A debate competencial las medidas para el impulso de la transición energética y el consumo de cercanía en Aragón – Julio Tejedor Bielsa
Catedrático de Derecho Administrativo. Abogado

Font: pixabay. Autoria: geralt

Hasta una discutida reforma de la legislación estatal de 1990, prácticamente en todas las comunidades autónomas se aplicaba la misma normativa urbanística. El debate acerca de la reforma, en aquel entonces, alumbró la diversidad, relativa, que hoy rige el urbanismo en cada territorio. Esa diversidad movió al Estado, sin embargo, a reconstruir su competencia en la materia sobre competencias diversas, básicas en su mayoría, que vienen condicionando aspectos muy relevantes en esta materia. En el ámbito energético el Estado cuenta, como es bien sabido, con competencias básicas, pero no exclusivas. También las comunidades autónomas tienen competencias en esta materia. Sin embargo, en la práctica totalidad de ellas rige la normativa estatal, de directa aplicación o supletoria. Sin embargo, algunas comunidades han empezado a legislar, como han hecho Cataluña o, como aquí se expone, Aragón. Y lo han hecho movidas no tanto por un debate provocado por la normativa estatal, sino por la ausencia de reformas efectivas, incluso incumpliendo directivas vencidas, por parte del legislador estatal.

Llegeix més »

Análisis de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el Derecho a la Vivienda – Susana Eva Franco Escobar
Profesora contratada doctora de Derecho Administrativo de la Universidad de La Laguna

Font: Martí Petit amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

La aprobación mediante procedimiento de urgencia de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el Derecho a la Vivienda no ha estado exenta ni de polémica, ni de críticas, ni de resistencias. Desde la aprobación del texto por el Congreso de los Diputados del Proyecto de Ley por el Derecho a la Vivienda el 27 de abril de 2023, pasó al Senado, donde se rechazaron la casi totalidad de las enmiendas, y de allí se dio luz verde al texto, que finalmente resultó aprobado el 17 de mayo con 252 votos emitidos, de los que 134 fueron a favor, 117 en contra y 1 fue abstención. La ley ha sido publicada en el BOE núm. 124, del 25 de mayo de 2023. Presentamos a continuación algunos de sus aspectos más resaltantes:

1. Mea culpa del Estado español

Como aspecto destacable encontramos que en la exposición de motivos se reconoce que la ausencia en las políticas legislativas del Estado en materia de vivienda ha incidido negativamente en el desarrollo legislativo que sobre esta materia desarrollaron, de manera proactiva, algunas comunidades autónomas con anterioridad a la ley analizada. Se reconoce que dicha ausencia tuvo impacto en el análisis que debía efectuar el Tribunal Constitucional respecto de la constitucionalidad de las leyes autonómicas de vivienda, puesto que no existían “condiciones básicas y de igualdad que garanticen un tratamiento uniforme del derecho a la vivienda que reconoce la Constitución”. Es indiscutida la remisión constitucional al legislador ordinario para que sea este quien dote de contenido a este derecho de configuración legal.Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Per aquest Sant Jordi 2023 des del blog de l’RCDP us fem una proposta de 15 publicacions destacades i novetats editorials que giren a l’entorn de temes tractats a la Revista Catalana de Dret Públic. Algunes són consultables a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), d’altres són d’accés obert en línia i –en tots els casos– compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons escaigui.

Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com: la vulneració de drets, el desenvolupament de competències clau, els grans reptes de l’Administració pública, la mediació i l’arbitratge, el big data i la IA, el model de desenvolupament urbà, les polítiques públiques, les dades obertes i reutilització de la informació, el benestar de la societat, el bon govern i la bona administració, una nova burocràcia, la implementació de l’Agenda 2030, la simplificació administrativa i millora de la regulació i el procés de selecció de personal al sector públic. En tots els casos us oferim una breu ressenya i l’enllaç al sumari corresponent.

Bon Sant Jordi i per molts llibres!Llegeix més »

Les prioritats del mandat de la síndica de greuges de Catalunya – Esther Giménez-Salinas i Colomer
Síndica de greuges de Catalunya

Esther Giménez-Salinas durant la presa de possessió el 14 de juliol de 2022 al Parlament. Font: Parlament de Catalunya (Ramon Boadella)

Després de prendre possessió del càrrec de síndica de greuges el dia 14 de juliol, he tingut l’oportunitat a mitjans de desembre de presentar els eixos i les prioritats del meu mandat davant la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya, única institució a què em correspon retre comptes en el marc de les meves funcions estatutàries. A continuació exposaré succintament quins són aquests eixos i prioritats.

La situació del país

D’acord amb l’Estatut i la Llei 24/2009, el Síndic de Greuges és la institució de la Generalitat que té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats constitucionals i estatutaris. Per fer-ho adequadament, és imprescindible conèixer com està el país on s’han d’exercir aquests drets i llibertats, quins són els reptes i les dificultats amb les quals ens enfrontem per fer-los realitat.

En aquest sentit, la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia i la situació bèl·lica que viu Europa fa imprescindible que la institució posi l’èmfasi en l’àmbit social. Entre altres qüestions, i sense ànim de ser exhaustiva, aquesta crisi està comportant:

· Augment dels índexs de pobresa, particularment la pobresa infantil, amb totes les seves derivades, incloent-hi la pobresa energètica.

· Greus mancances en l’accés efectiu a un habitatge digne.

· Tensions i disfuncions en els dos serveis públics essencials de tota societat des de la perspectiva social: la salut pública (tenint molt en compte l’augment dels problemes en matèria de salut mental) i l’educació (vetllant per revertir la segregació escolar).

· Afectacions als més vulnerables, començant pels infants i la gent gran; així com les persones amb discapacitat, persones migrades, etc. Tot plegat amb perspectiva de gènere perquè, dins de qualsevol d’aquests col·lectius, la situació de les dones sempre és una mica pitjor que la dels homes.

· Crisi climàtica i energètica que, tot i ser global, ens interpel·la i obliga a reconsiderar com ens organitzem com a societat i com a territori.

Llegeix més »

El més llegit de 2022 a l’RCDP blog

Durant el 2022 hem publicat un total de 43 apunts a l’RCDP blog amb 36.479 visites i 24.456 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (83%). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos n’hi ha quatre que corresponen a anys anteriors signats per Guillermo Escobar, Jordi Nieva Fenoll, Joan Manuel Trayter Jiménez i César Arjona. Durant l’any passat, veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la protecció de dades personals, el procediment administratiu vinculat a l’administració digital, la lliure circulació de capitals i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la nova Llei estatal de residus, l’àmbit de l’habitatge i les plataformes d’intermediació en el lloguer turístic, els inconvenients de la (excessiva) transparència en l’accés a la informació pública, les ordenances de civisme o el record a l’exdirector de la Revista i de l’EAPC, Joaquim Ferret. Reflexions que s’emmarquen en els debats més actuals vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2022, els més llegits per ordre de major a menor han estats els següents:

Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José

L’avís de posada a disposició de la notificació electrònica: pràctica i omissió. Estat de la qüestió i anàlisi jurisprudencial – Anna Maria Burgués Pascual

Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 27 de enero de 2022 (asunto C-788/19, Comisión contra España): el fin del régimen excepcional del modelo 720 – José María Tovillas Morán

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo

La utilització de la signatura biomètrica manuscrita en la presentació de documents als registres de les administracions públiques de manera presencial; un contrapunt per evitar la bretxa digital sense minvar el progrés en la implementació dels mitjans electrònics – José Luis Martínez-Alonso, Albert Ortiz i Sergio Tamayo

Notes sobre el projecte de Llei estatal de l’habitatge. Mesures més destacades i qüestions competencials – Berta Bastús Ruiz

Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert

La discutida exempció de responsabilitat de les plataformes d’intermediació en lloguer turístic. Comentari a la Sentència 2/2022 del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, de 7 de gener de 2022 – Anna Martínez Ribas

En record de Joaquim Ferret i Jacas – Isabel Pont