Nous avenços (normatius) de la mediació administrativa – Xavier Bernadí Gil
Professor de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra

Font: Pexels

I. Presentació

Darrerament s’acumulen els indicis que la mediació administrativa progressa i que ho fa a un ritme relativament accelerat. És més, hi ha motius per pensar que, a mitjà o llarg termini, s’acabarà normalitzant la pràctica de recórrer, sempre que sigui possible i convenient, a mètodes de resolució dels conflictes entre l’Administració i els particulars diferents dels tradicionals (recursos administratius i contenciosos) i sovint més eficaços, com ara la mediació o la conciliació, entre altres mitjans englobats en les sigles ADR (alternative dispute resolution o “resolució alternativa de conflictes”) i MASC (mitjans adequats de solució de controvèrsies).

A continuació tractem de posar en relleu aquesta realitat –l’avenç progressiu de la mediació administrativa– en l’àmbit de la producció normativa, tot fent referència a cinc iniciatives que presenten dues notes en comú: en més o menys mesura, totes comporten avenços per a la mediació administrativa i totes han estat impulsades, des de nivells territorials diversos i pràcticament en paral·lel, en els darrers mesos.

Llegeix més »

¿Por qué no tenemos una mejor gestión pública? Algunas reflexiones una década después de la aprobación de la legislación de transparencia y buen gobierno – Juli Ponce Solé
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona

Mapa del European Quality of Government Index de satisfacción con la gestión pública.
Fuente: Charron, Nicholas, Lapuente, Victor, y Bauhr, Monika. (2024). The Geography of Quality of Government in Europe. Subnational variations in the 2024 European Quality of Government Index and Comparison with Previous Rounds. QoG Working Paper Series, 2024:2. Department of Political Science, University of Gothenburg.

Empezaré este apunte con tres afirmaciones que derivan de mi artículo, recientemente publicado en el número 69 de la Revista Catalana de Dret Públic, “La bona administració i el bon govern a la Llei 19/2014 una dècada després de la seva aprovació: un canvi de paradigma encara ajornat a Catalunya”. Espero que estas afirmaciones atraigan su atención y les animen a consultarlo directamente, pues allí encontrarán muchos más datos, argumentos y, sobre todo, propuestas operativas concretas.

Llegeix més »

La nova guia de doctrina de la Comissió Jurídica Assessora en matèria de responsabilitat patrimonial sanitària: una eina útil a l’abast de tothom – Helena Mora i Balcells
Responsable d’Estudis i Recerca de la Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Autora: Karolina Grabowska Font: Pexels

Les guies de doctrina de la Comissió Jurídica Assessora són un conjunt de publicacions en línia d’aquest òrgan consultiu que tenen per objecte l’estudi d’àmbits concrets, respecte dels quals dictamina de manera preceptiva.

Formen part del conjunt esmentat les obres següents: La resolució, la modificació i la interpretació dels contractes del sector públic en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de maig de 2023; La revisió d’ofici en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, d’octubre de 2019; El recurs extraordinari de revisió en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de desembre de 2016; La revisió d’ofici en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora. La causa de nul·litat de ple dret de l’article 62.1.f) de la Llei 30/1992, de juny de 2015, i El procediment d’elaboració de reglaments en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de novembre de 2013.

Llegeix més »

El risc operacional com a element central del contracte de concessió de serveis – Josep Ramon Fuentes i Gasó
Professor titular de Dret Administratiu, Universitat Rovira i Virgili. Director de la càtedra d’Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martin

Autor: Àlex Losada amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

Un dels canvis més importants que va produir la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer, i la seva transposició al dret espanyol a través de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (d’ara endavant, LCSP) va ser en matèria de concessió de serveis[i]. Aquest tema va passar de ser estudiat des del punt de vista del seu objecte –la prestació d’un servei públic– o des de la remuneració que rep el contractista –si rep pagaments directes dels usuaris del servei o de l’Administració– per a ser analitzat des de la perspectiva de si el contractista assumeix o no el seu risc operacional (Fuentes i Gasó, 2022, p. 124). Això va comportar que el concepte de servei públic perdés rellevància a l’hora de classificar un contracte com a una concessió administrativa, tot i que, en general, aquest concepte ja havia començat a “quedarse obsoleto con la entrada de España en la UE y los aires de liberalización en la prestación de servicios que se empiezan a plasmar desde la segunda mitad de los años 80” (González Ríos, 2018, p. 26-27).Llegeix més »