Les comunicacions electròniques, els comptes de xarxes socials, l’emmagatzematge d’arxius al núvol o els béns i serveis adquirits i gestionats a través d’internet conformen el “patrimoni virtual” de les persones. Es tracta d’un patrimoni que perdura més enllà de la longevitat i consciència humanes, característica que planteja diversos interrogants en relació amb el seu accés i destí post mortem, o en cas d’incapacitat sobrevinguda del titular. Qui es cuidarà d’actualitzar el meu facebook quan em mori? Quin serà el destí de la informació personal i professional acumulada al meu compte de correu electrònic quan ja no em pugui valer per mi mateix? Si mai em passés res, qui podria accedir a les fotografies i arxius de tota mena que tinc dipositats al “núvol”? Es tracta de qüestions que fins fa ben poc eren omeses per les més diligents planificacions successòries, però que actualment preocupen la ciutadania.
Un dels primers casos amb repercussió mediàtica en què aquesta problemàtica fou posada sobre la taula tingué l’empresa Yahoo i un jove militar nord-americà mort a l’Iraq com a protagonistes. L’any 2005, la Probate Court d’Oakland County (Michigan) obligà Yahoo a lliurar la correspondència electrònica del difunt a la seva família, malgrat que segons les condicions generals d’utilització de Yahoo el compte era intransmissible i les credencials i els continguts haurien d’haver estat eliminats a la mort del titular.
Els principals prestadors de serveis digitals han començat a oferir eines als usuaris per afrontar anticipadament aquesta problemàtica. En previsió de la mort de l’usuari, Facebook, per exemple, permet triar entre convertir el compte en commemoratiu o eliminar-lo definitivament; Twitter, per la seva banda, desactiva els comptes d’usuaris difunts a sol·licitud de persones autoritzades o de familiars immediats; i Google permet als usuaris donar instruccions a l’empresa sobre el destí i l’accés als continguts del compte en cas que s’hi detecti certa inactivitat. Però, com es pot observar, les solucions són heterogènies: en alguns casos, s’emmascaren en condicions generals de la contractació que els usuaris desconeixen haver acceptat; en d’altres, són objecte de serveis complementaris de subscripció merament opcionals.Llegeix més »