La actuación administrativa sanitaria ante la violencia obstétrica – Verónica Yazmín García Morales
Profesora de derecho administrativo de la Universidad de Barcelona

Metges en una sala de parts i un nadó recent nascut
Autor:Hannah Barata. Font: Pexels

1. Introducción

En España, cuatro de cada diez mujeres afirman que han sufrido violencia obstétrica durante el embarazo, el parto o el posparto.[1] La prevalencia de violencia obstétrica percibida durante el parto es alta, dos de cada tres mujeres, destacando especialmente la violencia física.[2]

En Cataluña, desde el año 2022, el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) da seguimiento a las reclamaciones vinculadas a la violencia obstétrica y la atención sexual y reproductiva en los centros del sistema sanitario público; hasta el 2024 se han recibido un total de 333 quejas en este ámbito. De acuerdo con los últimos resultados, se identifica que las reclamaciones se refieren a la falta de información (24 %), o bien están relacionadas con la atención durante el embarazo y el parto (20 %).[3] La evidencia científica muestra el impacto de la violencia obstétrica en la salud mental. Se identifica, así, una mayor probabilidad de sufrir depresión posparto y riesgo de suicidio en las mujeres que han recibido un trato inadecuado durante el parto.[4]Llegeix més »

La protecció penal i administrativa dels gats comunitaris – Maria Marquès-Banqué
Professora agregada de dret penal de la Universitat Rovira i Virgili

Font: Eva Núñez R. – Tarraco Gats

Els gats comunitaris formen part del paisatge quotidià de ciutats i pobles. En un context en què els animals ja són reconeguts com a éssers vius dotats de sensibilitat, la seva presència planteja reptes importants de protecció i benestar. Aquesta nova mirada obliga a replantejar la relació de les administracions públiques i la ciutadania amb les colònies felines i deixar enrere visions que les reduïen a un problema de salubritat o de convivència. El marc legal actual, tant administratiu com penal, configura i reforça la protecció dels gats comunitaris i comporta conseqüències pràctiques per als municipis, per a les persones cuidadores i, sobretot, per als mateixos animals.

Llegeix més »

Interpretació jurisprudencial del ne bis in idem i eficàcia del dret de la competència europeu – Carles Górriz López
Professor titular de dret mercantil, Universitat Autònoma de Barcelona

Autor: Pavel Danilyuk. Font: Pexels

L’objecte de l’article titulat Interpretació jurisprudencial del ne bis in idem i eficàcia del dret de la competència europeu (publicat al número 68 de la Revista Catalana de Dret Públic) és analitzar com afecta l’eficàcia del dret de la competència europeu la interpretació del principi de prohibició de doble incriminació i sanció (ne bis in idem) que fa el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Una exegesi expansiva reforça el sistema de protecció dels drets humans de la Unió Europea, incrementa la seguretat jurídica i afavoreix l’optimització de recursos per part de les administracions públiques. El problema és que perjudica l’eficàcia del dret de la competència, que tan necessària és per a la resiliència de l’economia europea.

Llegeix més »

L’amnistia tancarà les portes d’Estrasburg? – Josep M. Tirapu-Sanuy
Investigador predoctoral en dret públic, Universitat de Cambridge

Autor: CherryX. Font: Wikimedia Commons

La “sentència del procés”, per la qual el Tribunal Suprem va condemnar diversos polítics i líders socials catalans per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, ha estat àmpliament comentada. Diverses organitzacions i entitats internacionals han advertit de possibles vulneracions de drets humans en les penes de privació de llibertat imposades pel Suprem –tot i que cal fer notar, també, algunes veus que s’han expressat en el sentit contrari. Els polítics i líders socials condemnats pel Suprem van interposar recursos d’empara davant del Tribunal Constitucional, que van ser desestimats. Esgotades les vies internes, els condemnats van interposar demandes contra l’Estat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en què van al·legar vulneracions dels articles 6 (dret a un procés judicial equitatiu), 10 (llibertat d’expressió) i 11 (llibertat de reunió i associació) del Conveni Europeu de Drets Humans, entre d’altres.

Llegeix més »

Ressenya de la taula rodona “Percepció i avaluació de la corrupció. Dimensió comparada – On som?” – David Martínez Fiol
Professor lector del Departament d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona

Seu de l'Oficina d'Atenció Ciutadana
Font: Oficina Antifrau de Catalunya

La presentació de l’acte el passat 29 d’abril a Barcelona va ser a càrrec d’Olinda Anía, directora adjunta de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), la qual, d’entrada, va definir la corrupció com un fenomen nociu que impacta en el conjunt de les institucions, tant públiques com privades, tot i que el comú de la gent identifica la major part dels actes de corrupció com a propis de l’espai o àmbit públic. Tanmateix, va afegir un aspecte de caràcter metodològic segons el qual va afirmar que la corrupció és un fenomen no mesurable. En tot cas, creu que quan parlem de corrupció no parlem d’actes factuals concrets, sinó de la percepció que en té el conjunt de la societat. Així, en un esforç de quantificació del que ella mateixa va definir com una percepció, ens va assenyalar que, a Catalunya, segons el Baròmetre 2022 de l’OAC, un 80 % de la població enquestada tenia la percepció que hi ha bastanta o molta corrupció; una xifra molt elevada que indica fins a quin punt les persones físiques entenen que la corrupció és un mal extraordinàriament extens i que creuen que es concentra en el sector de l’urbanisme i les polítiques públiques, uns termes que la directora adjunta de l’OAC va identificar amb l’obra pública.

Llegeix més »