Etiqueta: drets humans

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

EAPCDeixa un comentari

Aquest Sant Jordi 2024 des del blog de l’RCDP us suggerim quinze publicacions destacades i novetats editorials que aborden alguns dels àmbits tractats a la Revista Catalana de Dret Públic i al blog al llarg del darrer any. Algunes d’aquestes publicacions es poden consultar a la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), i d’altres són d’accés obert en línia. En tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons el cas.

Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com les polítiques públiques feministes, la intel·ligència artificial, la transparència algorítmica, l’habitatge, els codis ètics, els conflictes entre administracions en l’ordre contenciós, el món local, la funció pública i la transformació digital, la qualitat democràtica i les noves tecnologies, l’urbanisme en clau municipal, els drets humans, la reforma administrativa i la policrisi a l’Administració pública, o la llibertat d’expressió. En tots els casos us oferim una breu ressenya i l’enllaç corresponent per a més informació.

Bon Sant Jordi i per molts llibres!

Llegeix més »

El més llegit de 2023 a l’RCDP blog

EAPCDeixa un comentari
Pila de llibres oberts
Font: Pixabay

Durant el 2023 hem publicat un total de 41 apunts a l’RCDP blog amb 37.092 visites i 24.893 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (84 %). Entre els deu apunts més llegits els darrers dotze mesos n’hi ha tres que es van publicar en anys anteriors i que signen Guillermo Escobar, Pepa Burriel Rodríguez-Diosdado i José María Tovillas Morán.

Veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès el 2023 tenen a veure amb la nova Llei d’habitatge i les novetats o modificacions legislatives, els drets fonamentals, la regulació de la intel·ligència artificial o la mediació administrativa. També estem especialment satisfets que en el top 10 s’inclogui l’avançament del número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic, ja que els apunts més llegits ens mostren que els àmbits tractats tant al blog com també a l’RCDP són d’interès i aporten una reflexió al debat en assumptes d’actualitat vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2023, els més llegits per ordre de més a menys lectures han estat els següents:

Análisis de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda – Susana Eva Franco Escobar

Una aproximació als límits del discurs antisemita – Carles Grima Camps

La alimentación forzosa de los presos en huelga de hambre en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos: comentarios a la sentencia Yakovlyev c. Ucrania – Elisa Llop Cardenal

Un auto político. Comentario al ATC 177/2022, de 19 de diciembre – Joaquín Urías

Los requisitos del Tribunal Constitucional alemán para el análisis automatizado de datos o con inteligencia artificial, que no se cumplen en España – Lorenzo Cotino Hueso

El risc operacional com a element central del contracte de concessió de serveis – Josep Ramon Fuentes i Gasó

Perfilat de la funció economicofinancera al sector públic de la Generalitat de Catalunya – Jordi Baños Rovira

La mediació administrativa: una possibilitat a implantar i desenvolupar – Joan Anton Font Monclús

El Parlamento Europeo propone una nueva definición de IA – Migle Laukyte

Avançament de continguts del número 67 de l’RCDP, amb la secció monogràfica “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada”

La violencia contra las mujeres: una cuestión de derechos humanos y de responsabilidad estatal – Neus Oliveras
 Profesora de derecho constitucional y miembro del Grupo de investigación consolidado “Territorio, Ciudadanía y Sostenibilidad” (2021 SGR 00162), Universitat Rovira i Virgili

EAPCDeixa un comentari

El enfoque de derechos humanos en la normativa internacional

La violencia contra las mujeres es un problema estructural universal que, lejos de desaparecer, persiste y se transforma, de modo que, junto a la violencia más conocida, como las lesiones, el acoso o los insultos, surgen y conviven nuevas formas de maltrato, como la violencia digital o la violencia vicaria. Alrededor de la fecha del 25 de noviembre, Día internacional para la eliminación de la violencia contra las mujeres, se publican cifras que suponen un estigma para una sociedad que, pese a su empeño, no logra acabar con la subordinación y discriminación que sufre la mitad de su población, que no consigue erradicar la violencia contra una parte de su ciudadanía, en suma, que no alcanza a proteger a las mujeres frente a las agresiones que sufren por razón de ser mujer.Llegeix més »

Apunte sobre el artículo “Libertad religiosa e igualdad de género en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos”, publicado en la RCDP número 66 (2023) – María Jesús Gutiérrez del Moral
 Profesora de Dret Eclesiàstic de l’Estat a la Universitat de Girona

EAPC1 comentari
Font: Pexels. Autoria: Beyzaa Yurtkuran

Desde el blog de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) me piden un apunte sobre mi artículo “Libertad religiosa e igualdad de género en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos”, publicado en el núm. 66 (2023) de la RCDP.

Este trabajo ofrece un análisis de la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) sobre libertad religiosa desde la perspectiva de género, con referencia especial a sentencias sobre el velo islámico, y también sobre el reconocimiento de matrimonios religiosos y la aplicación del derecho islámico o la sharía, que afectan de manera concreta a las mujeres. Se parte del interés de identificar posibles formas de discriminación múltiple de la mujer, prohibidas por el Convenio Europeo de Derechos Humanos. En algunos casos se reconoce la discriminación de la mujer, si bien en otros se considera que no existe discriminación de la mujer por motivos religiosos o de género o no se aprecia; sin embargo, es evidente que de dichas resoluciones se derivan consecuencias para el derecho de las mujeres.Llegeix més »

Límits a la immunitat ministerial: comentari a la STEDH de 20 de desembre de 2022 (Bakoyanni v. Greece) – Joan Vintró Castells
 Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Parlament grec. Font: Wikimedia Commons

La Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 20 de desembre de 2022, en el cas Bakoyanni v. Greece presenta un indiscutible interès, atès que la cort d’Estrasburg fixa uns clars límits a la immunitat ministerial en determinats supòsits de plantejament de la responsabilitat penal de membres d’un Govern.

Els fets que acabaran donant lloc al pronunciament del Tribunal tenen el seu inici en una invitació adreçada a Theodora Bakoyanni, membre del Parlament grec, per assistir el dia 9 de juliol de 2018 a Ankara a la cerimònia de presa de possessió del president turc Recep Tayyip Erdogan. Es donava la circumstància que en aquelles dates dos oficials de l’exèrcit grec estaven detinguts a Turquia acusats d’espionatge. En un tuit publicat el dia 7 de juliol de 2018, la parlamentària grega va afirmar que la seva presència en l’acte esmentat era una mostra de responsabilitat per la necessitat de mantenir canals de comunicació amb el líder turc justament en uns moments de tensió marcats per l’empresonament dels dos militars grecs. De manera immediata i mitjançant la mateixa xarxa social, el ministre de Defensa grec, que també era membre del Parlament, va criticar el capteniment de T. Bakoyanni tot afirmant que implicava retre homenatge a Erdogan i insinuant que la diputada havia cobrat per acceptar la invitació.Llegeix més »