El referendament presumpte dels actes del rei i el missatge del 3 d’octubre de 2017 – Alfredo Ramírez Nárdiz
Professor de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona

Fotografia del rei Felip VI fent un discurs
Discurs del rei Felip VI el 3 d’octubre de 2017. Font: Casa Real

La Constitució espanyola (CE) regula el referendament dels actes del rei de manera imperativa: “seran sempre subjectes a referendament”, indica l’article 56.3. Amb l’excepció dels actes propis de l’organització de la Casa reial (art. 65.2 CE), tots els actes del rei han de ser referendats pel president del Govern, pel president del Congrés o per un ministre (art. 64 CE), i la responsabilitat de l’acte l’ha d’assumir qui el referendi. La forma d’expressar-se de la Constitució, que no dona lloc a la possibilitat que un acte del rei no sigui referendat, es deu a la naturalesa dels actes reials, que, en una monarquia parlamentària com la que preveu la Constitució, només poden ser actes deguts, sense poder material i únicament amb valor simbòlic.

Llegeix més »

La previsión constitucional de la abdicación del Rey en el ordenamiento español – Enriqueta Expósito

La última semana del mes de enero comenzaba con el anuncio realizado por la reina Beatriz de Holanda, tras poco más de tres décadas en el trono, de abdicar en favor de su primogénito. Las similitudes con otras monarquías europeas son más que evidentes por el contexto constitucional en el que se desenvuelven y, sobre todo, por la edad de sus titulares y el tiempo de reinado. Es el caso del Reino Unido, Suecia, Dinamarca y, como no, España.

En el ordenamiento español, el artículo 57.5 de la Constitución contempla la abdicación del Rey, como una de las causas que —junto con la muerte— origina la sucesión a la Jefatura del Estado, aunque remite a una ley cualificada —una ley orgánica— su regulación. La abdicación sería una decisión personal y absolutamente discrecional del Rey por los motivos que él estime convenientes. Ni el Gobierno ni las Cortes pueden sustituirlo en su adopción. Solo en un supuesto está previsto que intervenga el Parlamento y es en el caso de la inhabilitación contemplada en el art. 59.2 de la CE en el que las Cortes deben reconocer el impedimento que concurre en el monarca para ejercer sus funciones. No obstante, el Jefe del Estado, por deferencia o “cortesía” constitucional, habría de comunicar al resto de poderes, en especial, al Ejecutivo y al Legislativo a través de sus respectivos Presidentes, su intención de abdicar antes de hacerla pública. Ésta es una regla no escrita que se infiere del contexto de una Monarquía parlamentaria.Llegeix més »