L’equitat com a paràmetre d’interpretació de les normes i de resolució dels conflictes – Carles Grima i Camps
Advocat i professor associat de Dret Constitucional a la UB i professor col·laborador a la UOC

Font: Pexels. Autoria: Monstera Production

F. Maspons i Anglasell, a la seva obra L’esperit del dret públic català, analitza el concepte i la funció que va tenir l’equitat en el dret públic català històric, on el dret natural era la norma suprema amb la funció de moderar el poder. Per ell, hi havia dos principis generals i superiors als quals estaven sotmesos els governants: la igualtat social i l’equitat. El primer implicava una subjecció comuna de tots els elements a unes mateixes normes i l’impediment de l’abús de les facultats del més fort sobre el més dèbil. El segon, l’equitat, comportava l’obligació de respectar la justícia en benefici d’altri i el dret de ser respectat. L’equitat era la regla d’interpretació de les lleis, els drets i els pactes amb la finalitat de proscriure l’abús i imposant “l’obligació d’ajustar-se al sentit de la llei abans que a les seves paraules”. La doctrina històrica catalana, seguint la tradició del dret natural, ha plantejat l’equitat com un fenomen vinculat a la idea de justícia. Per Tomàs Mieres, per exemple, l’equitat és “la justícia temperada per la misericòrdia que neix de la benignitat d’esperit quan cerca la solució justa, la qual es mostra en la raó natural”. I Antoni d’Olibà vincula l’equitat amb l’honestedat i, per tant, “no pot ser just allò que no és honest”. Amb l’aparició del concepte liberal de l’imperi de la llei, l’equitat queda arraconada i passa a ser utilitzada en darrera instància per a la resolució de conflictes.Llegeix més »

Límits a la immunitat ministerial: comentari a la STEDH de 20 de desembre de 2022 (Bakoyanni v. Greece) – Joan Vintró Castells
Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

Parlament grec. Font: Wikimedia Commons

La Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 20 de desembre de 2022, en el cas Bakoyanni v. Greece presenta un indiscutible interès, atès que la cort d’Estrasburg fixa uns clars límits a la immunitat ministerial en determinats supòsits de plantejament de la responsabilitat penal de membres d’un Govern.

Els fets que acabaran donant lloc al pronunciament del Tribunal tenen el seu inici en una invitació adreçada a Theodora Bakoyanni, membre del Parlament grec, per assistir el dia 9 de juliol de 2018 a Ankara a la cerimònia de presa de possessió del president turc Recep Tayyip Erdogan. Es donava la circumstància que en aquelles dates dos oficials de l’exèrcit grec estaven detinguts a Turquia acusats d’espionatge. En un tuit publicat el dia 7 de juliol de 2018, la parlamentària grega va afirmar que la seva presència en l’acte esmentat era una mostra de responsabilitat per la necessitat de mantenir canals de comunicació amb el líder turc justament en uns moments de tensió marcats per l’empresonament dels dos militars grecs. De manera immediata i mitjançant la mateixa xarxa social, el ministre de Defensa grec, que també era membre del Parlament, va criticar el capteniment de T. Bakoyanni tot afirmant que implicava retre homenatge a Erdogan i insinuant que la diputada havia cobrat per acceptar la invitació.Llegeix més »

La alimentación forzosa de los presos en huelga de hambre en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos: comentarios a la sentencia Yakovlyev c. Ucrania – Elisa Llop Cardenal
Abogada. Letrada del Tribunal Europeo de Derechos Humanos

El Tribunal Europeo de Derechos Humanos (en adelante, “TEDH” o “el Tribunal”) se ha pronunciado ya en reiteradas ocasiones acerca de la cuestión de la alimentación forzosa a los presos en huelga de hambre. Se trata de una situación que genera un conflicto ético y jurídico, en el que se enfrentan el derecho individual a la integridad física, protegido bajo el artículo 3 del Convenio Europeo de Derechos Humanos (en adelante, “CEDH” o “el Convenio”), y la obligación positiva de los Estados de proteger la vida de quienes se encuentran bajo su jurisdicción, protegida bajo el artículo 2 del Convenio.

Es jurisprudencia ya asentada del Tribunal que la alimentación forzosa destinada a salvar la vida de un preso que de manera consciente y voluntaria se niega a ingerir alimentos no es, per se, contraria al artículo 3, siempre que la medida sea necesaria desde el punto de vista médico y se adopte de conformidad con las garantías procesales exigibles (sentencia TEDH, Ciorap c.  Moldavia, núm. 12066/02, de 19 de junio de 2017, § 77). Además, la forma en que se administre esa alimentación en ningún caso debe traspasar el umbral mínimo de gravedad para ser considerado un trato contrario al artículo 3 del Convenio (sentencia TEDH, Nevmerzhitsky c. Ucrania, núm. 54825/00, de 5 de abril de 2005, § 94).Llegeix més »

Impagament de la responsabilitat civil derivada de delicte i presó per deutes. Comentari a la STC 132/2022, de 24 d’octubre – Ramon Ragués i Vallès
Catedràtic de Dret Penal. Universitat Pompeu Fabra

Passadissos d'una presó amb un dels guàrdies obrint la porta d'una cel·la.
Font: Generalitat de Catalunya

1. El cas resolt i els motius de la demanda d’empara

Els tres acusats en el procediment penal que hi ha a l’origen d’aquesta sentència foren condemnats per l’Audiència Provincial de Madrid com a autors d’un delicte continuat d’estafa agreujada (art. 250 CP). El motiu de la condemna va ser les compres a proveïdors amb lliurament d’uns pagarés sabent que aquests no serien atesos al seu venciment. La condemna va ser de tres anys de presó i accessòries, però després de ser estimat el recurs de cassació interposat pels acusats, el Tribunal Suprem va rebaixar la sanció a un any i nou mesos de presó. També va imposar-se a totes dues instàncies l’obligació d’indemnitzar les empreses perjudicades en les quantitats respectives de 183.473,10 €, 144.829,45 € i 40.000 €.Llegeix més »

Una aproximació a la gestió de la integritat institucional. Cas Ciutat Vella – Òscar Roca Safont
Director de Prevenció de l’Oficina Antifrau de Catalunya

Detall de la façana de la seu del districte de Ciutat Vella a Barcelona. Font: Google View

Idea: totes les administracions públiques desenvolupen activitats amb potencial risc per a la integritat. L’exercici de potestats públiques (urbanístiques, d’autorització…) és irrenunciable i no pot ser traslladat a un tercer. Els riscos associats a aquestes activitats han de ser adequadament gestionats.

No ha estat fins la tardor del 2022 que els tribunals s’han pronunciat sobre un cas de corrupció urbanística que va tenir lloc a Barcelona, en el districte de Ciutat Vella, en els anys 2008 i 2009.[i] Les condemnes afecten disset d’un total de vint-i-tres acusats, entre els quals diverses persones funcionàries de l’Ajuntament implicades en major o menor mesura en una trama per obtenir il·legalment llicències d’explotació de pisos turístics.

Com un pronunciament judicial d’aquesta naturalesa afecta les administracions públiques en què presten serveis algunes de les persones condemnades? És responsable confiar en el fet que això no tornarà a passar tenint en compte que, en definitiva, sempre hi pot haver alguna “poma podrida”? Es pot fer alguna cosa des dels poders públics per prevenir la corrupció?Llegeix més »