Contractació estratègica i deure de diligència de les empreses per a l’enfortiment de la sostenibilitat social i mediambiental dels contractes públics – Alessandra Piconese
Investigadora postdoctoral de dret administratiu, Università “Magna Graecia” di Catanzaro

Encaixada de mans per negoci
Font: Pexels

Els objectius de la política europea en matèria de contractació pública, i en particular en l’àmbit de la contractació estratègica, són molt ambiciosos, ja que concerneixen una part molt important dels pressupostos dels estats membres. D’altra banda, les institucions europees no cessen en l’obstinació de reforçar els drets socials i mediambientals, entesos com a drets fonamentals que han de s’han preservar també en benefici de les generacions futures.

El treball i el medi ambient sembla que són els àmbits en els quals la Unió Europea (UE) ha decidit invertir. En ambdós casos, intervé constantment proposant mesures no només sancionadores, sinó també de gestió dels riscos que sovint pot comportar l’exercici de l’activitat empresarial.Llegeix més »

L’Estatut de municipis rurals, un pas endavant vers la cohesió i l’equitat territorials (II): anàlisi de les mesures sectorials per a un nou contracte amb el territori – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d'aprovació de l'Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d’aprovació de l’Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya

Si en un primer comentari ens vàrem fer ressò de l’aprovació de la Llei 8/2025, de 30 de juliol, de l’Estatut de municipis rurals[i] i dels seus trets més definitoris –particularment la determinació dels municipis que s’inclouen en aquest categoria, el Mecanisme rural de garantia i les línies de finançament, amb un fons específic al marge del Fons de Cooperació Local i una línia d’inversions, en el marc del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya–, correspon ara examinar les mesures de caràcter sectorial que s’integren al títol IV, les quals, com ja vam advertir en el comentari anterior, per la seva densitat normativa i incidència pràctica reclamen un tractament propi.

Llegeix més »

L’Estatut de municipis rurals, un pas endavant vers la cohesió i l’equitat territorials (I): consideracions generals sobre el contingut de la llei – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d'aprovació de l'Estatut de municipis rurals
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d’aprovació de l’Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya

El 16 de juliol passat el Parlament de Catalunya va culminar la tramitació i aprovació –amb un ampli suport parlamentari– de l’Estatut de municipis rurals,[i] una norma pionera i d’innegable transcendència dins el marc del dret local català, que busca combatre el despoblament i reforçar l’arrelament i el desenvolupament rurals.[ii] Es tracta d’una llei integral i innovadora dissenyada per revertir el desequilibri territorial, dotada amb recursos, eines legals i mecanismes de seguiment i adaptació per donar suport i revitalitzar les zones rurals de Catalunya. Com detalla l’exposició de motius de la llei, tres quartes parts de la població de Catalunya viu en el 15 % del territori, mentre que el 85 % restant n’acull només una quarta part; en conseqüència, no és estrany que del total dels 947 municipis catalans, el 62,62 % (593) tingui una població que no supera el llindar dels 2.000 habitants i, d’aquests, el 56 % (332) no supera els 500 habitants. Aquestes dades justifiquen sobradament l’oportunitat d’aprovar una norma d’aquesta naturalesa.Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Aquest Sant Jordi 2025 des del blog de l’RCDP us suggerim 15 publicacions destacades i novetats editorials que aborden alguns dels àmbits tractats a la Revista Catalana de Dret Públic i al seu blog al llarg del darrer any. Algunes són consultables a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i altres són d’accés obert en línia. En tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta, tant si és gratuïta com de pagament.

Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com ara el Reglament europeu d’intel·ligència artificial, la deriva autoritària mundial, la polarització i les notícies falses, l’atenció a la dependència, el dret administratiu, la governança metropolitana, el model local territorial a Catalunya, el procediment administratiu i el sensellarisme. Sempre us oferim una breu ressenya i l’enllaç corresponent per a més informació.

Bon Sant Jordi i per molts llibres!

Llegeix més »

L’exclusió de la recerca científica de l’àmbit d’aplicació del Reglament d’intel·ligència artificial. Un benefici per a la recerca científica? – Ruben Ortiz Uroz
Delegat de protecció de dades de la Universitat de Barcelona i doctorand del programa Dret i Ciència Política de la Universitat de Barcelona

Font: Freepik.es

En data 12 de juliol de 2024, al Diari Oficial de la Unió Europea es va publicar el Reglament (UE) 2024/1689 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024, pel qual s’estableixen normes harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial i pel qual es modifiquen els reglaments (CE) nº 300/2008, (UE) nº 167/2013, (UE) nº 168/2013, (UE) 2018/858, (UE) 2018/1139 y (UE) 2019/2144 i les directives 2014/90/UE, (UE) 2016/797 i (UE) 2020/1828 (Reglament d’intel·ligència artificial). El que pretén aquest reglament de la Unió Europea és, d’acord amb l’article 1, millorar el funcionament del mercat interior i promoure l’adopció d’una intel·ligència artificial (IA) fiable i centrada en l’ésser humà, amb l’objectiu de garantir alhora un nivell elevat de protecció de la salut, de la seguretat i dels drets fonamentals atesos els efectes perjudicials que pot comportar.

Llegeix més »