Setmana del Govern Obert: retre comptes amb impuls internacional – Jaume López Hernández
Director general de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques. Generalitat de Catalunya

Un any més, del 10 al 14 de juny va tenir lloc la Setmana del Govern Obert organitzada per la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques. La Setmana del Govern Obert és una iniciativa internacional impulsada per l’Open Government Partnership (l’Aliança internacional per al govern obert) i se celebra a tot el món per les mateixes dates. (Aquest any, però, el calendari electoral ha fet que a l’Estat se celebrés més tard.)

Durant aquests dies totes les administracions compromeses amb els principis del govern obert estan convidades a explicar les seves polítiques en la matèria. (Un recull d’actes en l’àmbit de tot l’Estat el podeu trobar a la pàgina web de la Setmana de l’Administració Oberta 2024.)

A Catalunya, durant la Setmana del Govern Obert s’han desenvolupat actes cada dia, organitzats per temes, com són la participació ciutadana, la transparència i els grups d’interès, la integritat pública, la qualitat institucional, i l’educació i la participació.Llegeix més »

Un cert esperit neonoucentista. A propòsit de les jornades de la setmana del “bon govern” (del 10 al 14 de juny del 2024) – David Martínez Fiol
Professor lector del Departament d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona

Logo Open Government week
Font: Open Government Partnership

La setmana dedicada al “govern obert” o “bon govern” que va tenir lloc del dilluns 10 al divendres 14 de juny del 2024 va tenir, des del meu punt de vista d’historiador, múltiples reminiscències del que a principis del segle XX es va conèixer com l’estil noucentista. Però aquest estil no feia referència exclusivament a una moda artística, sinó que anava acompanyat de tot un discurs sobre la moralitat política i la consciència ciutadana que, sobretot, pretenia distingir entre una Espanya corrupta, endarrerida i moralment carrinclona i una Catalunya moderna, avançada i dinàmica, però sobretot honesta. Aquest joc d’imatges convertí Eugeni d’Ors en el seu intel·lectual de capçalera i, dins del terreny institucional, l’eficàcia administrativa i de “bon govern” es va evidenciar (més en el discurs que no pas en la realitat) en la tasca de govern de la Diputació de Barcelona, primer, i en la de la Mancomunitat, tot seguit. Llegeix més »

Perspectives i horitzons: una mirada a la transparència i l’accés a la informació en la dècada de la Llei 19/2014 – Albert Esquiva
Tècnic superior de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP)

Font: Institut d’Estudis d’Autogovern

El dret d’accés a la informació pública, que es troba sota la custòdia de l’Administració, ha suscitat interès al llarg de les darreres dècades. La seva cobertura legal és complexa i dispersa, amb una part considerable elaborada al llarg dels darrers anys.

Durant la dècada del 2010, el context es caracteritza per l’aparició de casos de corrupció i una creixent desconfiança envers les institucions democràtiques. En aquesta situació, les Corts Generals de l’Estat impulsen la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb l’objectiu de respondre als problemes relacionats amb la manca de transparència, la falta de responsabilització i les demandes socials. L’any 2014, el Parlament de Catalunya aprova la seva pròpia normativa sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb la promulgació de la Llei 19/2014 el 29 de desembre.Llegeix més »

Arrojando luz sobre el impacto de los recursos administrativos en la justicia administrativa – Anna Pallarès Serrano
Profesora titular de derecho administrativo de la Universitat Rovira i Virgili

Autoria: Gioconda Beekman. Font: Flickr

Existe en el ámbito de la justicia administrativa un problema de calado que merece nuestra atención y una respuesta que no se debe demorar. En la actualidad falta transparencia y publicidad activa sobre el número y sentido de las actuaciones y resoluciones producto de los recursos administrativos ordinarios, a diferencia de lo que sucede en sede de recursos especiales o sectoriales. La transparencia en el ámbito de los recursos especiales, junto con otros factores, se traduce en unas resoluciones más ajustadas a derecho y, en definitiva, en mayor justicia administrativa.[i]Llegeix més »

Comentari del llibre Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa contemporánea, de Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals (eds.) – Damià del Clot
Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona

La transparència i el secret són les dues cares d’una mateixa moneda. Posats a participar en el joc de les metàfores, aquesta moneda seria el poder. De les moltes formes en què ha estat definit el poder –de Weber a Dahl passant per Bachrach i Baratz– l’obra coral signada per Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals ens proposa, ja d’entrada, consignar-lo des d’una doble vessant no necessàriament excloent, però que amara tot el llibre: la transparència i l’encobriment. Les diferents formes de representació d’aquest binomi són una de les raons de ser del llibre. Al llarg de les pàgines de Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa Contemporánea (Comares, 2022), el lector s’enfronta amb un seguit de capítols on es parla de l’Estat. Però quin Estat? Aquesta és una de les moltes preguntes que el lector decidit a penetrar en una obra que suma política, història, sociologia i dret es formularà. Sense afany de respondre-la, sí que proposarem algunes pistes amb la voluntat d’oferir-ne un breu tast.Llegeix més »