L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 69 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb dotze articles acadèmics, set dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a examinar l’impacte i l’evolució de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), en el seu desè aniversari. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret públic, dret administratiu i dret constitucional, entre les quals tots els membres actuals de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Jorge Castellanos Claramunt, professor titular de dret constitucional de la Universitat de València (UV), és el coordinador de la secció i en signa la introducció.Llegeix més »
Etiqueta: transparència
A boca de fosc. La votació secreta en els òrgans col·legiats universitaris – Joan Amenós
Professor titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona
La fauna nocturna del procediment administratiu
(1) L’aprovació de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, ha obert la porta a l’adaptació dels estatuts universitaris a la nova llei. Estem vivint, per tant, una marea de modificacions que pot ser útil per a actualitzar velles regulacions i polir algunes arestes. Una d’elles és la presència del vot secret als òrgans col·legiats.
(2) En primer lloc, cal dir que –com assenyala Fernández Ramos (2021)–[i] el vot secret no està previst a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), ni a les normes que la van precedir. És cert que el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals ho regula per als plens de les entitats locals, però amb criteri inequívocament limitatiu: “la votació secreta només es pot utilitzar per elegir o destituir persones”. Sobre aquest darrer aspecte –l’elecció de persones– el vot secret sí que gaudeix d’una acceptació pacífica, basada en el lliure exercici del dret de sufragi.
El vot secret és un animal resistent i se’l veu de vegades en alguns caus burocràtics, emparat en la simple decisió del president de l’òrgan, en un reglament intern de legalitat qüestionable o en les comoditats derivades dels avenços informàtics en les reunions a distància.
(3) No obstant això, el vot secret és un animal resistent i se’l veu de vegades en alguns caus burocràtics, emparat en la simple decisió del president de l’òrgan, en un reglament intern de legalitat qüestionable o en les comoditats derivades dels avenços informàtics en les reunions a distància. I també se’l veu, evidentment, en certes regulacions. En concret, Fernández Ramos assenyala dos exemples:
– L’article 19.2 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
– Normes de l’àmbit universitari (especialment, per a l’elecció de certs càrrecs).
Setmana del Govern Obert: retre comptes amb impuls internacional – Jaume López Hernández
Director general de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques. Generalitat de Catalunya
Un any més, del 10 al 14 de juny va tenir lloc la Setmana del Govern Obert organitzada per la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques. La Setmana del Govern Obert és una iniciativa internacional impulsada per l’Open Government Partnership (l’Aliança internacional per al govern obert) i se celebra a tot el món per les mateixes dates. (Aquest any, però, el calendari electoral ha fet que a l’Estat se celebrés més tard.)
Durant aquests dies totes les administracions compromeses amb els principis del govern obert estan convidades a explicar les seves polítiques en la matèria. (Un recull d’actes en l’àmbit de tot l’Estat el podeu trobar a la pàgina web de la Setmana de l’Administració Oberta 2024.)
A Catalunya, durant la Setmana del Govern Obert s’han desenvolupat actes cada dia, organitzats per temes, com són la participació ciutadana, la transparència i els grups d’interès, la integritat pública, la qualitat institucional, i l’educació i la participació.Llegeix més »
Un cert esperit neonoucentista. A propòsit de les jornades de la setmana del “bon govern” (del 10 al 14 de juny del 2024) – David Martínez Fiol
Professor lector del Departament d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona
La setmana dedicada al “govern obert” o “bon govern” que va tenir lloc del dilluns 10 al divendres 14 de juny del 2024 va tenir, des del meu punt de vista d’historiador, múltiples reminiscències del que a principis del segle XX es va conèixer com l’estil noucentista. Però aquest estil no feia referència exclusivament a una moda artística, sinó que anava acompanyat de tot un discurs sobre la moralitat política i la consciència ciutadana que, sobretot, pretenia distingir entre una Espanya corrupta, endarrerida i moralment carrinclona i una Catalunya moderna, avançada i dinàmica, però sobretot honesta. Aquest joc d’imatges convertí Eugeni d’Ors en el seu intel·lectual de capçalera i, dins del terreny institucional, l’eficàcia administrativa i de “bon govern” es va evidenciar (més en el discurs que no pas en la realitat) en la tasca de govern de la Diputació de Barcelona, primer, i en la de la Mancomunitat, tot seguit. Llegeix més »
Ressenya de la taula rodona “Percepció i avaluació de la corrupció. Dimensió comparada – On som?” – David Martínez Fiol
Professor lector del Departament d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona
La presentació de l’acte el passat 29 d’abril a Barcelona va ser a càrrec d’Olinda Anía, directora adjunta de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), la qual, d’entrada, va definir la corrupció com un fenomen nociu que impacta en el conjunt de les institucions, tant públiques com privades, tot i que el comú de la gent identifica la major part dels actes de corrupció com a propis de l’espai o àmbit públic. Tanmateix, va afegir un aspecte de caràcter metodològic segons el qual va afirmar que la corrupció és un fenomen no mesurable. En tot cas, creu que quan parlem de corrupció no parlem d’actes factuals concrets, sinó de la percepció que en té el conjunt de la societat. Així, en un esforç de quantificació del que ella mateixa va definir com una percepció, ens va assenyalar que, a Catalunya, segons el Baròmetre 2022 de l’OAC, un 80 % de la població enquestada tenia la percepció que hi ha bastanta o molta corrupció; una xifra molt elevada que indica fins a quin punt les persones físiques entenen que la corrupció és un mal extraordinàriament extens i que creuen que es concentra en el sector de l’urbanisme i les polítiques públiques, uns termes que la directora adjunta de l’OAC va identificar amb l’obra pública.