Després de mesos d’intens treball, finalment el proppassat dia 13 de març es va presentar en societat la Guia per al respecte a la llibertat religiosa i de consciència en les relacions laborals, que em va ser encarregada per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de la vuitena guia que publica Afers Religiosos i va ser presentada mitjançant un col·loqui al voltant del rol que juga el dret a la llibertat religiosa en les relacions laborals, tant en les empreses privades com, i no menys important, a les administracions públiques del segle XXI. En el citat col·loqui, que va tenir lloc en un lloc molt significatiu per la matèria tractada, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, hi van participar la Sra. Fàtima Ahmed, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, el Sr. Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la comunitat sikh i jo mateix, com a autor de la Guia; un acte que va ser presentat pel director general, Sr. Carles Armengol (el gran impulsor d’aquesta guia), i moderat per la Sra. Anna Massallé, tècnica de la Direcció General d’Afers Religiosos. L’assistència a l’acte va ser més que notable i va tenir la presència de moltes de les confessions religioses presents a Catalunya.Llegeix més »
Etiqueta: polítiques públiques
Presentació de la Guia per al respecte a la llibertat religiosa i de consciència en les relacions laborals – Albert Toledo Oms
Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC
Per aquest Sant Jordi 2023 des del blog de l’RCDP us fem una proposta de 15 publicacions destacades i novetats editorials que giren a l’entorn de temes tractats a la Revista Catalana de Dret Públic. Algunes són consultables a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), d’altres són d’accés obert en línia i –en tots els casos– compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons escaigui.
Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com: la vulneració de drets, el desenvolupament de competències clau, els grans reptes de l’Administració pública, la mediació i l’arbitratge, el big data i la IA, el model de desenvolupament urbà, les polítiques públiques, les dades obertes i reutilització de la informació, el benestar de la societat, el bon govern i la bona administració, una nova burocràcia, la implementació de l’Agenda 2030, la simplificació administrativa i millora de la regulació i el procés de selecció de personal al sector públic. En tots els casos us oferim una breu ressenya i l’enllaç al sumari corresponent.
Bon Sant Jordi i per molts llibres!Llegeix més »
40 anys d’autogovern a les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard
Director de l’Institut d’Estudis Autonòmics (Govern de les Illes Balears)
Es compleixen quaranta anys de la promulgació de la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, que aprovà l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. El seu articulat va experimentar dues importants modificacions en els anys 1994 i 1999, especialment destacables pel que fa al sostre competencial. Més endavant, s’aprovà un nou text estatutari, tot i la denominació de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Aquesta, avui vigent, ha estat modificada recentment, i en molt pocs aspectes, per la Llei orgànica 1/2022, de 8 de febrer. El text actual suposa certament un pas de gegant en la consolidació d’un alt nivell de poder de decisió autonòmic en nombrosos àmbits.Llegeix més »
L’obsolescència de la Llei de secrets oficials de 1968. Apunts per a una reforma necessària més enllà del cas Pegasus – Irene Araguàs Galcerà
Professora lectora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona
Un dels pilars fonamentals de qualsevol estat democràtic és garantir el “dret a saber” dels ciutadans, que a nivell normatiu exigeix disposar de lleis que regulin adequadament el seu contingut, tant des d’un punt de vista positiu com negatiu.
En la divulgació de la informació del sector públic hi ha un evident tensió entre transparència i confidencialitat, configurades com dues cares de la mateixa moneda que és necessari conciliar, per tal d’assolir el difícil equilibri entre el secretisme i la sobreexposició informativa.
En els darrers anys, l’aprovació de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i de les diverses lleis autonòmiques en la matèria (a Catalunya, la Llei 19/2014, de 19 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern), ha centrat l’atenció de polítics, acadèmics i òrgans judicials sobre la transparència, relegant a un segon pla el debat sobre la necessitat de modernitzar la regulació relativa a les matèries secretes o classificades, i comptar amb una norma que no llastri la consumació de la “casa de vidre”, i a la vegada serveixi per fer front als reptes jurídics, polítics i socials que es plantegen en l’actualitat.Llegeix més »
Avançament de continguts del número 63 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre els fons europeus NextGenerationEU
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 63 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb tretze articles acadèmics, sis dels quals formen part d’una secció monogràfica que duu per títol “Els fons europeus NextGenerationEU: reptes per a les administracions públiques”. Hi trobem contribucions a càrrec de professors i catedràtics universitaris especialistes en dret internacional, dret públic, dret administratiu, dret constitucional o ciències polítiques i de l’Administració. Recuperant les paraules del director de l’RCDP i catedràtic de Dret Constitucional a la UB, Enoch Albertí, a la introducció del número: “amb la voluntat de contribuir a l’esforç d’anàlisi acadèmica que s’està fent a tot Europa, la Revista publica en aquest número una secció monogràfica dedicada als reptes que suposen els fons NextGenerationEU (NGEU) per a les administracions internes: l’estatal, la de la Generalitat de Catalunya i les locals”. “La pandèmia –afegeix– i les seves conseqüències econòmiques i socials no només han representat un desafiament per a la UE, sinó, òbviament, també i en primer lloc per als estats i els poders públics interns. Aquests, però, tenen ara un marc comú que els serveix d’orientació en la sortida de la crisi i en la recuperació, imposat pels poderosos incentius que representen les ajudes de la UE”.Llegeix més »