Avançament de continguts del número especial de l’RCDP sobre el dret en temps d’emergència sanitària

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà a finals de novembre un número especial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) dedicat al dret en temps d’emergència sanitària. En concret, inclourà nou articles acadèmics i catorze informes internacionals a càrrec de professors i investigadors en dret constitucional, dret administratiu, ciències polítiques, dret públic internacional o dret comparat que aborden, des de diferents perspectives i realitats jurídiques, la pandèmia de la COVID-19 i la primera reacció de les autoritats i institucions públiques.Llegeix més »

La progressiva consolidació de la Unió Econòmica i Monetària al si de la Unió Europea – Andreu Olesti Rayo

L’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea (TUE), l’1 de novembre de 1993, va ser el punt de sortida del procés que, anys després, l’1 de gener de 1999, va portar a la Unió Econòmica i Monetària (UEM). Inicialment aquesta es va configurar com una unificació monetària, on els estats participants transferien l’exercici exclusiu de les competències en política monetària; en canvi, la unió econòmica era merament nominal i es cimentava sobre una feble coordinació de les polítiques econòmiques dels seus membres.

La gravetat de la crisi econòmica i financera ha obligat les institucions europees a adoptar un conjunt d’actuacions que han intensificat la coordinació de les polítiques econòmiques estatals. Les mesures s’han dirigit, en una primera instància, a evitar el col·lapse financer, que amenaçava d’esfondrar el funcionament econòmic de la Unió Europea (UE), i, en segon lloc, a dotar-se d’instruments i mecanismes preventius per reduir la possibilitat que, en un futur, es repeteixin aquestes crisis. Aquesta dualitat en les accions ha permès donar les primeres passes envers una unió bancària (UB) entre els països de l’eurozona.

En conseqüència, en els darrers anys, el canvi introduït en l’operativitat de la UEM ha estat destacable: la crisi en va posar al descobert les vulnerabilitats, els desequilibris i els problemes de funcionament. Ara bé, les solucions aportades han obeït a la necessitat de donar respostes ràpides als problemes que ocasionava la greu situació desencadenada. L’activitat desenvolupada en els últims anys, en moltes ocasions amb caràcter d’urgència, ha comportat l’adopció d’un complex entramat normatiu de diversa naturalesa, sobre qüestions similars, amb la pretensió d’assolir finalitats semblants. Aquesta circumstància ha donat lloc a la creació d’un conglomerat normatiu heterogeni i mancat de transparència.Llegeix més »

L’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública (I) – Jordi Foz Dalmau

Logotip d el'Estratègia Anticorrupció de CatalunyaIntroducció
La manca de confiança en les institucions, sobretot per sota d’un determinat llindar, no és innòcua per al bon funcionament de les institucions públiques. Tot el contrari, és un fre per a la qualitat de la nostra democràcia, per a l’estat del benestar i per a la justícia social. Per això ens cal apostar decididament per la qualitat institucional i impulsar polítiques públiques per assolir-la de forma decidida i continuada en el temps.Llegeix més »

La necessitat urgent de reformar el govern de les universitats – Albert Lladó Martínez

Ja fa temps que es pot afirmar que hi ha un acord unànime sobre la necessitat d’una reforma profunda del nostre sistema universitari, i en aquest sentit s’han manifestat de forma pública i reiterada tots els àmbits implicats. Sense voler ser exhaustiu, s’han proposat models de reforma des del Govern de l’Estat, amb l’informe encarregat pel Ministeri d’Educació a una Comisión de Expertos para la Reforma del Sistema Universitario Español, publicat el febrer de 2013; des del Govern de la Generalitat i encarregat per la Secretaria d’Universitats i Recerca, amb l’informe de la Ponència per a l’estudi de la governança del sistema universitari de Catalunya, presentat l’abril de 2013, o també des de les pròpies universitats públiques catalanes, amb el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya, el juny de 2008, en què els rectors catalans proposen les bases per a una «reforma profunda de les universitats a Europa». Llegeix més »

Governança universitària – Eva Andrés, Estela Ferreiro i Patricia Teixeira

Crònica del Seminari interdisciplinari sobre governança universitària celebrat a la Universitat de Barcelona

El present apunt conté una crònica sobre el Seminari titulat La governança universitària celebrat a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona en data 6 de juny de 2013.[1] Aquest acte va ser presidit per la Dra. Isabel Miralles González, secretària general de la Universitat de Barcelona i professora titular de dret civil del Departament de Dret Civil de la mateixa Universitat.Llegeix més »