El trabajo que tengo el placer de recensionar se encuentra en una magnífica obra dirigida por las profesoras Judith Gifreu Font y Marina Rodríguez Beas y es fruto de un congreso internacional sobre Mediación Administrativa celebrado en Tarragona los días 20 y 21 de junio de 2024, en la Facultad de Ciencias Jurídicas de la Universidad Rovira i Virgili (URV). El examen de este capítulo de Anna Pallarès Serrano (2025) es una oportunidad para reflexionar sobre una de las piezas esenciales del breve diseño establecido en la Ley 3/2022, de 24 de febrero, de convivencia universitaria (LCU) para la implementación de la mediación disciplinaria en el espacio universitario. La tan esperada norma aportó el anclaje legal para disciplinar las conductas de nuestros estudiantes, pero también abrió la puerta a una nueva forma de entender y configurar la educación superior. La universidad, entendida como un espacio de transmisión de valores constitucionales, permite en la actualidad a los estudiantes y al conjunto de la comunidad universitaria recomponer la convivencia en determinados contextos a través del diálogo. Así lo entendió la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del sistema universitario (art. 2.2), que, en un intento de superar visiones más represivas, introdujo en la educación superior el valor de formar en valores ciudadanos.
Etiqueta: resolució de conflictes
La mediación disciplinaria en la universidad tras la Ley 3/2022: a propósito del trabajo de Anna Pallarès Serrano en Hacia una Administración dialogante: la mediación administrativa como instrumento de buen gobierno – Beatriz Belando Garín
Nous avenços (normatius) de la mediació administrativa – Xavier Bernadí Gil
Professor de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra
I. Presentació
Darrerament s’acumulen els indicis que la mediació administrativa progressa i que ho fa a un ritme relativament accelerat. És més, hi ha motius per pensar que, a mitjà o llarg termini, s’acabarà normalitzant la pràctica de recórrer, sempre que sigui possible i convenient, a mètodes de resolució dels conflictes entre l’Administració i els particulars diferents dels tradicionals (recursos administratius i contenciosos) i sovint més eficaços, com ara la mediació o la conciliació, entre altres mitjans englobats en les sigles ADR (alternative dispute resolution o “resolució alternativa de conflictes”) i MASC (mitjans adequats de solució de controvèrsies).
A continuació tractem de posar en relleu aquesta realitat –l’avenç progressiu de la mediació administrativa– en l’àmbit de la producció normativa, tot fent referència a cinc iniciatives que presenten dues notes en comú: en més o menys mesura, totes comporten avenços per a la mediació administrativa i totes han estat impulsades, des de nivells territorials diversos i pràcticament en paral·lel, en els darrers mesos.
La Ley Orgánica 1/2025 de medidas para la eficiencia de la justicia, ¿otra oportunidad perdida para la mediación administrativa? – Cristóbal Dobarro Gómez
Abogado y doctor en derecho
Del panorama actual de la doctrina y la jurisprudencia podemos concluir que, superadas iniciales concepciones que excluían la posibilidad de acudir a la mediación en los conflictos con la Administración, hoy en día está comúnmente aceptado que la mediación puede ser un método de resolución de conflictos muy adecuado para fomentar el diálogo y la participación ciudadana, desde una perspectiva del derecho público más centrada en la dignidad de la persona y menos en el ejercicio de las potestades administrativas.[i]
La mediació preventiva a l’Administració pública, un abans i un després – Montserrat Raga Marimon i Natàlia Ferré Giró
Magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu, i advocada mediadora
La societat del segle XXI requereix noves formes d’entendre l’Administració i de relacionar-s’hi, i en aquest context el dret a una bona administració i el paradigma de l’Administració relacional adquireixen una rellevància especial, i la mediació administrativa esdevé un instrument idoni per fer-ho efectiu.
La pràctica de metodologies autocompositives com a fórmula per gestionar els conflictes entre la ciutadania i l’Administració, mitjançant la intervenció d’una tercera persona mediadora, independent i imparcial, suposa un canvi de paradigma. Ara bé, trobem un primer antecedent normatiu d’aquesta praxi als anys noranta del segle XX amb l’Administrative Dispute Resolution Act dels Estats Units (ADRA), d’aquí la sigla ADR per referir-se a les metodologies de resolució alternativa de conflictes aplicades a l’activitat ordinària de l’Administració pública.Llegeix més »
La mediació administrativa: una possibilitat a implantar i desenvolupar – Joan Anton Font Monclús
Secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, doctor en Dret i professor associat de la URV de Tarragona
La mediació intrajudicial en l’àmbit contenciós administratiu és una realitat cada vegada més estudiada i implantada, encara que quedi molt camí per recórrer. En aquest sentit, més enllà de les experiències positives que s’han efectuat en alguns tribunals superiors de justícia, el Consell General del Poder Judicial ha elaborat un protocol de mediació a la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i també ha elaborat un protocol el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya.
No obstant, el que plantejaré és un pas previ, segurament necessari i menys tractat: la mediació en la via administrativa. Tot i que aquesta ja ha estat tractada per autors com Joaquín Tornos Mas, Gerardo Carballo Martínez, Marta García Pérez o Lucía Casado Casado, entre d’altres.