La Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 20 de desembre de 2022, en el cas Bakoyanni v. Greece presenta un indiscutible interès, atès que la cort d’Estrasburg fixa uns clars límits a la immunitat ministerial en determinats supòsits de plantejament de la responsabilitat penal de membres d’un Govern.
Els fets que acabaran donant lloc al pronunciament del Tribunal tenen el seu inici en una invitació adreçada a Theodora Bakoyanni, membre del Parlament grec, per assistir el dia 9 de juliol de 2018 a Ankara a la cerimònia de presa de possessió del president turc Recep Tayyip Erdogan. Es donava la circumstància que en aquelles dates dos oficials de l’exèrcit grec estaven detinguts a Turquia acusats d’espionatge. En un tuit publicat el dia 7 de juliol de 2018, la parlamentària grega va afirmar que la seva presència en l’acte esmentat era una mostra de responsabilitat per la necessitat de mantenir canals de comunicació amb el líder turc justament en uns moments de tensió marcats per l’empresonament dels dos militars grecs. De manera immediata i mitjançant la mateixa xarxa social, el ministre de Defensa grec, que també era membre del Parlament, va criticar el capteniment de T. Bakoyanni tot afirmant que implicava retre homenatge a Erdogan i insinuant que la diputada havia cobrat per acceptar la invitació.Llegeix més »
El Tribunal Europeo de Derechos Humanos (en adelante, “TEDH” o “el Tribunal”) se ha pronunciado ya en reiteradas ocasiones acerca de la cuestión de la alimentación forzosa a los presos en huelga de hambre. Se trata de una situación que genera un conflicto ético y jurídico, en el que se enfrentan el derecho individual a la integridad física, protegido bajo el artículo 3 del Convenio Europeo de Derechos Humanos (en adelante, “CEDH” o “el Convenio”), y la obligación positiva de los Estados de proteger la vida de quienes se encuentran bajo su jurisdicción, protegida bajo el artículo 2 del Convenio.
La Carta Social Europea, que entra en vigor en 1965, es el gran aliado en materia de derechos sociales,
L’expulsió de Rússia del Consell de Europa ha provocat que el país i, per tant, els seus ciutadans deixin de formar part dels mecanismes per a la protecció de drets humans que ofereix aquest òrgan internacional creat el 1949 pel Tractat de Londres i del qual la Federació Russa és membre des que el govern de Boris Ieltsin en va demanar l’entrada el 1996.