Categoria: internacional

Recensión de 40 años de ventanas rotas: luces y sombras – Francesc Guillén Lasierra y Ricard Brotat Jubert
 Presidente de la Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental, y jefe de Servicios Jurídicos del Ayuntamiento de Badalona y profesor (doctor) asociado del Departamento de Ciencia Política y Derecho Público de la Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari

Una introducción

Desde el blog de la RCDP nos piden una recensión de la obra de reciente publicación y presentación 40 años de ventanas rotas: luces y sombras, libro coordinado por quienes firmamos estas líneas, publicado por J.M. Bosch Editor, bajo los auspicios de la Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental (ACPIDA).

Bajo el lírico título de Ventanas rotas: luces y sombras no se oculta un poemario o un ejemplar de cuentos fantásticos. En realidad, quienes hayan abrigado tal creencia se verán ampliamente defraudados. Se trata, sin embargo, de un manual coral y multidisciplinar que, como un mosaico de 14 artículos, dos prólogos (a falta de uno) y una interesante presentación, analiza, desde distintas perspectivas los antecedentes, efectos y consecuencias de un breve artículo sobre un coche desguazado (dos coches, para ser exactos). Si se quiere, para no frustrar a aquellos rapsodas jurídicos que se hayan visto atraídos por el inspirado título, podemos calificar la obra como un eléctrico blues urbano de Muddy Waters. Les invitamos, con esta referencia, a que pequen con la lectura del libro fuera de la ortodoxia jurídica y, también, de la criminológica.Llegeix més »

Cap al reconeixement d’un dret d’asil dins la Unió Europea. Comentari de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 31 de gener de 2023 (assumpte C-158/21, procediment penal obert contra Lluís Puig Gordi i altres) – Ferran Armengol Ferrer
 Professor associat de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Autoria Vicente Zambrano, amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 31 de gener de 2023[i] ha resolt les qüestions prejudicials que el Tribunal Suprem espanyol havia plantejat en relació amb la interpretació de la Decisió marc 2002/584/JAI, de 13 de juny de 2002, relativa a l’ordre de detenció europea i els procediments de lliurament entre els estats membres, en referència a la causa penal oberta contra diversos polítics independentistes catalans per la seva participació en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, que tingué lloc l’1 d’octubre de 2017. La decisió del tribunal europeu, en la qual es van esgrimir versions diferents i fins i tot contradictòries sobre allò que s’hi havia volgut dir, era esperada amb expectació i va causar una gran polèmica en ser coneguda. Tanmateix, un cop superat aquest primer rebombori inicial, i fins a cert punt inevitable, és important posar de manifest com aquesta Sentència ha suposat un pas endavant en l’afirmació dels valors polítics i jurídics que donen suport a la Unió Europea.Llegeix més »

Una aproximació als límits del discurs antisemita – Carles Grima Camps
 Advocat, professor associat de Dret Constitucional de la UB i professor consultor de la UOC

EAPCDeixa un comentari
Façana de la sinagoga de la Comunitat israelita de Barcelona
Pintada apareguda a mitjans d’abril a la paret de la sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona. Font: Carles Grima

L’antisemitisme sempre ha estat una qüestió polèmica per la quantitat de factors que hi entren en joc i la passió –recordant les paraules de Jean Paul Sartre– que sovint s’hi posa quan algú vol posicionar-s’hi a favor o en contra. El seu origen, les causes que el provoquen, els diferents elements que intervenen en la seva formulació i les seves innegables connotacions polítiques derivades de la seva especial vinculació a l’històric conflicte araboisraelià fa que tractar l’antisemitisme des d’una vessant jurídica ens obligui a prendre totes les cauteles possibles. Si, a més, volem acostar-nos a l’antisemitisme des de la seva relació amb la llibertat d’expressió, ens obliga a fer alguna reflexió prèvia al voltant del discurs antisemita.Llegeix més »

Límits a la immunitat ministerial: comentari a la STEDH de 20 de desembre de 2022 (Bakoyanni v. Greece) – Joan Vintró Castells
 Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Parlament grec. Font: Wikimedia Commons

La Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 20 de desembre de 2022, en el cas Bakoyanni v. Greece presenta un indiscutible interès, atès que la cort d’Estrasburg fixa uns clars límits a la immunitat ministerial en determinats supòsits de plantejament de la responsabilitat penal de membres d’un Govern.

Els fets que acabaran donant lloc al pronunciament del Tribunal tenen el seu inici en una invitació adreçada a Theodora Bakoyanni, membre del Parlament grec, per assistir el dia 9 de juliol de 2018 a Ankara a la cerimònia de presa de possessió del president turc Recep Tayyip Erdogan. Es donava la circumstància que en aquelles dates dos oficials de l’exèrcit grec estaven detinguts a Turquia acusats d’espionatge. En un tuit publicat el dia 7 de juliol de 2018, la parlamentària grega va afirmar que la seva presència en l’acte esmentat era una mostra de responsabilitat per la necessitat de mantenir canals de comunicació amb el líder turc justament en uns moments de tensió marcats per l’empresonament dels dos militars grecs. De manera immediata i mitjançant la mateixa xarxa social, el ministre de Defensa grec, que també era membre del Parlament, va criticar el capteniment de T. Bakoyanni tot afirmant que implicava retre homenatge a Erdogan i insinuant que la diputada havia cobrat per acceptar la invitació.Llegeix més »

El valor del certificat COVID digital en el desenvolupament de la cartera d’identitat digital europea i la proposta de Reglament europeu eIDAS 2.0 – Raül Ramos
 Advocat en dret penal i les noves tecnologies, president de la Jove Advocacia de Sabadell i doctorand en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Persona amb mòbil de la mà amb el certificat covid a la pantalla i una altra persona que ho està llegint amb un lector.
©European Union, 2021. Yorgos Karahalis.

El certificat COVID digital va introduir un nou model d’identitat digital en què en lloc de compartir dades es comparteixen proves de la seva existència. Aquesta és la principal tesi que vam exposar a l’article “Reflexions sobre el projecte d’identitat digital europea a la llum del certificat COVID digital i el moviment sobre la Self-Sovereign Identity” (Revista Catalana de Dret Públic, núm. 65, desembre 2022) arran de la proposta de Reglament eIDAS 2.0 amb la creació de la cartera d’identitat digital europea.

Amb el certificat COVID cada persona es trobava en possessió de les seves dades de salut en relació amb la pandèmia, en un format interoperable i estandarditzat en la triple dimensió tècnica, organitzativa i de continguts. La seva validesa es podia comprovar sense la participació de cada autoritat sanitària i no quedava traça de les vegades que s’havia usat ni per a què. Eliminàvem dos dels principals riscos dels sistemes de delegació de l’autenticació: exposar els proveïdors d’identitat centralitzats com a vectors primaris d’atac i l’eventual vigilància del comportament dels usuaris per part d’aquests proveïdors en tenir accés a les metadades emprades per a l’autenticació (Alamillo Domingo, 2019, p. 5). En altres paraules, riscos de ciberseguretat i de privacitat presents en sistemes com el node d’interoperabilitat eIDAS, per a l’accés a serveis públics, i la infraestructura de clau pública vigent per a les transaccions en línia basades en certificats X.509 (Fedrecheski et al., 2020).Llegeix més »