La progressiva configuració d’un estàndard d’opinió internacional crític amb les sancions penals imposades pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Autoria: Thundershead, CC BY-NC-SA 2.0

Els dies 8 i 9 d’octubre de 2020, la Comissió de Venècia va aprovar l’informe titulat Criminal liability for peaceful calls for radical constitutional change from the standpoint of the European Convention on Human Rights.
Aquest informe responia a la petició de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que s’havia adreçat a la Comissió de Venècia preguntant-li en quines circumstàncies el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) permetia criminalitzar les crides, dels polítics o representants de la societat civil, per als canvis constitucionals radicals per mitjans pacífics, inclosa la demanda d’independència per a parts del territori nacional. L’aspecte més rellevant d’aquesta petició és que es formulava davant de les accions penals impulsades a Espanya per la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, contra el president de la Generalitat, els membres del Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i membres de la seva Mesa, alcaldes i els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, i també en relació amb les actuacions penals promogudes a Turquia contra diversos parlamentaris de la Gran Assemblea Nacional.En tal sentit, en referir-se a les actuacions seguides per les institucions espanyoles, és prou significatiu el caràcter crític amb què són valorades pel Memoràndum[i] —presentat juntament amb la petició d’informe a la Comissió de Venècia— elaborat pel diputat Sr. Boriss Cilevics, president de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans abans esmentada.[ii]Llegeix més »

La pandemia, el constitucionalismo y los derechos, con especial referencia a México – Víctor Collí Ek
Profesor de derecho constitucional en la Universidad Autónoma de Campeche

Sin duda alguna lo que está pasando actualmente en el mundo es un evento sin precedentes. Nunca habíamos estado tan interconectados y habíamos sido tan interdependientes. El virus SARS CoV-2 y la enfermedad que genera, la COVID-19, definitivamente están hechos para la sociedad actual. Es un virus muy eficiente en su capacidad de supervivencia y contagio.

El estado de cosas actual indudablemente provoca nuestra reacción instintiva a la desesperación y los actos que esto genera, pero —como siempre nos han recomendado— no hay que perder la calma, como personas y como sociedad. Hay que parar un momento, observar y tener una idea clara de cómo estamos, qué tenemos, qué necesitamos. Esto es especialmente importante cuando hablamos de respetar la dignidad humana.Llegeix més »

La sentència N.D. i N.T. contra Espanya: la nova doctrina de la Gran Sala del TEDH sobre les anomenades devolucions en calent – Markus González Beilfuss
Professor titular de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Tanca metàlica amb restes de roba trencada i enganxada
Autoria: fronterasur, amb llicència CC BY-NC 2.0

El passat 13 de febrer, la Gran Sala del TEDH va dictar la sentència definitiva sobre el cas N.D. i N.T. contra Espanya, en què l’objecte principal de debat era si la “devolució en calent” al Marroc de dos joves subsaharians que havien intentat saltar la tanca de Melilla havia vulnerat el Conveni europeu de drets humans (CEDH). La decisió de la Gran Sala s’esperava amb molt d’interès per part del Govern espanyol i les organitzacions no governamentals que treballen en l’àmbit de l’asil i l’estrangeria, i no ha deixat indiferent a ningú: la Gran Sala ha donat de forma unànime la raó al Govern espanyol i s’ha apartat del criteri de la Sala Tercera del TEDH, que en una sentència prèvia havia considerat també per unanimitat que l’actuació de la Guàrdia Civil havia vulnerat la prohibició d’expulsions col·lectives de persones estrangeres establerta a l’article 4 del Protocol 4 al CEDH. Aquest apunt pretén centrar-se en els aspectes més importants d’una decisió judicial que pot ser molt transcendent des del punt de vista dels límits del control de fronteres a Espanya i Europa i que, com es veurà, és molt discutible des d’un punt de vista jurídic, a la vegada que perillosa des de la perspectiva de la protecció efectiva dels drets reconeguts al Conveni europeu de drets humans.Llegeix més »

Els assumptes Al Nashiri c. Polònia i Husayn (Abu Zubaydah) c. Polònia: el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i els límits (infranquejables?) de les polítiques antiterroristes – Jordi Bonet Pérez

Les sentències dictades el 24 de juliol de 2014 sobre els dos assumptes esmentats en el títol, tot i que no són encara definitives, d’acord amb l’art. 44 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH),[1] mereixen una breu anàlisi i comentari, atesa la rellevància dels fets constatats, així com de les repercussions jurídiques que se’n deriven –la dimensió política subjacent excedeix del debat proposat, tot i que no resulten massa difícils d’identificar. Són dues sentències significatives no solament per la intrínseca gravetat dels fets que es donen per provats –a priori poc coherents amb la teòrica trajectòria d’un estat democràtic i de dret–, sinó perquè, com en casos anteriors substanciats davant del TEDH –entre ells, l’assumpte El-Masri c. la Ex-República Iugoslava de Macedònia–, demostren a través dels fets que es donen per provats l’existència d’un sistema de col·laboració en matèria antiterrorista endegat pels Estats Units d’Amèrica (EUA), del qual són partícips alguns o la majoria dels estats membres del Consell d’Europa; sistema de col·laboració que, com a poc, es pot titllar de pervers i escassament compatible amb el respecte d’aquells drets humans que teòricament són l’essència de la contribució dels estats europeus i dels EUA a l’ordre mundial que regeix l’anomenada comunitat internacional.Llegeix més »

El Derecho internacional de los derechos humanos en período de crisis – Andreu Olesti

Bonet Pérez, Jordi; Saura Estapà, Jaume (ed.). El Derecho internacional de los derechos humanos en período de crisis. Estudios desde la perspectiva de su aplicabilidad. Madrid: Marcial Pons, 2013. 323 p. ISBN: 9788415948247

La obra que se referencia es uno de los resultados del proyecto de investigación titulado “La exigibilidad del DIDH en situaciones de crisis” que fue financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación, y cuyo investigador principal era el profesor Jordi Bonet. El objetivo esencial del proyecto, según expresa su investigador principal, ha consistido en analizar “la incidencia instrumental del Derecho Internacional de los derechos humanos (DIDH), en la gestión, nacional e internacional, de situaciones de crisis, cualquiera que sea su naturaleza, tengan aquellas una dimensión estrictamente doméstica o respondan a dinámicas regionales o globales”. Llegeix més »