Avançament de continguts del número 62 de l’RCDP, amb secció dedicada a l’Administració pública i la cura de les persones

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà en breu el número 62 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 10 articles acadèmics, dels quals 5 corresponen a una secció monogràfica que duu per títol “L’Administració pública i la cura de les persones”. Es tracta de contribucions que analitzen l’estat del benestar prenent com a base les prestacions públiques eficaces i eficients, amb una gestió pública al servei de la ciutadania centrada en l’ètica, la proximitat, l’atenció i el bon tracte. Així ho exposa el secretari de l’RCDP i catedràtic de Dret Constitucional a la UAB, Joan Lluís Pérez Francesch, en la introducció del número.

Els articles de la secció monogràfica aborden àmbits com l’ètica de la cura a l’Administració pública, el projecte de reforma horària i el seu impacte en el sector públic, les noves modalitats de gestió de serveis socials amb especial referència a l’acció concertada, la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital o la posició de la ciutadania respecte a l’Administració a Itàlia. Signen les recerques professors universitaris i persones expertes vinculats a la URL, la UAB, la UdG, la UPF i la Universitat de Bolonya des de l’àmbit de la filosofia, la sociologia, el dret administratiu, el dret del treball i la protecció social.

Llegeix més »

La Llei 11/2020, de contenció de les rendes de lloguer: una llei oportuna i constitucional – Irene Escorihuela Blasco
Directora de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals

La recent aprovada llei ha despertat un debat social i també jurídic al qual, des del punt de vista de defensa dels drets humans, volem contribuir. Les dificultats d’accés i manteniment de l’habitatge a l’Estat espanyol s’han fet paleses arran de l’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2008. Des d’aquell moment, el Consell General del Poder Judicial ha comptabilitzat 323.705 desallotjaments a Catalunya, el 68% dels quals foren per impagament de lloguer l’any 2019. Una altra dada il·lustrativa: el lloguer ha pujat 30 vegades més que els salaris. I una última xifra: un 42% de les llars llogateres de l’àrea metropolitana de Barcelona destinen més d’un 40% dels ingressos al pagament del lloguer. De fet, no només s’ha encarit viure de lloguer sinó que les condicions dels inquilins i inquilines també han empitjorat sensiblement. I això no es tracta d’una coincidència, sinó que són fruit de decisions polítiques com les modificacions legislatives al voltant de l’any 2013 —que van passar pràcticament desapercebudes en un context de crisi hipotecària— i que van tenir un important rol en el desencadenament de la precarització del lloguer, com ara la reducció de 5 a 3 la durada dels contractes, entre altres mesures. Cal afegir-hi el context de pandèmia en què més que mai l’habitatge és central per a la vida i la salut de les persones, i assegurar-ne l’assequibilitat mentre les rendes familiars es desplomen ha de ser una prioritat.Llegeix més »

La inoportunitat de la Llei 11/2020, de contenció de les rendes de lloguer, com a fórmula per facilitar l’accés a l’habitatge – Carles Sala i Roca
Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona

Com a conseqüència de la bombolla immobiliària i la crisi financera que va esclatar l’any 2008, les polítiques públiques d’habitatge de la darrera dècada s’han centrat de forma gairebé exclusiva a assistir les famílies que van caure en una situació de sobreendeutament. A moltes llars, les dificultats econòmiques s’han perllongat de forma crònica en el temps, i davant les dificultats, els poders públics han adoptat diferents mesures i mecanismes de provisió d’habitatge, alguns de caràcter voluntari però també d’obligatoris, basats en una interpretació extensiva —i segurament excessiva— de la funció social de la propietat.Llegeix més »

La distribució entre comunitats autònomes del Fons COVID-19: impacte a Catalunya – Montse Bassols i Santamaria
Sub-directora de Finançament i Sostenibilitat Financera. Direcció General de Pressupostos

El Reial decret llei 22/2020 regula la creació del Fons COVID-19 i determina els criteris per al seu repartiment i lliurament a les comunitats autònomes (CA). Amb la creació d’aquest fons, l’Estat vol donar resposta a les necessitats de recursos que l’actual pandèmia ocasionada pel coronavirus comporta per a les CA, que són les que tenen un paper predominant en la prestació de serveis de salut, educació i serveis socials als ciutadans. D’altra banda, no es pot menysprear l’impacte sobre l’activitat econòmica i, com a conseqüència d’això, sobre els impostos de les CA, cosa que suposarà una minva important de recaptació i, per tant, dels recursos disponibles.Llegeix més »

La COVID-19: preguntes i respostes sobre l’impacte en la protecció de dades personals – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de dret administratiu a la UOC

covid_19_quadrada_500pxLa pandèmia que ens acompanya des del mes de març ens ha portat molts canvis en les nostres vides. Més enllà de l’afectació evident en l’àmbit de la salut, la COVID-19 i totes les mesures adoptades amb motiu de la declaració de l’estat d’alarma han provocat un impacte formidable en molts altres terrenys. En aquest article em centraré en l’afectació en el dret fonamental a la protecció de dades personals, particularment en alguns entorns del sector públic.Llegeix més »