En els darrers anys, les comunitats energètiques han deixat de ser una construcció senzillament programàtica i s’han consolidat com una de les figures més rellevants de la transició energètica europea i del marc normatiu que se’n deriva. La finalitat de l’energia comunitària excedeix la mera instal·lació d’infraestructures fotovoltaiques o eòliques: representa un instrument de democratització del sistema energètic, mitjançant el qual la ciutadania, les petites i mitjanes empreses i, molt significativament, els ens locals deixen d’ocupar una posició passiva i assumeixen funcions actives en la producció, la gestió i l’ús de l’energia. Les comunitats energètiques deixen, doncs, de concebre’s com a simples esquemes d’autoconsum col·lectiu, i es configuren com a plataformes ciutadanes i comunitàries, obertes i voluntàries, orientades a organitzar diversos serveis energètics i a generar beneficis ambientals, econòmics o socials per als seus membres i per al territori on desenvolupen la seva activitat. De fet, prioritzen aquests objectius per sobre de l’obtenció de beneficis financers.Llegeix més »
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà a finals de novembre un número especial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) dedicat al dret en temps d’emergència sanitària. En concret, inclourà nou articles acadèmics i catorze informes internacionals a càrrec de professors i investigadors en dret constitucional, dret administratiu, ciències polítiques, dret públic internacional o dret comparat que aborden, des de diferents perspectives i realitats jurídiques, la pandèmia de la COVID-19 i la primera reacció de les autoritats i institucions públiques.