L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) preveu publicar a mitjan desembre el número 55 de la Revista Catalana de Dret Públic amb set articles en profunditat, dels quals tres corresponen a una secció monogràfica dedicada a transparència i bon govern. Els continguts són fruit del seminari celebrat el mes de juny a Speyer (Alemanya) en virtut d’un conveni entre l’EAPC i l’Institut Alemany de Recerca per a l’Administració Pública. La resta de contribucions de la secció general aborden el fenomen del top manta, les noves formes de gestió dels serveis socials, el finançament de la llibertat religiosa i el marc legal que regula els drons. Tots els articles han estat sotmesos a un sistema d’avaluació externa de doble cec. Destaca també un dossier documental sobre transparència i bon govern que aplega molta de la literatura científica, la jurisprudència i els recursos en línia disponibles a Internet sobre la mateixa matèria.

Avancem, a continuació, els continguts del proper número:

Secció monogràfica. Transparència i bon govern

Transparència, integritat i grups d’interès. Deu lliçons apreses de l’aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre

Xavier Bernadí (professor associat de dret administratiu a la UPF i director general de Dret i d’Entitats Jurídiques) i Agustí Cerrillo (catedràtic de dret administratiu i síndic de greuges de la UOC)

Els grups d’interès han de desenvolupar la seva activitat davant les administracions públiques amb transparència i garantint la integritat tant dels servidors públics com dels mateixos grups d’interès, com també la igualtat en el seu accés a les institucions públiques, perquè aquesta activitat pugui tenir un impacte positiu en la presa de decisions públiques i l’elaboració de normes i, en general, promoure el bon govern i la bona administració. Aquest article analitza en detall el concepte de grup d’interès que es deriva de la normativa vigent a Catalunya i exposa els mecanismes que preveu la regulació catalana per garantir la transparència de l’activitat dels grups d’interès i la integritat en les relacions entre els alts càrrecs i els grups d’interès. L’article també fa una valoració de la normativa vigent en vista de l’experiència assolida des de la seva entrada en vigor. Finalment, a mode de conclusió, identifica deu elements que s’haurien de tenir ben presents a l’hora de regular l’activitat dels grups d’interès i en el moment d’aplicar aquesta regulació.

 

Bon govern, transparència i rendició de comptes. Reforçant i completant la legitimitat democràtica dels poders públics

Elisenda Malaret (professora de dret administratiu a la UB)

Pierre Rosenvallon, un dels més reconeguts especialistes en la història de les institucions públiques i les seves mutacions actuals, va publicar el 2015 la quarta monografia sobre les transformacions de les democràcies contemporànies: Le bon gouvernement. No és fruit de l’atzar el recurs a la noció esmentada. L’expressió “bon govern” apareix de manera recurrent en l’actualitat, tant en les anàlisis efectuades per la literatura acadèmica —econòmica i politològica, fonamentalment, però també en altres camps de les ciències socials— i en el dret positiu, com en algunes de les lleis més innovadores en matèria de transparència que la mostren en el seu encapçalament mateix. Així, el terme “bon govern” apareix expressament en el títol de dos textos de referència: tant en la Llei espanyola 19/2013, de 9 de desembre, sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, com en la Llei catalana de desenvolupament, la 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La Llei aragonesa 5/2017, d’1 de juny, d’integritat i ètica públiques, dedica un capítol als codis de bon govern. [extret de la introducció]

 

L’accés a la informació pública en la legislació espanyola de transparència: crònica d’un canvi de paradigma

Oriol Mir (professor titular, acreditat a catedràtic, de dret administratiu a la UPF)

En aquest treball s’exposen l’evolució històrica i els trets bàsics de la regulació espanyola del dret d’accés a la informació pública vigent, així com l’abast real que aquest dret presenta en la seva aplicació pràctica, prenent com a exemple la doctrina establerta en els seus dos primers anys de funcionament per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l’autoritat independent que vetlla pel compliment del dret d’accés a Catalunya. Es podrà constatar com s’ha produït, a Espanya, en els últims anys, un autèntic canvi de paradigma en aquesta matèria, i s’ha passat d’un dret purament nominal i d’escassa aplicació pràctica a un dret d’accés vigorós, efectiu i dotat d’un enorme potencial de futur, tant o més ampli que el reconegut per altres ordenaments que abans es contemplaven amb enveja. Es comprovarà també com l’actual força expansiva del dret general d’accés està repercutint en institucions sorgides molt abans, i d’una naturalesa suposadament diferent, com el tradicional dret d’accés dels interessats a l’expedient. I com la seva actual configuració legal comporta, paradoxalment, que tingui un abast més ampli del que li correspondria si se li reconegués la naturalesa de dret fonamental, en els termes establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

Secció general

Les mesures de disciplina administrativa amb relació al fenomen del top manta 

Roger Càmara (responsable dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament del Vendrell i especialista universitari en funció pública per la UNED)

El present treball té com a objecte l’estudi de les diferents mesures de disciplina administrativa que preveu l’ordenament jurídic que poden ésser d’aplicació en els supòsits de l’exercici de la venda ambulant sense autorització. S’efectua una anàlisi de les sancions administratives, les mesures provisionals i les mesures sumaríssimes, així com també la interrelació d’aquestes mesures amb el dret penal. No es pot desconèixer que l’exercici d’aquesta modalitat de venda és susceptible d’ésser constitutiva d’un delicte contra la propietat industrial previst a l’article 274.3 del Codi penal o contra la propietat intel·lectual previst a l’article 270.4 del Codi penal.

 

Las nuevas formas de gestión de los servicios sociales: elementos para un debate 

Andrea Garrido (professora de dret administratiu a la Universitat de Santiago de Compostela)

Los cambios acometidos en la normativa autonómica aplicable a los servicios sociales y la tramitación de una nueva ley de contratos del sector público han provocado que los debates que se entablan en torno a este servicio público se hayan ampliado. A la controversia que existe todavía sobre los efectos de la catalogación de las prestaciones de servicios sociales como derecho subjetivo, hay que añadir ahora las discusiones que suscita, por ejemplo, el régimen jurídico al que debe ajustarse la celebración de los conciertos sociales. La incorporación de cláusulas de arraigo territorial con el objetivo loable de atender a las necesidades de las personas desde la proximidad suscita no pocas dudas desde el punto de vista de la libre competencia.

 

Fundaciones del sector público y financiación de la libertad religiosa en el derecho español 

María del Mar Martín (professora de dret eclesiàstic de l’Estat a la Universitat d’Almeria)

El trabajo se centra en mostrar las dificultades del sistema de financiación estatal directa a las confesiones minoritarias con notorio arraigo en territorio español, a la vista de la necesidad de racionalización del sector público por el que aboga el legislador. Se tratan temas como la cuestión de las fundaciones públicas y la financiación de la libertad religiosa, la relación entre promoción de la libertad religiosa y laicidad del Estado, así como la tutela de las confesiones minoritarias y la promoción de la diversidad religiosa por los poderes públicos.

 

Drons: una oportunitat per a Catalunya? Reflexions jurídiques i propostes estratègiques 

Marc Valls (expert legal en drons i màquines autònomes, soci de l’empresa emergent Unblur)

El creixement del sector dels drons és imparable i les possibilitats econòmiques del seu ús són il·limitades. Els drons, tot i ser pilotats per control remot, són aeronaus i per això la legislació que se’ls aplica és la de l’aeronàutica que cada país ha desenvolupat d’acord amb la norma magna del dret aeronàutic, que és el Conveni de Chicago de 1944. A Espanya, la Constitució reserva la sobirania de l’espai aeri a l’Administració central i, per tant, les comunitats autònomes no tenen capacitat normativa al respecte. L’article, a part d’analitzar la situació legal de l’ús dels drons a Espanya i a Europa, reflexiona sobre els diferents escenaris de la construcció d’un règim jurídic català regulador dels drons en el marc d’una Catalunya independent estat membre, o no, de la UE. Per finalitzar, es proposen algunes idees estratègiques de futur per potenciar el sector català dels drons per tal que el país esdevingui un dels líders del sector a escala mundial.

 

Dossier sobre transparència i bon govern

Agustí Cerrillo (catedràtic de dret administratiu i síndic de greuges de la UOC) i Francesc J. Rodríguez Pontón (professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona)

Aquest dossier presenta una selecció de materials en matèria de transparència i bon govern. Atès el volum que té en l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull pretén aportar valor no per la simple recopilació quantitativa sinó pel fet de compartir una perspectiva d’anàlisi que permeti al lector aproximar-se o bé aprofundir aquesta matèria. El recull té vuit apartats, cadascun dels quals segueix una estructura interna adaptada al tipus de material en qüestió, i en els quals es presenta la selecció duta a terme amb indicacions específiques dels materials seleccionats. Els vuit apartats són: una introducció explicativa, normativa, referències bibliogràfiques, recursos de la xarxa, jurisprudència, dictàmens d’òrgans consultius espanyols, i documents de diverses institucions i guies per implementar les lleis de transparència. Amb aquesta estructura s’ha dut a terme una selecció atenta a la gran extensió i diversitat que presenta el tema de la transparència i el bon govern, diversitat que es tradueix en cinc dimensions: la territorial, la temàtica, la metodològica, la relativa a la tipologia de materials i la temporal. Tenint en compte la complexitat derivada d’aquest panorama, les pautes o principis que s’han seguit per a l’elaboració d’aquest dossier i que caracteritzen la seva aproximació i contribució han estat les de no exhaustivitat, equilibri raonable, suficient representativitat i obertura màxima de perspectives.