 de juliol de 2020

La Comissió Jurídica Assessora, en compliment del que disposa l’article 21 de la Llei 5/2005, de 2 de maig, que en regula la composició i funcionament, en un acte celebrat el 20 d’abril de 2021 al Palau de la Generalitat, ha presentat al Govern la Memòria 2020, que resumeix l’activitat dictaminadora que ha dut a terme durant l’any. I més recentment, ha publicat íntegrament el contingut del document elaborat a la pàgina web de la institució.

Aquesta Memòria és la de l’any 2020, que, com el president de la institució assenyala en la presentació, serà recordat com el de la irrupció de la pandèmia de la COVID, però també l’any en el qual s’ha fet palès el potencial de les noves tecnologies aplicades a l’activitat de les administracions, tant en la celebració dels plens d’una manera telemàtica com en el teletreball del personal de la Comissió.Llegeix més »

Temps de memòria democràtica: consideracions entorn de la futura llei catalana de memòria – Raül Digón Martín
Responsable d’Estudis Jurídics i Gestió de la Informació (Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament), doctor en Ciència Política i professor associat (UB)

Rellotge de Baldiri Soler, exalcalde de Sils presoner al camp nazi de Neuengamme. Objecte retornat a la família el desembre de 2020 / Departament de Justícia

La nova legislació de memòria com a matèria pendent, encara

La constitució de la legislatura actual del Parlament[i] i la formació del nou Govern de la Generalitat de Catalunya obren diversos interrogants sobre l’agenda legislativa dels anys vinents. Un àmbit pendent de debat parlamentari i d’impuls governamental és l’esperada Llei de memòria històrica i democràtica de Catalunya. Compromís que la legislatura anterior no va acomplir, ja que l’expectativa que confluïssin la iniciativa d’Avantprojecte de llei del Govern (JxCat-ERC) i la proposició anterior de llei (PSC), des d’una vocació de consens, no va derivar finalment en l’anunciada Llei integral de memòria. Tanmateix, la consulta pública va registrar desenes d’aportacions sobre els eixos apuntats en la memòria preliminar de l’avantprojecte i/o en la proposició esmentada.[ii]

Llegeix més »

El accidentado final del estado de alarma: entre el rol “regulatorio” de los tribunales y las dudas sobre el alcance de la legislación sanitaria para adoptar medidas restrictivas de derechos en la gestión de la COVID-19 – Joan Ridao
Profesor agregado de derecho constitucional en la Universidad de Barcelona y letrado del Parlamento de Cataluña (exc.)

Font: Pere López – Treball propi – Llicència CC BY-SA 3.0

El dilema entre perpetuar o poner punto final al estado de alarma. La opción de aplicar la legislación sanitaria para seguir adoptando medidas restrictivas de derechos

Las aglomeraciones en las calles a partir del 10 de mayo de 2021, tras finalizar el segundo estado de alarma, hizo revivir la, por otra parte, incesante confrontación política —y por supuesto jurídica— en torno al marco legal necesario para afrontar la pandemia,[i] en buena parte zanjado con la relevante sentencia del Tribunal Supremo de 21 de mayo de 2021 a la que más tarde nos referiremos. No en vano, algunos sectores políticos y doctrinales que ya se habían opuesto a la prolongación del estado de alarma exigieron al Gobierno la reforma del marco legislativo sanitario —en parecidos términos a los expresados por algunos órganos judiciales y el Consejo de Estado— para, a su parecer, dar mejor cobertura a las restricciones que iban a adoptar las comunidades autónomas (CA) en ausencia de estado de alarma, clarificando sus términos, a la vista de la experiencia acumulada, o incluso adoptando una ley ad hoc de epidemias como la existente en Alemania, Austria o Dinamarca.Llegeix més »