L’exclusió de la recerca científica de l’àmbit d’aplicació del Reglament d’intel·ligència artificial. Un benefici per a la recerca científica? – Ruben Ortiz Uroz
Delegat de protecció de dades de la Universitat de Barcelona i doctorand del programa Dret i Ciència Política de la Universitat de Barcelona

Font: Freepik.es

En data 12 de juliol de 2024, al Diari Oficial de la Unió Europea es va publicar el Reglament (UE) 2024/1689 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024, pel qual s’estableixen normes harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial i pel qual es modifiquen els reglaments (CE) nº 300/2008, (UE) nº 167/2013, (UE) nº 168/2013, (UE) 2018/858, (UE) 2018/1139 y (UE) 2019/2144 i les directives 2014/90/UE, (UE) 2016/797 i (UE) 2020/1828 (Reglament d’intel·ligència artificial). El que pretén aquest reglament de la Unió Europea és, d’acord amb l’article 1, millorar el funcionament del mercat interior i promoure l’adopció d’una intel·ligència artificial (IA) fiable i centrada en l’ésser humà, amb l’objectiu de garantir alhora un nivell elevat de protecció de la salut, de la seguretat i dels drets fonamentals atesos els efectes perjudicials que pot comportar.

Llegeix més »

Reconeixement d’emocions en l’àmbit migratori: un apunt en relació amb el Reglament de la Unió Europea en matèria d’intel·ligència artificial – Andrea Romano
Professor lector Serra Húnter de dret constitucional, Universitat de Barcelona

Autoria: Cottonbro studio. Font: Pexels

Introducció

El camí cap a l’adopció del Reglament de la Unió Europea sobre regles harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial (d’ara endavant, el Reglament) ja s’acaba. El 8 de desembre passat, després de mesos de negociacions, es va tancar un acord provisional entre el Parlament i el Consell que preludiava l’aprovació definitiva del primer marc normatiu a escala regional sobre la IA abans que acabés la legislatura. El 13 de febrer la Comissió del Mercat Interior i Protecció del Consumidor (IMCO) i la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior (LIBE) van aprovar (amb 71 vots a favor, 8 en contra i 7 abstencions) el text de l’acord, el qual va ser adoptat, finalment, en la sessió plenària del Parlament Europeu del 13 de març (523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions). Després de l’aprovació final del Consell, s’espera que el Reglament s’adopti abans del final de la legislatura.

Dins de les àrees que es veuran afectades pel nou marc normatiu, la migració, el control de fronteres i l’asil ocupen un paper en primer pla, en vista de les innombrables aplicacions que s’han experimentat a escala estatal i europea al llarg dels darrers anys i de la cobertura normativa que proposa el nou Reglament (per a un examen global, cf. Molnar, 2023).Llegeix més »

El Parlamento Europeo propone una nueva definición de IA – Migle Laukyte
Profesora tenure-track en Derecho Digital, Universitat Pompeu Fabra

Durante el verano, el Parlamento y el Consejo Europeos han publicado sus propuestas de modificación a la Ley de Inteligencia Artificial (IA), elaborada por la Comisión Europea en el 2021.[i] Lo que sigue ahora son negociaciones entre esas tres instituciones europeas sobre la versión final de la Ley. En este escrito enfocaré una de las sugerencias que el Parlamento ha puesto sobre la mesa –la definición de la IA– y trataré de explicar distintas lecturas de la misma. El lector podría preguntarse qué necesidad tenemos de este ejercicio de análisis minucioso y a lo mejor tendría razón: la Ley tiene muchos más aspectos para analizar, pero considero interesante efectuar este “descuartizamiento” de un concepto interpretado por las instituciones europeas en maneras tan distintas. Además, mirarlo de cerca nos ofrece también las lecturas a macro nivel sobre la regulación de la tecnología en general y la IA en particular.Llegeix més »

Davant les eleccions europees (i IV): El nuevo Parlamento Europeo: ¿un terremoto electoral? – Cesáreo Rodríguez-Aguilera

Las elecciones europeas de mayo de 2014 han sido las primeras desde la aprobación del Tratado de Lisboa (2009) y desde el inicio de la pavorosa crisis de 2008. Elecciones a las que fueron convocados 413 millones de ciudadanos para elegir a 751 eurodiputados.

Para enmarcar adecuadamente el contexto de esta consulta electoral hay que recordar que la actual UE padece una triple crisis simultánea que, en parte, condiciona el comportamiento político de los ciudadanos. Crisis económica en primer lugar tanto por la ausencia de un verdadero gobierno económico europeo responsable y transparente cuanto por la insistencia en mantener recetas “de austeridad” –que han llevado a la actual fractura. En efecto, la “troika” (FMI, BCE y Comisión) sigue insistiendo en sus recetas fundamentalistas: “reformas estructurales” (desregulaciones, privatizaciones, liberalizaciones), disciplina fiscal, “flexibilidad” del mercado laboral (despido libre y contratos “basura”), “moderación” salarial, bajar los impuestos y recortar el gasto público.Llegeix més »

Davant les eleccions europees (III): Elecciones europeas y equilibrio de poder en la UE – Ana Mar Fernández Pasarín

¿Hasta qué punto las elecciones europeas que se celebrarán al final de este mes de mayo pueden alterar el equilibrio interinstitucional en el seno de la Unión Europea? ¿Pueden estas elecciones contribuir a modificar de manera significativa la balanza de poder europea? El presente artículo sostiene que las expectativas generadas en torno a la parlamentarización de la presidencia de la Comisión europea no deben sobredimensionarse. Un cambio en el modo de designación del candidato a jefe del ejecutivo comunitario refuerza, sin duda, la legitimidad democrática de esta institución. No implica, sin embargo, directamente un cambio en la distribución competencial interinstitucional susceptible de alterar de manera profunda las coordenadas del poder en el seno de la arena europea. Llegeix més »