La monografia El derecho administrativo en la Sociedad de la Información. Nuevas claves conceptuales en la relación de la Administración con la ciudadanía –que recull part de la tesi doctoral de la doctora Sara Sistero Ródenas, professora de dret administratiu de la Universitat Jaume I de Castelló– aborda la disrupció i la intensitat relacional que recorre la nova ciència del dret administratiu (Neue Verwaltungsrechtswissenschaft) com a tret definitori d’aquest dret en la societat de la informació i el coneixement. Així, la nova ciència del dret administratiu, tal com afirma al pròleg el doctor Ricardo García Macho, catedràtic emèrit de Dret Administratiu de la Universitat Jaume I de Castelló:
[…] parte de las transformaciones sociales y económicas producidas en las últimas décadas y los retos a los que se enfrenta la Administración en su relación con los ciudadanos, como consecuencia de esas carencias del proceso político y también de los profundos cambios producidos en la sociedad, a los que debe dar respuesta la Administración. Desde estos presupuestos aborda la tesis el trascendental cambio producido en las tareas de la Administración y la necesaria evolución en este contexto de la dogmática del Derecho Administrativo.
En els darrers anys, el dret ha quedat en un segon terme en el moment de replantejar-se la gestió pública dels interessos públics, davant la preponderància del management i les seves tècniques. Aquest fenomen, del qual l’anomenada “fugida del dret administratiu” n’és una expressió, ha estat degut en part, com no podem obviar, a la metodologia usualment emprada pels juristes en les darreres dècades. El mètode jurídic essencialment autorreferencial, pur, d’inspiració kelseniana, ha marcat profundament la metodologia del jurista i ha desembocat sovint en un distanciament entre la realitat social i els tecnicismes juridicoformals. Així, mentre la primera ha estat no infreqüentment obviada per una part significativa de la doctrina jurídica, els segons han merescut un ampli conreu, de tal manera que les aportacions per a l’efectivitat i eficàcia de les normes que poden provenir d’altres branques del coneixement, i que porten llum a la realitat social, com ara la psicologia, la sociologia, l’economia, les ciències polítiques o les ciències de l’Administració, acostumen a ésser menystingudes pel pensament jurídic dominant encara a casa nostra.