La nova guia de doctrina de la Comissió Jurídica Assessora en matèria de responsabilitat patrimonial sanitària: una eina útil a l’abast de tothom – Helena Mora i Balcells
Responsable d’Estudis i Recerca de la Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Autora: Karolina Grabowska Font: Pexels

Les guies de doctrina de la Comissió Jurídica Assessora són un conjunt de publicacions en línia d’aquest òrgan consultiu que tenen per objecte l’estudi d’àmbits concrets, respecte dels quals dictamina de manera preceptiva.

Formen part del conjunt esmentat les obres següents: La resolució, la modificació i la interpretació dels contractes del sector públic en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de maig de 2023; La revisió d’ofici en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, d’octubre de 2019; El recurs extraordinari de revisió en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de desembre de 2016; La revisió d’ofici en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora. La causa de nul·litat de ple dret de l’article 62.1.f) de la Llei 30/1992, de juny de 2015, i El procediment d’elaboració de reglaments en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de novembre de 2013.

Llegeix més »

Ressenya de Ridao, Joan. (2024). Curs de dret públic de Catalunya. Marcial Pons – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Professor associat de dret constitucional de la Universitat de Barcelona

Portada del llibre Curs de dret públic de Catalunya.
Font: Marcial Pons

El professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya, Joan Ridao, ha publicat la quarta edició de la seva obra Curs de dret públic de Catalunya. Aquesta nova edició revisa i amplia el contingut de la darrera edició de l’any 2018.

El llibre s’estructura en vuit capítols. El primer, que té un caràcter generalista, analitza la construcció de l’estat autonòmic. En podríem destacar l’anàlisi, precisa i detallada, que fa del que anomena “etapes de governabilitat de la Generalitat”, des de la posada en marxa de l’autonomia i les institucions (període 1980-1984) fins arribar al període més recent (2018-2024). Aquesta darrera etapa es caracteritza per tres notes destacades: les mesures coercitives adoptades per les institucions estatals contra les actuacions vinculades al procés del dret a decidir –com ara la sentència del Tribunal Suprem de l’any 2019 als encausats per l’1-O–, l’impuls del diàleg amb l’Estat –reflectit en la creació d’una taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el de l’Estat– i, finalment, l’inici de la desjudicialització del conflicte polític –que es va palesar en la reforma del Codi penal per eliminar el delicte de sedició i reformular el de malversació, en l’aprovació d’indults a les persones condemnades a privació de llibertat per l’esmentada sentència del Tribunal Suprem i en l’aprovació d’una llei d’amnistia per a totes les persones que haguessin dut a terme conductes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable amb motiu del procés independentista. Aquest darrer període es tanca amb unes referències –que palesen el rigor i el nivell d’actualització de l’obra– als resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de maig de 2024 i a la investidura de Salvador Illa, com a president de la Generalitat, el dia 8 d’agost.

Llegeix més »

La Comissió Jurídica Assessora: activitat durant l’any 2023 – Helena Mora Balcells
Responsable d’Estudis i Recerca, Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Logotip Comissió Jurídica Assessora
Font: Generalitat de Catalunya

La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern, d’acord amb el que estableix l’article 72.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. La regulació d’aquesta institució es preveu a la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora i al Decret 69/2006, d’11 d’abril, d’aprovació del Reglament d’organització i funcionament de la Comissió Jurídica Assessora.

La normativa esmentada estableix, entre d’altres, la composició, l’organització i les funcions de l’òrgan. En aquest breu apunt es vol incidir, sobretot, en aquestes últimes i, concretament, en les desenvolupades durant l’any 2023.Llegeix més »

Els consellers i les conselleres de la Generalitat, compleixen els estereotips socials? – Jesús Palomar i Baget
Doctor en dret i ciència política per la Universitat de Barcelona, professor de ciència política

Sala de reunions del Govern al Palau de la GeneralitatFa quasi trenta anys el Dr. Jordi Matas i Dalmases va publicar en aquesta institució, l’EAPC, el llibre Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de Catalunya i, uns quants anys després, a l’antic Institut d’Estudis Autonòmics, es va publicar El perfil polític dels consellers dels governs de Jordi Pujol (1980-2003). La primera de les publicacions era una anàlisi sobre l’Administració catalana des d’una perspectiva original –la de les principals elits polítiques– que fou de gran interès per fer conèixer la realitat institucional catalana i, de retruc, la del sistema polític català a través dels alts càrrecs en actiu (aquells que ocupaven secretaries generals o direccions generals) al final de la quarta legislatura i al començament de la cinquena. La segona publicació fou un estudi exhaustiu de les cinquanta-vuit persones que van ocupar el càrrec de conseller durant els vint-i-tres anys de govern català que va presidir Jordi Pujol.Llegeix més »

La Memòria de la Comissió Jurídica Assessora de l’any 2020 – Francesc Ignasi Castellet i Arnau
Lletrat de la Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Acte de presa de possessió del càrrec dels nous membres de la CJA al Saló Sant Jordi, del Palau de la Generalitat, el 14 de juliol de 2020

La Comissió Jurídica Assessora, en compliment del que disposa l’article 21 de la Llei 5/2005, de 2 de maig, que en regula la composició i funcionament, en un acte celebrat el 20 d’abril de 2021 al Palau de la Generalitat, ha presentat al Govern la Memòria 2020, que resumeix l’activitat dictaminadora que ha dut a terme durant l’any. I més recentment, ha publicat íntegrament el contingut del document elaborat a la pàgina web de la institució.

Aquesta Memòria és la de l’any 2020, que, com el president de la institució assenyala en la presentació, serà recordat com el de la irrupció de la pandèmia de la COVID, però també l’any en el qual s’ha fet palès el potencial de les noves tecnologies aplicades a l’activitat de les administracions, tant en la celebració dels plens d’una manera telemàtica com en el teletreball del personal de la Comissió.Llegeix més »