Etiqueta: Tribunal Superior de Justícia

Responsabilitat patrimonial per l’adopció de mesures en matèria de salut pública: les lliçons de la COVID-19 – Mònica Puig i Campmany
 Lletrada responsable de Serveis Jurídics Generals, Comissió Jurídica Assessora

EAPC1 comentari
Font: Unsplsh Autor: Alin Luna

Com ha recordat recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la Sentència de 5 de desembre de 2023, C-128/22, Nordic Info BV contra Belgische Staat, la salut i la vida de les persones ocupen el primer lloc entre els béns i interessos protegits pel Tractat de funcionament de la Unió Europea i correspon als estats membres decidir quin nivell de protecció de la salut pública pretenen assegurar i de quina manera s’hi ha d’arribar. No és la primera vegada que el Tribunal ha hagut de pronunciar-se sobre la legalitat de les mesures restrictives adoptades per les autoritats per controlar la propagació d’una epidèmia (es pot consultar la jurisprudència relativa a l’aparició de la malaltia de les “vaques boges”, en particular la Sentència del TJCE, de 5 de maig de 1998, C-180/96, el Regne Unit i Irlanda del Nord contra la Comissió de les Comunitats Europees). L’objecte d’aquest apunt és ressenyar breument la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), derivada del Dictamen 377/2023, que és el primer que es refereix a una reclamació de responsabilitat patrimonial interposada per una empresa del sector de les instal·lacions esportives per les mesures especials adoptades per l’Administració de la Generalitat per a la contenció de la COVID-19.Llegeix més »

Evolució de la paritat de gènere en la jurisdicció contenciosa administrativa (2014-2023) – Clara Esteve Jordà
 Investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i investigadora associada, Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

EAPCDeixa un comentari
Autor: WilliamCho Font: Pixabay

Contextualització: els plans d’igualtat del CGPJ

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, va establir que les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències respectives i en aplicació del principi d’igualtat entre dones i homes, havien de “promoure la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de selecció i valoració” (article 51.d). [i] Així mateix, el I Pla d’igualtat de la carrera judicial, aprovat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va definir el 2013 onze eixos estratègics en matèria d’igualtat. Entre aquests eixos hi havia l’accés a la carrera judicial i la promoció professional. Com a accions a emprendre es va incloure elaborar estadístiques desagregades per sexe i per trams d’edat, així com procurar, sempre que hi hagués prou persones candidates, una composició equilibrada (60 %-40 %). El II Pla d’igualtat (2020) va millorar els resultats de l’informe del primer Pla perquè va fer cristal·litzar en accions els objectius marcats set anys abans.Llegeix més »

Evolución de la paridad de género en la jurisdicción contencioso-administrativa (2014-2023) – Clara Esteve Jordà
 Investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i investigadora asociada, Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

EAPCDeixa un comentari
Autor: WilliamCho Font: Pixabay

Contextualización: los planes de igualdad del CGPJ

La Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres, estableció que las administraciones públicas, en el ámbito de sus respectivas competencias y en aplicación del principio de igualdad entre mujeres y hombres, deberían “promover la presencia equilibrada de mujeres y hombres en los órganos de selección y valoración” (artículo 51.d).[i] Asimismo, el I Plan de Igualdad de la Carrera Judicial, aprobado por el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), definió en 2013 once ejes estratégicos en materia de igualdad. Entre ellos se encontraba el acceso a la carrera judicial y la promoción profesional de la misma. Como acciones a emprender se incluyó elaborar estadísticas desagregadas por sexo y por tramos de edad, así como procurar, siempre que hubiera personas candidatas suficientes, una composición equilibrada (60 %-40 %). El II Plan de Igualdad de la Carrera Judicial (2020) mejoró los resultados del informe del primer Plan, al cristalizar las acciones respecto de los objetivos marcados siete años antes.Llegeix més »

El conflicte de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona arran dels pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem – Alexandre Peñalver i Cabré
 Professor titular de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

EAPC1 comentari
" "
Autor: Gavin Behrens (CC BY-NC-ND 2.0)

El maig passat el Tribunal Suprem (TS) va desestimar un incident de nul·litat contra quatre sentències seves del novembre del 2019 que van anul·lar quatre sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el 2016 havien declarat contrari a l’ordenament jurídic i anul·lat l’acord del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), de 6 de novembre de 2012 que va aprovar: a) l’establiment i la prestació del servei del cicle integral de l’aigua; b) l’establiment del sistema de gestió d’aquest servei públic mitjançant una societat de capital social mixta sota la modalitat de conveni amb societat existent; c) els estatuts d’aquesta nova societat d’economia mixta “Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, Societat Anònima” (Aigües de Barcelona, SEM), i d) el Conveni subscrit per l’AMB i la Societat General d’Aigües de Barcelona, SA (SGAB). Llegeix més »