Comentari a l’estudi “El malson de l’alcalde hindú i la curiositat del jurista persa. La tramitació d’un expedient de recuperació de domini públic amb entrada en domicili: aspectes procedimentals i constitucionals”, de Ricard Brotat i Jubert – Juli Ponce Solé
Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona

Imatge: 2011 Indignados 15M (Barcelona).
Autor: José Gonzalvo amb llicència CC BY-NC-ND 2.0

Aquestes línies volen ser un petit comentari a l’interessant treball de Ricard Brotat i Jubert, El malson de l’alcalde hindú i la curiositat del jurista persa. La tramitació d’un expedient de recuperació de domini públic amb entrada en domicili: aspectes procedimentals i constitucionals, estudi guardonat el 2021 amb el Premi de Treballs de Recerca de l’Associació Catalana de Juristes de l’Administració Local.

El concís però alhora complet treball, trenta dues pàgines, es troba disponible a Internet amb accés gratuït i esperem que aquestes línies us animin a llegir-lo, que és l’efecte desitjat, en definitiva, per aquesta ressenya.

El treball es dedica a “a tot el personal del servei de malalties infeccioses i d’urgències (personal mèdic, d’infermeria, auxiliar, rehabilitador, zelador, de cuina i de neteja) de l’Hospital Germans Tries i Pujol de Badalona (popularment conegut com “Can Ruti”)”, en homenatge personal de l’autor, que volem estendre des d’aquí a tots els empleats públics del servei públic de salut, per la crucial tasca que desenvolupen per a tots nosaltres.Llegeix més »

El certificat COVID com a mesura per accedir als establiments, des de la perspectiva de la protecció de dades personals – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de dret administratiu a la UOC

Amb la finalitat de facilitar la lliure circulació dins la Unió Europea, es va aprovar el Reglament (UE) 2021/953 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de juny de 2021, relatiu a un marc per a l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID-19 interoperables de vacunació, de prova diagnòstica i de recuperació (certificat COVID digital de la UE), a fi de facilitar la lliure circulació durant la pandèmia de COVID-19, on es regulen les condicions per a l’expedició, verificació i acceptació dels certificats COVID-19, també coneguts com a passaport COVID. Tot i que em centraré en aquest Reglament, convé tenir present que l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID respecte als nacionals de tercers països és objecte del Reglament (UE) 2021/954.

El certificat COVID digital de la UE comprèn a la vegada tres tipus de certificats. El primer, permet acreditar que el seu titular ha rebut una vacuna contra la COVID-19 en l’Estat membre que expedeix el certificat (certificat de vacunació). El segon acredita que el seu titular s’ha realitzat una prova diagnòstica recent amb resultat negatiu (certificat de prova diagnòstica). I el tercer, deixa constància que la persona titular s’ha recuperat de la infecció per COVID-19 (certificat de recuperació).Llegeix més »

Avançament de continguts del número 63 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre els fons europeus NextGenerationEU

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 63 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb tretze articles acadèmics, sis dels quals formen part d’una secció monogràfica que duu per títol “Els fons europeus NextGenerationEU: reptes per a les administracions públiques”. Hi trobem contribucions a càrrec de professors i catedràtics universitaris especialistes en dret internacional, dret públic, dret administratiu, dret constitucional o ciències polítiques i de l’Administració. Recuperant les paraules del director de l’RCDP i catedràtic de Dret Constitucional a la UB, Enoch Albertí, a la introducció del número: “amb la voluntat de contribuir a l’esforç d’anàlisi acadèmica que s’està fent a tot Europa, la Revista publica en aquest número una secció monogràfica dedicada als reptes que suposen els fons NextGenerationEU (NGEU) per a les administracions internes: l’estatal, la de la Generalitat de Catalunya i les locals”. “La pandèmia –afegeix– i les seves conseqüències econòmiques i socials no només han representat un desafiament per a la UE, sinó, òbviament, també i en primer lloc per als estats i els poders públics interns. Aquests, però, tenen ara un marc comú que els serveix d’orientació en la sortida de la crisi i en la recuperació, imposat pels poderosos incentius que representen les ajudes de la UE”.Llegeix més »

L’exigència ètica i política de proximitat, atenció i bon tracte per part de l’Administració pública – Joan Lluís Pérez Francesch
Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona

Centre d´Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB).
Font: Martí Petit. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

L’Administració pública com a organització i els servidors públics han de perseguir amb objectivitat els interessos generals amb submissió a la llei i al dret. En aquesta dinàmica cal destacar la importància d’analitzar com es presta aquest servei. S’ha parlat molt de la “bona administració”, la qual no és tant un problema de legalitat com d’atenció i bon tracte a les persones. Juntament amb les bones pràctiques administratives, vull destacar aquí l’ètica de la cura com a paradigma legitimador de l’actuació de tots els poders públics, inclosa l’Administració.Llegeix més »

El movimiento soberanista en Quebec tras las elecciones federales canadienses de 2021: ¿renovarse o morir? – Francisco Javier Romero Caro
Senior Researcher Institute for Comparative Federalism - Eurac research Bolzano/Bozen

Col·legi electoral durant les eleccions federals de setembre de 2021 al Canadà. Font: Wikimedia commons. Llicència CC0 1.0 Universal Public Domain Dedication.

A finales de septiembre de 2021, Canadá celebró sus segundas elecciones en apenas dos años. A pesar de que la pandemia estaba lejos de estar controlada en algunas zonas del país y de que no parecían existir indicios que pusieran en riesgo la estabilidad del Gobierno, pues este ha sido capaz de sacar adelante sus principales proyectos, Justin Tudreau decidió solicitar a la Gobernadora General la disolución de los Comunes y la convocatoria de elecciones generales con la intención de alcanzar una mayoría absoluta que le permitiera gobernar sin depender del apoyo de otras formaciones. Sin embargo, la realidad es tozuda y a pesar de lo mucho que ha cambiado el mundo en estos dos años, el panorama político canadiense parece haberse conservado en una burbuja, puesto que la cita electoral deparó unos resultados prácticamente idénticos a los de 2019. Tras una corta campaña marcada por la ausencia de grandes eventos a causa de la pandemia, el Partido Liberal de Trudeau ha repetido victoria con 160 escaños (+3) y el 32,6% de los votos. El Partido Conservador de Erin O’Toole queda en segunda posición tras volver a vencer en votos (33,7%), pero perdiendo dos escaños hasta los 119. El Bloc Québécois (BQ) queda como tercera fuerza con 32 escaños (7,7%; =), por delante del NPD (Nuevo Partido Democrático) [25 escaños (+1) y 17,8%]. Por su parte, el Partido Verde ha obtenido 2 escaños (-1) con el 2,3% de los votos, mientras que el Partido Popular, apoyado por el negacionismo antivacunas, ha disparado sus apoyos hasta rozar el 5%, aunque ello no le ha servido para obtener representación.Llegeix més »