Torna a ser estiu i tenim ganes de gaudir d’unes bones vacances per aprofitar el gran ventall d’activitats que ens ofereix aquesta època de l’any. És per això que el blog de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) se’n va a descansar per carregar les piles de cara al curs vinent i tornar amb més energia que mai. Com és habitual quan arriba l’estiu ens agrada fer un repàs de tota la trajectòria dels apunts del blog per tenir una visió resumida de què s’ha publicat i remarcar els temes més rellevants de l’any. Així doncs, us deixem en aquest apunt un recull de dades, resums i valoracions generals de les publicacions d’enguany.
Etiqueta: polítiques públiques
Ressenya del llibre Sensellarisme, coordinat per Antoni Milian i Massana i editat per Icaria – Eva Pich Frutos
Sòcia de l’Àrea de Dret Administratiu. Manubens Advocats
El llibre Sensellarisme. De l’assistencialisme al reconeixement de drets és una eina imprescindible per conèixer la realitat del sensellarisme que ens envolta i que, com ens recorden els autors, sembla invisible als ulls de tothom. El sensellarisme és una xacra de la nostra societat i, mitjançant una iniciativa legislativa molt singular, que es descriu al llibre, aquesta mateixa societat civil es proposa d’erradicar-la.
Els diversos autors que han participat en aquesta obra col·lectiva, amb un llenguatge planer i seguint un format de petites píndoles, ens apropen a la realitat colpidora d’aquells que estan obligats a viure al carrer, i ho fan des del coneixement i l’experiència que els atorga el contacte directe i professional amb aquesta realitat. Provenen, entre d’altres, del món de les entitats sense ànim de lucre que atenen persones sense llar, de l’atenció sanitària primària, del món de la seguretat ciutadana o de l’acadèmic, i ens traslladen testimonis i experiències que ens fan obrir els ulls a una realitat incòmoda.
Setmana del Govern Obert: retre comptes amb impuls internacional – Jaume López Hernández
Director general de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques. Generalitat de Catalunya
Un any més, del 10 al 14 de juny va tenir lloc la Setmana del Govern Obert organitzada per la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques. La Setmana del Govern Obert és una iniciativa internacional impulsada per l’Open Government Partnership (l’Aliança internacional per al govern obert) i se celebra a tot el món per les mateixes dates. (Aquest any, però, el calendari electoral ha fet que a l’Estat se celebrés més tard.)
Durant aquests dies totes les administracions compromeses amb els principis del govern obert estan convidades a explicar les seves polítiques en la matèria. (Un recull d’actes en l’àmbit de tot l’Estat el podeu trobar a la pàgina web de la Setmana de l’Administració Oberta 2024.)
A Catalunya, durant la Setmana del Govern Obert s’han desenvolupat actes cada dia, organitzats per temes, com són la participació ciutadana, la transparència i els grups d’interès, la integritat pública, la qualitat institucional, i l’educació i la participació.Llegeix més »
Un cert esperit neonoucentista. A propòsit de les jornades de la setmana del “bon govern” (del 10 al 14 de juny del 2024) – David Martínez Fiol
Professor lector del Departament d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona
La setmana dedicada al “govern obert” o “bon govern” que va tenir lloc del dilluns 10 al divendres 14 de juny del 2024 va tenir, des del meu punt de vista d’historiador, múltiples reminiscències del que a principis del segle XX es va conèixer com l’estil noucentista. Però aquest estil no feia referència exclusivament a una moda artística, sinó que anava acompanyat de tot un discurs sobre la moralitat política i la consciència ciutadana que, sobretot, pretenia distingir entre una Espanya corrupta, endarrerida i moralment carrinclona i una Catalunya moderna, avançada i dinàmica, però sobretot honesta. Aquest joc d’imatges convertí Eugeni d’Ors en el seu intel·lectual de capçalera i, dins del terreny institucional, l’eficàcia administrativa i de “bon govern” es va evidenciar (més en el discurs que no pas en la realitat) en la tasca de govern de la Diputació de Barcelona, primer, i en la de la Mancomunitat, tot seguit. Llegeix més »
Ressenya de la taula rodona “Percepció i avaluació de la corrupció. Dimensió comparada – On som?” – David Martínez Fiol
Professor lector del Departament d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona
La presentació de l’acte el passat 29 d’abril a Barcelona va ser a càrrec d’Olinda Anía, directora adjunta de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), la qual, d’entrada, va definir la corrupció com un fenomen nociu que impacta en el conjunt de les institucions, tant públiques com privades, tot i que el comú de la gent identifica la major part dels actes de corrupció com a propis de l’espai o àmbit públic. Tanmateix, va afegir un aspecte de caràcter metodològic segons el qual va afirmar que la corrupció és un fenomen no mesurable. En tot cas, creu que quan parlem de corrupció no parlem d’actes factuals concrets, sinó de la percepció que en té el conjunt de la societat. Així, en un esforç de quantificació del que ella mateixa va definir com una percepció, ens va assenyalar que, a Catalunya, segons el Baròmetre 2022 de l’OAC, un 80 % de la població enquestada tenia la percepció que hi ha bastanta o molta corrupció; una xifra molt elevada que indica fins a quin punt les persones físiques entenen que la corrupció és un mal extraordinàriament extens i que creuen que es concentra en el sector de l’urbanisme i les polítiques públiques, uns termes que la directora adjunta de l’OAC va identificar amb l’obra pública.