Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets
Professor de Dret Públic a la Universitat Oberta de Catalunya

Font: Sarah Horrigan – Flickr. Llicència (CC BY-NC 2.0)

Wo viel Licht ist, ist starker Schatten
[On hi ha molta llum, les ombres són més intenses]
Johann Wolfgang von Goethe

Els problemes de la transparència[i]

El professor Oriol Mir s’ha referit al canvi de paradigma normatiu que s’ha produït a Catalunya i Espanya en matèria de transparència i dret d’accés a la informació pública: “s’ha passat d’un dret purament nominal i d’escassa aplicació pràctica a un dret d’accés vigorós, efectiu i dotat d’un enorme potencial de futur, tan o més ampli que el reconegut per altres ordenaments que abans es contemplaven amb enveja”.

Aquest canvi de paradigma aporta copiosos avantatges, especialment en termes de coneixement, defensa, participació, crítica i control dels ciutadans sobre les institucions públiques i llurs activitats. Seguint l’aforisme clàssic que diu que el saber és poder (scientia potentia est), la transparència empodera els ciutadans. Tanmateix, anticipo que l’increment i, particularment, l’excés de transparència podrien generar diversos problemes al sector públic:Llegeix més »

Recensión de la obra “Derecho, historia y corrupción con perspectiva de género”, de María Jesús Espuny Tomàs, Daniel Vallès Muñío y Elisabet Velo i Fabregat (coordinadores) – Guillermo García González
Profesor titular de Derecho del Trabajo y SS en la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR)

El autor se encuentra ante una obra colectiva que ha sido elaborada por un grupo de profesores pertenecientes a dos grupos de investigación de la Universitat Autònoma de Barcelona: Dones i Drets (Facultad de Derecho) y Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània (Facultad de Filosofía y Letras). La dispar especialización y trayectoria investigadora de los diferentes autores que participan en la obra anticipan un abordaje multidimensional del objeto de la misma, que queda perfectamente reflejado en su acertado título: Derecho, historia y corrupción con perspectiva de género (Madrid, Dykinson, 2021).

A través de sus quince capítulos, la obra aborda el fenómeno de la corrupción en cuanto a realidad jurídica, política e institucional, partiendo de un examen multidisciplinar en el que se entrelazan estudios históricos con análisis jurídicos más actuales. En todos ellos, la perspectiva de género con la que se observa el fenómeno de la corrupción logra dotar de coherencia interna al estudio, presentándose como un corpus coherente y cohesionado que permite una aproximación innovadora, rigurosa y certera hacia el fenómeno de la corrupción. La calidad de las aportaciones, la solvencia intelectual de los autores y el novedoso enfoque de la temática que se plantea, se ve acompañada de una cuidadosa edición de la obra por la prestigiosa editorial Dykinson. Llegeix més »

La reserva mínima a mantenir en els embassaments per raons ambientals: un nou instrument de tutela de les aigües superficials – Pablo Herráez
Director de l'Assessoria Jurídica de l'Agència Catalana de l'Aigua

Font: Agència Catalana de l’Aigua

1. Una modificació de la Llei d’Aigües en un Reial decret llei de mesures sobre el mercat energètic

Entre les modificacions legislatives adoptades pel Consell de Ministres mitjançant el Reial decret llei 17/2021, de 14 de setembre, de mesures urgents per mitigar l’impacte de l’escalada de preus del gas natural en els mercats minoristes de gas i electricitat, hi ha una modificació que afecta el text refós de la Llei d’Aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, per la qual s’addicionen uns paràgrafs a l’apartat 2 de l’art. 55 de l’esmentat text refós, referit a les facultats de l’organisme de conca en relació amb l’aprofitament i el control dels cabals concedits. El Reial decret llei va ser convalidat pel Congrés dels Diputats en la sessió de 14 d’octubre de 2021.Llegeix més »

Avança l’experimentació en polítiques públiques a Catalunya: ara la renda bàsica – Bru Laín i Sergi Raventós
Professor de Sociologia a la UB i assessor de l’Oficina del Pla Pilot de Renda Bàsica Universal a Catalunya, i director de l’Oficina del Pla Pilot de Renda Bàsica Universal a Catalunya, respectivament

Font: Generalitat de Catalunya

En els darrers anys, l’interès per la Renda Bàsica Universal (RBU) ha crescut de manera exponencial. El que fa pocs anys es veia com una “utòpica reforma radical” ha esdevingut una proposta amb possibilitats de ser implementada a mitjà termini. D’acord amb la Basic Income Earth Network (la plataforma internacional de persones i entitats que originàriament han defensat la idea), l’RBU és una prestació pagada regularment per l’Estat de caràcter universal (per a tota la ciutadania o habitants acreditats), individual (no per a llars o famílies) i incondicional (sense demostrar cap situació particular ni complir uns requisits). Això vol dir que totes i tots, independentment d’estar treballant o no, sense haver d’omplir cap formulari, ni haver de fer cap curs de formació, rebríem una assignació monetària al llarg de tota la vida.Llegeix més »

Les “expressions no necessàries” en l’exercici de la llibertat d’expressió segons el Tribunal Constitucional espanyol: un concepte difícilment compatible amb la jurisprudència del TEDH – Carles Grima
Advocat. Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i professor-col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya

Detall de la plaça de toros de El Puerto de Santa María (Cadis). Font: pintxomoruno, CC BY-NC-SA 2.0

A través d’aquestes línies intentarem aproximar-nos a un concepte que darrerament s’està imposant en sentències del Tribunal Constitucional que resolen recursos d’empara on es discuteixen conflictes entre la llibertat d’expressió i altres drets o béns jurídics protegits. Ens estem referint al que el Tribunal Constitucional anomena “expressions no necessàries” com a fonament per a la denegació de l’empara quan la demanda es planteja per una suposada vulneració del dret a la llibertat d’expressió. En base a aquest plantejament, el Tribunal Constitucional entén que determinades expressions, com que no són necessàries pel debat públic de les idees, no queden emparades pel contingut constitucional de la llibertat d’expressió i, a l’entrar en conflicte amb el dret a l’honor, la sentència es resol a favor d’aquest altre dret. Un exemple el tenim a l’STC 93/2021, de 10 de maig, on una activista política antitaurina va publicar una entrada a Facebook a partir de la mort d’un torero i on el qualificava d’assassí.Llegeix més »