La integritat pública en les entitats locals: entre l’exigència normativa i la realitat quotidiana – Jaime Clemente Martínez
Professor de dret constitucional de la Universitat Jaume I de Castelló

Imatge d'un edifici oficial de Castelló de la Plana
Castelló de la Plana. Autor: Luis Rogelio HM. Font: Wikimedia Commons. Llicència CC BY-SA 2.0

La integritat pública continua sent, per a moltes entitats locals, una assignatura pendent. No és perquè els ajuntaments, mancomunitats o diputacions desconeguen la importància de la transparència, la lluita contra la corrupció o la prevenció del frau. El problema és molt més simple, i alhora molt més estructural: les administracions locals –especialment les de menor mida– gestionen un volum de tasques tan ampli, tan immediat i tan exigent, que les qüestions relacionades amb la integritat solen quedar relegades a un segon pla. Contractació, urbanisme, serveis socials, subvencions, personal, gestió tributària, manteniment de serveis públics, etc., el dia a dia absorbeix tots els recursos disponibles.Llegeix més »

L’Estatut de municipis rurals, un pas endavant vers la cohesió i l’equitat territorials (II): anàlisi de les mesures sectorials per a un nou contracte amb el territori – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d'aprovació de l'Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d’aprovació de l’Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya

Si en un primer comentari ens vàrem fer ressò de l’aprovació de la Llei 8/2025, de 30 de juliol, de l’Estatut de municipis rurals[i] i dels seus trets més definitoris –particularment la determinació dels municipis que s’inclouen en aquest categoria, el Mecanisme rural de garantia i les línies de finançament, amb un fons específic al marge del Fons de Cooperació Local i una línia d’inversions, en el marc del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya–, correspon ara examinar les mesures de caràcter sectorial que s’integren al títol IV, les quals, com ja vam advertir en el comentari anterior, per la seva densitat normativa i incidència pràctica reclamen un tractament propi.

Llegeix més »

L’Estatut de municipis rurals, un pas endavant vers la cohesió i l’equitat territorials (I): consideracions generals sobre el contingut de la llei – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d'aprovació de l'Estatut de municipis rurals
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d’aprovació de l’Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya

El 16 de juliol passat el Parlament de Catalunya va culminar la tramitació i aprovació –amb un ampli suport parlamentari– de l’Estatut de municipis rurals,[i] una norma pionera i d’innegable transcendència dins el marc del dret local català, que busca combatre el despoblament i reforçar l’arrelament i el desenvolupament rurals.[ii] Es tracta d’una llei integral i innovadora dissenyada per revertir el desequilibri territorial, dotada amb recursos, eines legals i mecanismes de seguiment i adaptació per donar suport i revitalitzar les zones rurals de Catalunya. Com detalla l’exposició de motius de la llei, tres quartes parts de la població de Catalunya viu en el 15 % del territori, mentre que el 85 % restant n’acull només una quarta part; en conseqüència, no és estrany que del total dels 947 municipis catalans, el 62,62 % (593) tingui una població que no supera el llindar dels 2.000 habitants i, d’aquests, el 56 % (332) no supera els 500 habitants. Aquestes dades justifiquen sobradament l’oportunitat d’aprovar una norma d’aquesta naturalesa.Llegeix més »

Sobre subvencions i patrocinis a clubs i fundacions en matèria esportiva municipal: una referència constitucional i algunes referències a la Llei de l’esport, a la de turisme i al dret de la Unió – Ricard Brotat Jubert
Cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor associat de la UAB

Imatge decorativa
Font: Pixabay; Autor: anncapictures

Sovint es planteja el dubte en l’àmbit de les administracions públiques sobre si poden acudir al patrocini en matèria esportiva o si, en realitat, aquesta fórmula és una subvenció encoberta.

L’opinió que es defensa és que, amb caràcter general i deixant patologies jurídiques a banda, la subvenció i el patrocini són institucions i conceptes jurídics diferents.

La subvenció

La subvenció és un instrument clàssic en matèria de foment. Aquesta qualificació deriva del concepte de l’activitat administrativa, seguint la definició clàssica infinitament esmentada de Jordana de Pozas (1951) al número 4 de la Revista de Administración Pública a “El problema de los fines de la actividad administrativa” (p. 27).

Llegeix més »

“Fum, fum, fum” o la discutida competència municipal en la regulació dels clubs o associacions cannàbics: jurisprudència aplicable – Ricard Brotat i Jubert
Cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor (doctor) associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la UAB

Introducció
Els clubs de cànnabis, tot i les preteses propietats curatives o pal·liatives del producte, poden ser uns mals veïns. Entre els detractors d’aquest veïnatge vaporós, alguns ciutadans (no tots, ja que la cosa, com se sap, té els seus prosèlits) es queixen als ajuntaments i els ajuntaments, fins ara, per evitar la impressió que les emanacions volàtils d’aquestes activitats produeixen en l’olfacte i, en excés, en el comportament de les persones, han fet dues coses: aprovar ordenances reguladores i aprovar plans especials. Tant una com l’altra potestat administrativa estan en el marc del que s’anomena activitat local d’ordenació i intervenció administrativa, que es concreta en, d’acord al que prescriu l’apartat 1 de l’article 55 del ROAS (Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals): “L’activitat d’intervenció dels ens locals es pot portar a terme pels mitjans següents: a) Ordenances i bans. b) Instruments de planejament. c) Submissió a llicència i actes de control preventius. d) Ordres individuals de manament o de prohibició”. La submissió a llicència prèvia, o a un altre mitjà d’intervenció amb control previ, si n’hi ha, s’ha restringit a “raons imperioses d’interès general que ho justifiquin, de conformitat amb el que estableix la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior” d’acord amb el paràgraf 3 de l’article 29 de la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica.Llegeix més »