Perspectives i horitzons: una mirada a la transparència i l’accés a la informació en la dècada de la Llei 19/2014 – Albert Esquiva
Tècnic superior de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP)

Font: Institut d’Estudis d’Autogovern

El dret d’accés a la informació pública, que es troba sota la custòdia de l’Administració, ha suscitat interès al llarg de les darreres dècades. La seva cobertura legal és complexa i dispersa, amb una part considerable elaborada al llarg dels darrers anys.

Durant la dècada del 2010, el context es caracteritza per l’aparició de casos de corrupció i una creixent desconfiança envers les institucions democràtiques. En aquesta situació, les Corts Generals de l’Estat impulsen la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb l’objectiu de respondre als problemes relacionats amb la manca de transparència, la falta de responsabilització i les demandes socials. L’any 2014, el Parlament de Catalunya aprova la seva pròpia normativa sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb la promulgació de la Llei 19/2014 el 29 de desembre.Llegeix més »

Reconeixement d’emocions en l’àmbit migratori: un apunt en relació amb el Reglament de la Unió Europea en matèria d’intel·ligència artificial – Andrea Romano
Professor lector Serra Húnter de dret constitucional, Universitat de Barcelona

Autoria: Cottonbro studio. Font: Pexels

Introducció

El camí cap a l’adopció del Reglament de la Unió Europea sobre regles harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial (d’ara endavant, el Reglament) ja s’acaba. El 8 de desembre passat, després de mesos de negociacions, es va tancar un acord provisional entre el Parlament i el Consell que preludiava l’aprovació definitiva del primer marc normatiu a escala regional sobre la IA abans que acabés la legislatura. El 13 de febrer la Comissió del Mercat Interior i Protecció del Consumidor (IMCO) i la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior (LIBE) van aprovar (amb 71 vots a favor, 8 en contra i 7 abstencions) el text de l’acord, el qual va ser adoptat, finalment, en la sessió plenària del Parlament Europeu del 13 de març (523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions). Després de l’aprovació final del Consell, s’espera que el Reglament s’adopti abans del final de la legislatura.

Dins de les àrees que es veuran afectades pel nou marc normatiu, la migració, el control de fronteres i l’asil ocupen un paper en primer pla, en vista de les innombrables aplicacions que s’han experimentat a escala estatal i europea al llarg dels darrers anys i de la cobertura normativa que proposa el nou Reglament (per a un examen global, cf. Molnar, 2023).Llegeix més »

A vueltas con el control sobre la administración: la implicación ciudadana como motor de cambio – Alejandra Boto Álvarez
Profesora titular de derecho administrativo de la Universidad de Oviedo

Autoria: Benjamin R. Font: Unsplash

He sido invitada a reseñar en este breve apunte el contenido más importante de mi contribución sobre la reforma de la justicia administrativa en la sección monográfica del número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic. Confieso que tal propósito me es, en realidad, muy difícil de acometer pues, si algo hay de valioso en esas reflexiones, no es su contenido, sino el enfoque con que se vuelve sobre un tema clásico del derecho administrativo.

El trabajo se construye sobre evidencias preliminares que están fuera de toda discusión, la propuesta de un marco panorámico relativamente novedoso y, como derivada de los ingredientes previos, la aceptación de varias limitaciones.

Ciertamente, resulta una obviedad decir que nuestro derecho administrativo se construye sobre un mecanismo muy sofisticado de controles, pero que no funciona de forma satisfactoria. Muchos son los estudios que han profundizado en la identificación de las causas y precursores para tal fracaso y, más aún, los que proponen medidas de reforma para atajar la situación con soluciones que, no obstante, y dicho con todo el respeto académico que sus autores merecen, tienden a repetirse y ser poco originales. También suelen serlo las sucesivas oleadas reformistas institucionales, basadas o no en esos diagnósticos doctrinales con sugerencias lege ferenda. Mi análisis se encuadra en ese tipo de estudios y, por tanto, no descubre el Mediterráneo… ni aspira a ello.

Llegeix més »

El futbol és més que futbol: la sentència del Tribunal de Justícia sobre la Superlliga – Carles Górriz López Professor titular de dret mercantil, Universitat Autònoma de Barcelona

Imatge pilota futbol en camp
Font: Pixabay. Autoria: jarmoluk

1. La sentència sobre la Superlliga ha generat molt soroll mediàtic. Abans que hi hagués temps material per llegir-la i digerir-ne el contingut, els mitjans de comunicació es van omplir d’opinions d’experts que la comentaven i criticaven. Després d’aquest festival de focs artificials mediàtic, ha arribat el moment d’explicar què ha dictaminat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i quin ha estat el fonament jurídic de la seva decisió per tal d’extreure les conseqüències en clau de futur.

2. Abans que res, cal recordar els fets i explicar quin paper hi juga el TJUE i per què és rellevant el dret europeu de la competència si és un cas (presumptament) espanyol de dret privat relacionat amb l’esport. En efecte, l’origen de la Sentència, de 21 de desembre de 2023, C-333/21, és l’anunci d’una nova competició internacional de futbol professional masculí, anomenada Superlliga, que aglutinava inicialment dotze clubs: tres d’espanyols (Atlètic de Madrid, Futbol Club Barcelona i Reial Madrid), tres d’italians (AC Milan, Inter de Milà i Juventus) i sis d’anglesos (Arsenal, Chelsea, Liverpool, Manchester City, Manchester United i Tottenham Hotspur).

Llegeix més »

Arrojando luz sobre el impacto de los recursos administrativos en la justicia administrativa – Anna Pallarès Serrano
Profesora titular de derecho administrativo de la Universitat Rovira i Virgili

Autoria: Gioconda Beekman. Font: Flickr

Existe en el ámbito de la justicia administrativa un problema de calado que merece nuestra atención y una respuesta que no se debe demorar. En la actualidad falta transparencia y publicidad activa sobre el número y sentido de las actuaciones y resoluciones producto de los recursos administrativos ordinarios, a diferencia de lo que sucede en sede de recursos especiales o sectoriales. La transparencia en el ámbito de los recursos especiales, junto con otros factores, se traduce en unas resoluciones más ajustadas a derecho y, en definitiva, en mayor justicia administrativa.[i]Llegeix més »