Evolució de la paritat de gènere en la jurisdicció contenciosa administrativa (2014-2023) – Clara Esteve Jordà
Investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i investigadora associada, Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

Autor: WilliamCho Font: Pixabay

Contextualització: els plans d’igualtat del CGPJ

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, va establir que les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències respectives i en aplicació del principi d’igualtat entre dones i homes, havien de “promoure la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de selecció i valoració” (article 51.d). [i] Així mateix, el I Pla d’igualtat de la carrera judicial, aprovat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va definir el 2013 onze eixos estratègics en matèria d’igualtat. Entre aquests eixos hi havia l’accés a la carrera judicial i la promoció professional. Com a accions a emprendre es va incloure elaborar estadístiques desagregades per sexe i per trams d’edat, així com procurar, sempre que hi hagués prou persones candidates, una composició equilibrada (60 %-40 %). El II Pla d’igualtat (2020) va millorar els resultats de l’informe del primer Pla perquè va fer cristal·litzar en accions els objectius marcats set anys abans.Llegeix més »

Evolución de la paridad de género en la jurisdicción contencioso-administrativa (2014-2023) – Clara Esteve Jordà
Investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i investigadora asociada, Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

Autor: WilliamCho Font: Pixabay

Contextualización: los planes de igualdad del CGPJ

La Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres, estableció que las administraciones públicas, en el ámbito de sus respectivas competencias y en aplicación del principio de igualdad entre mujeres y hombres, deberían “promover la presencia equilibrada de mujeres y hombres en los órganos de selección y valoración” (artículo 51.d).[i] Asimismo, el I Plan de Igualdad de la Carrera Judicial, aprobado por el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), definió en 2013 once ejes estratégicos en materia de igualdad. Entre ellos se encontraba el acceso a la carrera judicial y la promoción profesional de la misma. Como acciones a emprender se incluyó elaborar estadísticas desagregadas por sexo y por tramos de edad, así como procurar, siempre que hubiera personas candidatas suficientes, una composición equilibrada (60 %-40 %). El II Plan de Igualdad de la Carrera Judicial (2020) mejoró los resultados del informe del primer Plan, al cristalizar las acciones respecto de los objetivos marcados siete años antes.Llegeix més »

L’equitat com a paràmetre d’interpretació de les normes i de resolució dels conflictes – Carles Grima i Camps
Advocat i professor associat de Dret Constitucional a la UB i professor col·laborador a la UOC

Font: Pexels. Autoria: Monstera Production

F. Maspons i Anglasell, a la seva obra L’esperit del dret públic català, analitza el concepte i la funció que va tenir l’equitat en el dret públic català històric, on el dret natural era la norma suprema amb la funció de moderar el poder. Per ell, hi havia dos principis generals i superiors als quals estaven sotmesos els governants: la igualtat social i l’equitat. El primer implicava una subjecció comuna de tots els elements a unes mateixes normes i l’impediment de l’abús de les facultats del més fort sobre el més dèbil. El segon, l’equitat, comportava l’obligació de respectar la justícia en benefici d’altri i el dret de ser respectat. L’equitat era la regla d’interpretació de les lleis, els drets i els pactes amb la finalitat de proscriure l’abús i imposant “l’obligació d’ajustar-se al sentit de la llei abans que a les seves paraules”. La doctrina històrica catalana, seguint la tradició del dret natural, ha plantejat l’equitat com un fenomen vinculat a la idea de justícia. Per Tomàs Mieres, per exemple, l’equitat és “la justícia temperada per la misericòrdia que neix de la benignitat d’esperit quan cerca la solució justa, la qual es mostra en la raó natural”. I Antoni d’Olibà vincula l’equitat amb l’honestedat i, per tant, “no pot ser just allò que no és honest”. Amb l’aparició del concepte liberal de l’imperi de la llei, l’equitat queda arraconada i passa a ser utilitzada en darrera instància per a la resolució de conflictes.Llegeix més »