L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest desembre el número 71 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb deu articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a l’impacte del Reglament europeu d’intel·ligència artificial al sector públic. El coordinador acadèmic de la secció monogràfica és Josep Cañabate Pérez, professor agregat del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques i codirector del màster d’Intel·ligència Artificial i Dret Digital de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que també signa la introducció al número.
Categoria: internacional
Responsabilidad patrimonial por pérdida de oportunidad e inmunidad estatal: el caso Montasa – Rodrigo Muñoz-Mohedano Rincón
Abogado y doctorando en Derecho de la Universidad CEU San Pablo
La Sentencia del Tribunal Supremo (STS) 2669/2025, de 9 de junio de 2025, ofrece una oportunidad para replantear el alcance del derecho al reconocimiento y ejecución de sentencias y sus límites cuando el condenado es un Estado extranjero ajeno al Convenio de Lugano, de 30 de octubre de 2007, al Reglamento (UE) 1215/2012 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12 de diciembre de 2012, o al Convenio de La Haya, de 2 de julio de 2019, y, además, el cobro exige actuaciones fuera de España para el cumplimiento de la sentencia. El caso objeto de estudio parte de la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción núm. 1 de Rota, de fecha 21 de diciembre de 1998, contra el Gobierno de EE. UU., por la que se condena al Gobierno de EE. UU. a pagar la cantidad de 920.934,20 €, más intereses y costas, por el impago de obras en la Base Naval de Rota a la mercantil Montasa.Llegeix més »
De la Conferència Mondiacult al Projecte de llei de drets culturals de Catalunya: la cultura com a bé públic mundial i un bé essencial – Laura Almiñana Mestres
Investigadora predoctoral de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona
La Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible, Mondiacult 2025, celebrada a Barcelona del 29 de setembre a l’1 d’octubre, va reunir representants dels governs de 194 estats membres de la UNESCO. De forma paral·lela, Barcelona va acollir l’Àgora Cívica, un fòrum obert a la ciutadania que va reunir diversos actors –representants d’administracions públiques, entitats, acadèmics i membres de la societat civil– amb la voluntat d’obrir els debats i aportar-los a Mondiacult, considerada la major plataforma mundial en la definició de les polítiques culturals a escala global. Mondiacult, concretament, és una conferència intergovernamental de categoria II que té els seus orígens a la Ciutat de Mèxic l’any 1982. No obstant això, no va ser fins l’any 2022, quan es tornà a celebrar a Mèxic la segona edició de Mondiacult, on es va reconèixer la cultura com un bé públic mundial i un dret humà.
La eficacia del derecho también se mide (aunque aún no sepamos bien cómo) – Itziar Sobrino García
Investigadora posdoctoral (Xunta de Galicia), Universidade de A Coruña
Pocas preguntas son tan simples en apariencia, y tan complejas en su respuesta, como esta: ¿funcionan las leyes? Cuando hablamos de medio ambiente o de gestión de residuos, solemos medir la eficacia a través de porcentajes de reciclaje, toneladas vertidas o emisiones evitadas. Sin embargo, estos datos, por sí solos, no nos dicen nada sobre la eficacia del derecho: no explican si las normas se aplican, si son coherentes entre sí o si la ciudadanía y las administraciones entienden realmente sus obligaciones.Llegeix més »
La prohibició hongaresa dels “continguts LGBTI” nega els valors de la Unió Europea, i el Tribunal de Justícia pot i ha de dir-ho: conclusions de l’advocada general Ćapeta en l’assumpte Comissió c. Hongria (C-769/22) – Olivier Baillet
Professor agregat de dret internacional i europeu d’Esade
El 15 de juny de 2021 el Parlament hongarès va adoptar la Llei LXXIX de 2021 contra els delinqüents pedòfils i per a la protecció de menors, basada en la premissa que els “continguts LGBTI”, és a dir, la representació de la vida quotidiana de les persones LGBTI, busquen suposadament la “promoció” de la diversitat d’identitats i orientacions sexuals i afecten el “desenvolupament físic, mental o moral” dels menors. En conseqüència, la llei, encara vigent, imposa que totes les institucions que tenen cura de menors garanteixin que aquests no accedeixen a aquesta mena de continguts (classificats per a ser emesos entre les 22:00 h i les 05:00 h), que els continguts no apareguin en la publicitat i que no es difonguin en centres públics d’educació.
La Comissió Europea, de manera inusualment ràpida, va iniciar un procediment contra Hongria per incompliment el 15 de juliol de 2021 i, després del fracàs de la fase de diàleg amb el govern hongarès, va remetre l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 19 de desembre de 2022. En el seu requeriment, va al·legar la infracció de diversos drets fonamentals protegits per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea: la dignitat humana, el respecte a la vida privada, la llibertat d’expressió i informació, i el dret a la no discriminació, així com de diversos instruments que regulen el mercat interior, especialment pel que fa a la prestació de serveis.