La crisi i els drets socials en les polítiques públiques de la Generalitat – Marc Carrillo

L’examen de les polítiques socials de la Generalitat en els darrers deu anys indica que essencialment depenen de tres variables: els efectes de la crisi financera iniciada la passada dècada; l’abast i els límits de les funcions del Parlament i dels òrgans jurisdiccionals per garantir l’exercici efectiu dels drets socials, i els problemes estructurals del sistema de distribució de competències establert per la Constitució i l’Estatut. Així, la garantia efectiva enfront dels efectes de la crisi ha estat condicionada per les limitacions financeres i, especialment, pel procés centralitzador d’absorció de competències executives per part de l’Estat, sobretot en serveis socials, formació professional o educació.

Els efectes derivats de la crisi econòmica que ha afectat amb especial intensitat Catalunya i el conjunt d’Espanya han tingut un impacte molt notable en les polítiques socials el marc competencial de les quals correspon a la Generalitat de Catalunya. Aquest impacte ha incidit sobre els drets de l’àmbit social reconeguts tant per la Constitució (CE) com per l’Estatut (EAC). No solament sobre els drets que tenen la condició de fonamentals, com el dret a l’educació (art. 27 CE, art. 21 EAC) o el dret a la negociació col·lectiva (art.37 CE), sinó també sobre els anomenats principis rectors de la vida social i econòmica (cap. III, títol I CE i cap. V, títol I EAC).Read More »

La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya – Marc Vilalta Reixach i Ricard Gracia Retortillo

mapa_mancomunitatsUna de les lliçons que segurament podem extreure de la greu crisi que ha afectat –i continua afectant encara– la nostra economia, ha estat la transcendència que té l’element organitzatiu en el funcionament de les nostres administracions públiques. En efecte, les enormes pressions financeres sobre la despesa pública, l’augment de les legítimes demandes socials dels ciutadans,… han portat als diferents nivells de govern i administració a revisar com gestionar les seves competències, per tal d’obtenir un millor aprofitament dels –escassos– recursos públics.

Segurament, aquesta percepció ha estat encara més visible en l’àmbit local. La tradicional fragmentació i heterogeneïtat que ha vingut caracteritzant la nostra organització territorial, unida a un sistema de finançament clarament insuficient, porten a la necessitat de repensar la forma com es presten molts dels serveis públics actuals i a la necessitat de buscar fórmules de col·laboració que permetin superar algunes d’aquestes carències.

Aquest podria ser el punt de partida del llibre “La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya”, dirigit pels professors Marc Vilalta Reixach i Ricard Gracia Retortillo i que fou presentat el passat dia 27 de gener a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquest treball –que troba el seu origen en una de les subvencions per a l’elaboració de treballs de recerca atorgades per l’EAPC– parteix de la idea que, més enllà de les darreres propostes de reducció i supressió d’entitats locals o del seu desapoderament competencial, alguns dels reptes que es plantegen actualment en l’àmbit local poden intentar solucionar-se –o mitigar-se– mitjançant el recurs a fórmules de col·laboració i associació voluntàries. Fórmules que poden contribuir a generar sinèrgies i espais de prestació que permetin una reducció dels costos, tot mantenint el paper vertebrador que els governs locals tenen en el nostre model d’organització territorial.Read More »

Algunas notas sobre el Informe de la Comisión de Expertos sobre la Reforma del Sistema Universitario – Rafael Arenas

(“Desfuncionarización”, libertad de cátedra, autonomía universitaria y gobierno de las universidades en el Informe de la Comisión Wert).

1. Desde hace años se viene planteando desde distintas instancias que el sistema universitario español precisa una reforma que favorezca una mejora en la calidad del mismo. Esta reforma ha de centrarse, según se ha defendido en diversos documentos y foros, en la gobernanza universitaria, en la selección del profesorado y en la financiación de la universidad. Pareciera que estos fueran los puntos clave para convertir un sistema universitario endogámico, autoreferencial y mediocre en otro abierto a la sociedad, centrado en su servicio y capaz de ofrecer docencia e investigación de calidad. El Informe del comité de expertos convocado por el Ministro Wert (en adelante “el Informe”) incide en este planteamiento, realizando una presentación del actual sistema universitario que se centra en los presuntos defectos del mismo (falta de empleabilidad de los graduados, ausencia de Premios Nobel científicos, mala posición de las universidades españolas en los rankings internacionales y orientación de la universidad más hacia sí misma que hacia la sociedad, vid. pp. 7-8 del Informe) para, a partir de ahí, realizar distintas propuestas en materia de selección de profesorado, evaluación de las universidades, gobernanza universitaria, financiación universitaria y organización de la oferta de grados.Read More »

Interdependencias institucionales y gobiernomultinivel: el caso de los municipios y la política educativa – Lluís Medir

El proppassat divendres 1 de febrer vaig defensar, a la Universitat de Barcelona, al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política, la tesi doctoral titulada: Interdependencias institucionales y gobierno multinivel: el caso de los municipios y la política educativa. Es tractava d’una tesi en règim de cotutela entre la UB i la Université de Toulouse 1 Capitole (França).

La meva tesi és la primera que s’ha llegit al Grup de Recerca en Estudis Locals (GREL), grup que s’adscriu a l’àrea de ciència política de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. El GREL està format per investigadors que desenvolupen les seves tasques professionals des de les universitats i des de diverses institucions públiques. El GREL ha estat reconegut com a Grup de Recerca Emergent amb finançament de la Generalitat de Catalunya, l’any 2009 (SGR 357), en l’àmbit de les ciències socials, específicament en el de la ciència política (www.ub.edu/grel) i acull actualment 11 investigadors de diferents universitats i centres de recerca, dirigits per Jordi Capo i coordinats per Jaume Magre. L’àmbit de recerca del GREL és l’estudi dels governs locals catalans, però la recerca que s’hi duu a terme té també una clara perspectiva comparada respecte del món local espanyol, europeu i internacional. El GREL articula la seva activitat en línies de treball concentrades en àrees d’estudi emergents, a partir d’una perspectiva interdisciplinària i amb una decidida voluntat d’aprofundir en la prospectiva social i institucional. En aquest sentit, la meva tesi analitza el canvi institucional que han patit els governs locals en matèria educativa, prenent com a exemple principal el cas català i contrastant-ne els resultats amb el cas francès i, en menor mesura, amb el cas nord-americà. És a dir, el treball busca explicar com s’ha produït el fet que els municipis, que tenen molt poques competències en matèria educativa, cada vegada prestin més serveis de caire educatiu: llars d’infants, oficines municipals d’escolarització, plans educatius d’entorn o escoles de música, per exemple.Read More »