La conflictivitat competencial entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya pendent de resolució del Tribunal Constitucional  –  Ramon Riu Fortuny

Després de l’1 d’octubre i del llarg període en el qual han estat en vigor les mesures  autoritzades pel Senat en aplicació de l’art. 155 de la Constitució, al mes de juny de 2018 s’han format nous governs de la Generalitat i de l’Estat, han iniciat uns contactes formals i s’han compromès a establir un diàleg per buscar solucions a la problemàtica relació entre Catalunya i l’Estat espanyol. És un bon moment per fer un breu inventari de la conflictivitat competencial que es troba plantejada en nombrosos processos pendents de resolució del Tribunal Constitucional, ja siguin recursos d’inconstitucionalitat (en endavant RI) o conflictes de competència (en endavant CC). En funció de si canvien les normes estatals o de la Generalitat contraposades en aquestes controvèrsies, o bé potser si canvia la interpretació de l’abast de les respectives competències, es podria arribar a punts de coincidència que permetrien donar solució extraprocessal a alguns d’aquests litigis.

El TC sovint no segueix un criteri estrictament cronològic en la solució dels procediments de la conflictivitat, sinó que un cop ha resolt una controvèrsia competencial acostuma a resoldre també en aplicació del mateix criteri doctrinal els altres procediments plantejats entorn de la mateixa matèria.  Possiblement, una negociació política adreçada a la solució de la conflictivitat competencial també podria fer un tractament dels litigis plantejats de forma agrupada per matèries. Per això, podem confegir aquest inventari mirant d’agrupar per matèries competencials els 23 recursos d’inconstitucionalitat i conflictes de competència que enfronten la Generalitat amb l’Estat i que actualment es troben plantejats i pendents de resolució per part del TC.Read More »

GPS per a una (no senzilla) reforma de les administracions públiques – Guillem López i Casasnovas

No resulta fàcil fer justícia a la complexitat del document de Propostes per a la reforma de les administracions públiques. El text és ric amb continguts com no pot ser altrament en una anàlisi de les nostres administracions que tenen múltiples arestes a l’hora de buscar-ne perspectives d’estudi, i que conté àmbits i detalls jurídic administratius que componen aquest poliedre amb gran riquesa. De manera que seria insensat fer-ne exclusivament una visió econòmica com ho seria fer-la des de l’algoritme polític o del dret administratiu. Aquest és un punt fort de l’Informe tenint en compte la seva composició (vegeu document). Aquest ‘insert’ el que pretén és motivar la lectura completa de l’Informe, que s’incorpora al final. Es tracta d’un Informe relativament breu pel que és costum en els estudis d’aquest tipus, va directament a continguts, evita els desiderata buits d’accions associables, i procura no fer més preguntes que respostes es puguin donar.

A continuació, s’ofereixen alguns flaixos que traspua el document. Es fa de manera força resumida, fet que exigeix que no es banalitzin els continguts prescindint de la lectura del text sencer:Read More »