La transparència i el secret són les dues cares d’una mateixa moneda. Posats a participar en el joc de les metàfores, aquesta moneda seria el poder. De les moltes formes en què ha estat definit el poder –de Weber a Dahl passant per Bachrach i Baratz– l’obra coral signada per Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals ens proposa, ja d’entrada, consignar-lo des d’una doble vessant no necessàriament excloent, però que amara tot el llibre: la transparència i l’encobriment. Les diferents formes de representació d’aquest binomi són una de les raons de ser del llibre. Al llarg de les pàgines de Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa Contemporánea (Comares, 2022), el lector s’enfronta amb un seguit de capítols on es parla de l’Estat. Però quin Estat? Aquesta és una de les moltes preguntes que el lector decidit a penetrar en una obra que suma política, història, sociologia i dret es formularà. Sense afany de respondre-la, sí que proposarem algunes pistes amb la voluntat d’oferir-ne un breu tast.Llegeix més »
Etiqueta: informació pública
Comentari del llibre Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa contemporánea, de Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals (eds.) – Damià del Clot
L’obsolescència de la Llei de secrets oficials de 1968. Apunts per a una reforma necessària més enllà del cas Pegasus – Irene Araguàs Galcerà
Professora lectora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona
Un dels pilars fonamentals de qualsevol estat democràtic és garantir el “dret a saber” dels ciutadans, que a nivell normatiu exigeix disposar de lleis que regulin adequadament el seu contingut, tant des d’un punt de vista positiu com negatiu.
En la divulgació de la informació del sector públic hi ha un evident tensió entre transparència i confidencialitat, configurades com dues cares de la mateixa moneda que és necessari conciliar, per tal d’assolir el difícil equilibri entre el secretisme i la sobreexposició informativa.
En els darrers anys, l’aprovació de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i de les diverses lleis autonòmiques en la matèria (a Catalunya, la Llei 19/2014, de 19 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern), ha centrat l’atenció de polítics, acadèmics i òrgans judicials sobre la transparència, relegant a un segon pla el debat sobre la necessitat de modernitzar la regulació relativa a les matèries secretes o classificades, i comptar amb una norma que no llastri la consumació de la “casa de vidre”, i a la vegada serveixi per fer front als reptes jurídics, polítics i socials que es plantegen en l’actualitat.Llegeix més »
Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC
Amb motiu de la Diada de Sant Jordi de 2022, el blog de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) comparteix un any més diverses publicacions destacades i novetats editorials sobre àmbits tractats o que estan en l’òrbita de la Revista. Algunes de les obres que es presenten es poden consultar a la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, d’altres són d’accés obert en línia i en tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons escaigui.
Les obres seleccionades estan classificades alfabèticament per autors i inclouen àmbits com el dret administratiu i l’Administració pública, la regulació del ciberespai, la transparència i l’ètica pública, l’impacte de la covid en les relacions intergovernamentals, la sentència del procés, l’Administració digital, la innovació i la gestió públiques, la situació actual dels interins o el règim local, entre d’altres. Per a cadascuna de les monografies també us n’oferim una breu ressenya i l’enllaç al web de l’editorial, on podreu veure el sumari complet en la majoria dels casos. Bona lectura i bona diada de Sant Jordi a tothom.Llegeix més »
Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets
Professor de Dret Públic a la Universitat Oberta de Catalunya
Wo viel Licht ist, ist starker Schatten
[On hi ha molta llum, les ombres són més intenses]
Johann Wolfgang von Goethe
Els problemes de la transparència[i]
El professor Oriol Mir s’ha referit al canvi de paradigma normatiu que s’ha produït a Catalunya i Espanya en matèria de transparència i dret d’accés a la informació pública: “s’ha passat d’un dret purament nominal i d’escassa aplicació pràctica a un dret d’accés vigorós, efectiu i dotat d’un enorme potencial de futur, tan o més ampli que el reconegut per altres ordenaments que abans es contemplaven amb enveja”.
Aquest canvi de paradigma aporta copiosos avantatges, especialment en termes de coneixement, defensa, participació, crítica i control dels ciutadans sobre les institucions públiques i llurs activitats. Seguint l’aforisme clàssic que diu que el saber és poder (scientia potentia est), la transparència empodera els ciutadans. Tanmateix, anticipo que l’increment i, particularment, l’excés de transparència podrien generar diversos problemes al sector públic:Llegeix més »
Resolucions de la GAIP i justícia cautelar del TSJC – Josep Mir Bagó
Membre de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) i professor titular de dret administratiu
Les resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), sobre reclamacions en exercici d’aquest dret, d’acord amb l’article 42.10 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), poden ser impugnades en via contenciosa administrativa, concretament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ateses les previsions de l’article 10.1.a de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA).
La GAIP va començar a rebre reclamacions l’agost del 2015 i d’aleshores ençà han estat formulats 47 recursos contenciosos contra les seves resolucions; llevat de tres casos, en els quals la part recurrent ha estat la persona sol·licitant d’informació, a judici de la qual la resolució de la GAIP no donava satisfacció a les seves pretensions d’accés a la informació pública (impugnació contra desestimació de la reclamació o per dèficit de l’accés atorgat), a la resta de casos (44), qui ha impugnat les resolucions de la Comissió ha estat l’Administració requerida per la GAIP a divulgar més informació que la que creu que ha d’oferir, o l’empresa o l’entitat afectada per la resolució de la GAIP i la conseqüent divulgació d’informació pública que l’afecta (impugnació contra l’estimació de la reclamació o per excés de l’accés atorgat). Com es veurà tot seguit, és en relació amb aquesta darrera mena de resolucions impugnades que la justícia cautelar està jugant un paper molt important, almenys la del TSJC.Llegeix més »