Etiqueta: sector públic

Recensió de l’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español, de Maria Victòria Forns i Fernández, Andrea Garrido Juncal i Josep Ramon Fuentes i Gasó (ed.) – Marina Rodríguez Beas
Professora agregada Serra Húnter de dret administratiu i subdirectora de la Càtedra d'Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martín de la Universitat Rovira i Virgili

EAPCDeixa un comentari
Portada del llibre ressenyat

L’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español (Tirant lo Blanch, 2025) ofereix una visió completa, integral i holística sobre la concertació i les fórmules no contractuals en la provisió de serveis d’atenció a la persona a l’Estat espanyol. A llarg de vint-i-set capítols, s’hi analitza –des d’una perspectiva dogmàtica, complementada amb un enfocament pràctic centrat en l’àmbit local– la regulació de l’acció concertada pública en els serveis socials de l’Estat espanyol, cosa que aporta al lector diferents respostes fonamentades als principals problemes interpretatius que suscita la matèria objecte d’estudi.

L’anàlisi es vertebra en dos grans blocs. La primera part, amb contribucions dels professors José María Gimeno Feliú, Josep Ramon Fuentes i Gasó, Jessica Vivas Roso, Andrea Garrido Juncal, Josefa Cantero Martínez, Luis Miguez Macho, Josep Maria Sabaté Vidal, Javier Requejo García, i Maria Victòria Forns i Fernández, aborda els aspectes generals de les fórmules no contractuals en la prestació de serveis d’atenció a la persona en l’àmbit dels serveis socials, incloent-hi també els serveis sanitaris i els educatius.

Llegeix més »

Un punt de vista nord-americà sobre la regulació europea de la intel·ligència artificial – Cary Coglianese
 Professor de dret Edward B. Shils i professor de ciències polítiques; director del Penn Program on Regulation

EAPC2 comentaris
Font: Unió europea

Aquest text correspon a la traducció al català feta per Juli Ponce Solé d’algunes parts seleccionades del pròleg del professor Cary Coglianese al llibre de Juli Ponce i Agustí Cerrillo i Martínez (ed.), The EU Artificial Intelligence Act and the Public Sector. Humans and AI Systems in Public Administration in the light of the European Regulation on Artificial Intelligence of 2024 (European Public Law Series, vol. CXXVIII), que serà publicat per l’European Public Law Organization i de qui s’ha obtingut autorització per a aquesta traducció el 2025. S’han mantingut només les notes al peu que es consideren imprescindibles. Totes les citacions són traduccions pròpies.

Les eines d’intel·ligència artificial (IA) que utilitzen les institucions del sector públic a Europa són molt diverses i cobreixen un gran ventall de possibilitats. Inclouen “assistents conversacionals en pàgines web ministerials”, “agents virtuals” que ajuden els ciutadans a accedir a serveis públics, eines que s’ocupen de la “classificació automàtica d’arxius”, “l’anàlisi automatitzada de la qualitat de l’aigua”, “l’anàlisi de l’opinió ciutadana”, el “control automàtic de l’aparcament”, el “control de les subvencions agrícoles”, el “processament automàtic d’àudio” i la “previsió de mobilitat regional”. Els organismes públics d’aplicació de la llei i els reguladors de diverses parts d’Europa també utilitzen eines d’IA per a l’assistència mitjançant la “visió artificial i l’anàlisi de seguretat”, la “detecció de telèfons mòbils durant la conducció” i “la identificació del frau”. I, per descomptat, el personal de les institucions sanitàries públiques recorre a la IA en eines de diagnòstic i dispositius mèdics.[1]

Llegeix més »

El nou règim de pagaments menors previst al Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública – Alexandre Hernández Ossó i Andrea Pey Rubio
 Director G.O. Jurídic-Contractual de l’Assessoria Jurídica de la Universitat Oberta de Catalunya i professor associat de la Universitat de Barcelona, i advocada i responsable tècnic jurídic-contractual de l’Assessoria Jurídica de la Universitat Oberta de Catalunya

EAPCDeixa un comentari
Font: Pexels

1. Introducció

L’objectiu del contracte menor és proporcionar un procediment àgil i senzill per a la contractació de prestacions de quantia baixa. Tanmateix, l’experiència ha evidenciat que, en diverses ocasions, aquesta figura s’ha utilitzat de manera inadequada, alterant-ne la naturalesa i la finalitat.

Per aquest motiu, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), va incorporar canvis importants en la regulació, que parteixen de la clara desconfiança del legislador cap als òrgans gestors[i] i que van suposar un augment de la complexitat normativa, cosa que, en ocasions, va generar inseguretat jurídica. Això va obligar a introduir-hi modificacions successives per intentar resoldre –amb més o menys èxit– els problemes interpretatius derivats de la manca de claredat del règim aplicable a aquest mecanisme contractual.Llegeix més »

El levantamiento de la prohibición de acción directa y el pago directo a subcontratistas en Cataluña – Francisco Javier Vázquez Matilla
 Doctor en Derecho y abogado-consultor en contratación pública

EAPCDeixa un comentari

El Decreto ley 3/2025, de 4 de marzo, por el que se adoptan medidas urgentes en materia de contratación pública introduce múltiples previsiones en la materia. En esta ocasión queremos profundizar en una de ellas, referida al régimen de subcontratación, al que afecta de forma importante. Y es que, a la regulación de los artículos 215 a 217 de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público (LCSP), se suma la del artículo 5.

De entre las novedades del texto destaca la posibilidad de que, ante incumplimientos por parte de subcontratistas, el órgano de contratación pueda exigir a la empresa la sustitución del contratista. También se reconoce la posibilidad de que el subcontratista reciba un certificado de buena ejecución de la Administración respecto a la parte que ha ejecutado, algo muy demandado por las empresas. Por otro lado, se exige la remisión de una copia de los subcontratos en servicios y obras sujetos a regulación armonizada, algo que costará a los contratistas por la revelación de sus precios “internos” con estas empresas.

Llegeix més »

La Comissió Jurídica Assessora: activitat durant l’any 2023 – Helena Mora Balcells
 Responsable d’Estudis i Recerca, Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

EAPCDeixa un comentari
Logotip Comissió Jurídica Assessora
Font: Generalitat de Catalunya

La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern, d’acord amb el que estableix l’article 72.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. La regulació d’aquesta institució es preveu a la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora i al Decret 69/2006, d’11 d’abril, d’aprovació del Reglament d’organització i funcionament de la Comissió Jurídica Assessora.

La normativa esmentada estableix, entre d’altres, la composició, l’organització i les funcions de l’òrgan. En aquest breu apunt es vol incidir, sobretot, en aquestes últimes i, concretament, en les desenvolupades durant l’any 2023.Llegeix més »