Recensió de l’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español, de Maria Victòria Forns i Fernández, Andrea Garrido Juncal i Josep Ramon Fuentes i Gasó (ed.) – Marina Rodríguez Beas
Professora agregada Serra Húnter de dret administratiu i subdirectora de la Càtedra d'Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martín de la Universitat Rovira i Virgili

Portada del llibre ressenyat

L’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español (Tirant lo Blanch, 2025) ofereix una visió completa, integral i holística sobre la concertació i les fórmules no contractuals en la provisió de serveis d’atenció a la persona a l’Estat espanyol. A llarg de vint-i-set capítols, s’hi analitza –des d’una perspectiva dogmàtica, complementada amb un enfocament pràctic centrat en l’àmbit local– la regulació de l’acció concertada pública en els serveis socials de l’Estat espanyol, cosa que aporta al lector diferents respostes fonamentades als principals problemes interpretatius que suscita la matèria objecte d’estudi.

L’anàlisi es vertebra en dos grans blocs. La primera part, amb contribucions dels professors José María Gimeno Feliú, Josep Ramon Fuentes i Gasó, Jessica Vivas Roso, Andrea Garrido Juncal, Josefa Cantero Martínez, Luis Miguez Macho, Josep Maria Sabaté Vidal, Javier Requejo García, i Maria Victòria Forns i Fernández, aborda els aspectes generals de les fórmules no contractuals en la prestació de serveis d’atenció a la persona en l’àmbit dels serveis socials, incloent-hi també els serveis sanitaris i els educatius.

Llegeix més »

La nova guia de doctrina de la Comissió Jurídica Assessora en matèria de responsabilitat patrimonial sanitària: una eina útil a l’abast de tothom – Helena Mora i Balcells
Responsable d’Estudis i Recerca de la Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Autora: Karolina Grabowska Font: Pexels

Les guies de doctrina de la Comissió Jurídica Assessora són un conjunt de publicacions en línia d’aquest òrgan consultiu que tenen per objecte l’estudi d’àmbits concrets, respecte dels quals dictamina de manera preceptiva.

Formen part del conjunt esmentat les obres següents: La resolució, la modificació i la interpretació dels contractes del sector públic en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de maig de 2023; La revisió d’ofici en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, d’octubre de 2019; El recurs extraordinari de revisió en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de desembre de 2016; La revisió d’ofici en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora. La causa de nul·litat de ple dret de l’article 62.1.f) de la Llei 30/1992, de juny de 2015, i El procediment d’elaboració de reglaments en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de novembre de 2013.

Llegeix més »

Responsabilitat patrimonial per l’adopció de mesures en matèria de salut pública: les lliçons de la COVID-19 – Mònica Puig i Campmany
Lletrada responsable de Serveis Jurídics Generals, Comissió Jurídica Assessora

Font: Unsplsh Autor: Alin Luna

Com ha recordat recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la Sentència de 5 de desembre de 2023, C-128/22, Nordic Info BV contra Belgische Staat, la salut i la vida de les persones ocupen el primer lloc entre els béns i interessos protegits pel Tractat de funcionament de la Unió Europea i correspon als estats membres decidir quin nivell de protecció de la salut pública pretenen assegurar i de quina manera s’hi ha d’arribar. No és la primera vegada que el Tribunal ha hagut de pronunciar-se sobre la legalitat de les mesures restrictives adoptades per les autoritats per controlar la propagació d’una epidèmia (es pot consultar la jurisprudència relativa a l’aparició de la malaltia de les “vaques boges”, en particular la Sentència del TJCE, de 5 de maig de 1998, C-180/96, el Regne Unit i Irlanda del Nord contra la Comissió de les Comunitats Europees). L’objecte d’aquest apunt és ressenyar breument la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), derivada del Dictamen 377/2023, que és el primer que es refereix a una reclamació de responsabilitat patrimonial interposada per una empresa del sector de les instal·lacions esportives per les mesures especials adoptades per l’Administració de la Generalitat per a la contenció de la COVID-19.Llegeix més »

La privatización de la sanidad. El caso de Madrid: segunda parte. Punto y final– Juli Ponce

En una anterior entrada de este blog dábamos cuenta de la paralización como medida cautelar del proceso de privatización de la sanidad madrileña, mediante autos del juzgado del contencioso-administrativo número 4 de Madrid, de 2 de septiembre de 2013, y del Tribunal Superior de Justicia, de fecha 11 de septiembre de 2013, respectivamente.

Pues bien, tras una rocambolesca avocación al pleno del caso, decidida por el señor Gerardo Martínez Tristán –en la actualidad vocal del Consejo del Poder Judicial a propuesta del Partido Popular, al considerar que las dos secciones que concentran los siete recursos (tercera y octava) tomaron decisiones que “resultan o pueden resultar contradictorias”– los 43 magistrados de la sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Madrid deliberaron sobre diversos recursos presentados por asociaciones, sindicatos y oposición en contra de la privatización y decidieron, con inusitada rapidez de acuerdo a informaciones periodísticas, devolver los recursos a sus secciones de procedencia a principios del mes de enero.Llegeix més »

La privatización de la sanidad. El caso de Madrid: entre derecho, política, economía y buena administración – Juli Ponce

EFEAlgunos datos sobre el proceso privatizador en curso de la sanidad en la Comunidad de Madrid ayudan a entender de qué se está hablando. El mismo afecta a seis hospitales de la red pública, que cuentan con un total de 1.149 camas (de las algo más de 15.000 existentes, 4 centros de especialidades y 4 centros de salud mental) también incide sobre 92 municipios (entre los 179 existentes) más dos distritos de Madrid, atañe a la prestación sanitaria que corresponde a 1.151.588 personas (el 18,02 de la población con derecho a asistencia sanitaria), afecta a un conjunto de 5.128 profesionales (sanitarios y no sanitarios) que prestan servicios en los seis hospitales públicos referidos, dejando aparte los otros centros, e implica transacciones económicas muy relevantes: un precio total de la licitación de 4.679.820.419,29 euros, debiéndose las concesionarias subrogarse en 392 contratos de suministro y de servicios vigentes por un importe total aproximado de 43.860.373,46 euros y poniéndose además a disposición de las adjudicatarias las existencias almacenadas en los diferentes hospitales, cuyo importe global orientativo asciende a 9.686.819,47 euros. Llegeix més »