Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Collage amb les cobertes de les 15 publicacions recomanadesAmb motiu de la diada de Sant Jordi, el blog de la Revista Catalana de Dret Públic presenta una nova selecció de lectures en l’àmbit del dret públic i de les polítiques públiques, elaborada a partir dels fons de la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Com en edicions anteriors, es tracta d’una tria orientada a oferir un tast representatiu de les novetats editorials i de treballs recents que contribueixen al debat jurídic i institucional contemporani. Les obres seleccionades ‒algunes disponibles a la Biblioteca i d’altres accessibles en línia‒ s’acompanyen d’una breu ressenya per facilitar-ne la contextualització i orientar-ne la lectura.

La selecció d’enguany reflecteix amb especial claredat els eixos de transformació que afecten les administracions públiques i el dret públic: la digitalització i l’impacte de la intel·ligència artificial, la reforma de la funció pública i de la direcció pública professional, la modernització del procediment administratiu i de la jurisdicció contenciosa, així com nous enfocaments en la gestió del risc, la mediació administrativa i la governança del benestar organitzatiu. Alhora, s’hi incorporen obres que aborden grans qüestions de la política pública ‒com ara l’accés a l’habitatge, la temporalitat en l’ocupació pública i la relació entre coneixement i decisió política‒ i d’anàlisi sobre el funcionament i els reptes de les institucions, tant en l’àmbit nacional i estatal com europeu. En conjunt, el repertori ofereix una panoràmica coherent dels debats que travessen el dret públic i les administracions actualment.

Confiem que aquesta selecció contribueixi a enriquir la reflexió jurídica i us acompanyi en una bona diada de Sant Jordi.Llegeix més »

Galícia i l’ambició climàtica: anàlisi de la Llei 1/2026 – Álvaro Martín Morán
Investigador predoctoral del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili i membre del MSCA THERESA Doctoral Network

Molins eòlics a Galícia
Font: Wikimedia Commons

L’11 de febrer es va publicar al Diari Oficial de Galícia la Llei 1/2026, de 5 de febrer, del clima de Galícia. Aquesta norma autonòmica té per objecte situar el clima com a eix central de les polítiques públiques gallegues, alineant l’acció de govern amb els compromisos internacionals i de la Unió Europea en matèria de canvi climàtic i transició energètica.

Els objectius més destacats de la llei són assolir la neutralitat climàtica a Galícia per a l’any 2040 i reduir les emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle en, almenys, un 75 % per a l’any 2030, prenent com a base de referència els nivells de 1990. Es tracta, per consegüent, d’unes fites molt ambicioses que situen Galícia deu anys per davant dels objectius de neutralitat climàtica fixats per la Unió Europea en el Reglament (UE) 2021/1119 (Llei europea sobre el clima), així com dels previstos a escala estatal en la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica. Suposa també un pas més enllà respecte a altres lleis climàtiques pioneres en el seu moment, com és el cas de la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic de Catalunya.Llegeix més »

La Llei 9/2025, de 13 de novembre, com a primera pedra legislativa de la reforma de l’Administració pública catalana – Genís Vives Cantero
Investigador de l’Observatori de Dret Públic IDP Barcelona

Pla del Parlament de Catalunya
La Llei 9/2025 es va aprovar al Ple del Parlament del 5 de novembre de 2025. Autor: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos Ladevesa)

L’octubre de 2024 el Govern de la Generalitat de Catalunya va donar el tret de sortida a la reforma de l’Administració pública catalana a través de l’Acord GOV/217/2024, de 8 d’octubre. Per a pilotar-la, es va constituir la Comissió d’Experts per a la Definició de l’Estratègia de Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora dels Serveis Públics (CETRA), que ha culminat la seva feina a través d’un informe final presentat al novembre de 2025.

Inspirats en aquests treballs, els grups parlamentaris del PSC, ERC i Comuns van presentar una proposició de llei, tramitada per lectura única, que ha esdevingut la Llei 9/2025, de 13 de novembre, de modificació de la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. La norma, en vigor des del 15 de novembre, va ser aprovada amb 118 vots a favor i 17 abstencions (la qual cosa reflecteix un clima de consens), i es fonamenta en les competències de l’article 159, apartats 1 i 2, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.Llegeix més »

Ulises y la odisea de la reforma de la Administración – César Cierco Seira
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Lleida

Imatge de la Jornada sobre la nova llei en relació amb el dret a una atenció adequada i una bona administració celebrada  a l'EAPC al novembre de 2025.
La secretària general de Presidència, Eva Giménez Corrons, i el catedràtic de Dret Administratiu de la UdL, César Cierco Seira, a la jornada sobre la Llei 9/2025 el 24 de novembre de 2025.

A quien se ha dedicado al estudio de la simplificación administrativa o, sin ir tan lejos, ha participado en la planificación o ejecución de programas de reforma o similares, es probable que cualquier nuevo impulso simplificador le haga pensar de inmediato en la odisea de Ulises y, más concretamente, en el extraordinario peligro del sonoro canto de aquellas sirenas que salieron a su encuentro. Después de todo, la simplificación no deja de ser un objetivo que muta en apariencia, que admite avances, pero que está llamado a permanecer como meta a perseguir por la Administración.Llegeix més »

La eficacia del derecho también se mide (aunque aún no sepamos bien cómo) – Itziar Sobrino García
Investigadora posdoctoral (Xunta de Galicia), Universidade de A Coruña

Caixes amb senyal per a elecció
Font: Pexels

Pocas preguntas son tan simples en apariencia, y tan complejas en su respuesta, como esta: ¿funcionan las leyes? Cuando hablamos de medio ambiente o de gestión de residuos, solemos medir la eficacia a través de porcentajes de reciclaje, toneladas vertidas o emisiones evitadas. Sin embargo, estos datos, por sí solos, no nos dicen nada sobre la eficacia del derecho: no explican si las normas se aplican, si son coherentes entre sí o si la ciudadanía y las administraciones entienden realmente sus obligaciones.Llegeix més »