Responsabilidad patrimonial y calidad del aire: retos del estado español ante el artículo 28 de la Directiva (UE) 2024/2881 – Rodrigo Muñoz-Mohedano Rincón
Doctorando en el Programa de Derecho y Economía de CEINDO de la Universidad CEU San Pablo

Vistes de Barcelona sota els núvols de contaminació
Autor: Paola de Grenet. Font: Ajuntament de Barcelona

El artículo 28 de la Directiva (UE) 2024/2881 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2024, sobre la calidad del aire ambiente y una atmósfera más limpia en Europa, introduce en la normativa europea de calidad del aire una previsión que no estaba expresamente formulada en el régimen sectorial anterior: la obligación de garantizar, en determinados supuestos, el derecho de las personas físicas a reclamar y obtener indemnización por daños a la salud humana.

Hasta la aprobación de la Directiva (UE) 2024/2881, la normativa de la Unión en materia de calidad del aire se había construido principalmente sobre obligaciones de evaluación, planificación y control del cumplimiento. Desde la perspectiva española, la cuestión que se plantea es si el régimen general de responsabilidad patrimonial de la Administración basta para hacer efectivo el nuevo derecho reconocido por el artículo 28 o si, por el contrario, su transposición, que debe completarse antes del 11 de diciembre de 2026, requiere una configuración normativa más precisa.Llegeix més »

El més llegit de 2025 a l’RCDP blog

Al llarg del 2025 hem publicat un total de 44 apunts al Blog de la Revista Catalana de Dret Públic, amb 43.914 visites i 27.724 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (81 % del total). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos, n’hi ha tres que corresponen a anys anteriors, signats respectivament per Lorenzo Cotino, Elisa Llop Cardenal i Susana Eva Franco Escobar.

Si ens fixem només en els apunts publicats el 2025, els 10 més llegits han estat els següents:

El nou règim de pagaments menors previst al Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública – Alexandre Hernández Ossó i Andrea Pey Rubio

¿Funcionarios fijos por arte de sentencia? No, gracias! – Marcos Peña Molina

¿Por qué no tenemos una mejor gestión pública? Algunas reflexiones una década después de la aprobación de la legislación de transparencia y buen gobierno – Juli Ponce Solé

El levantamiento de la prohibición de acción directa y el pago directo a subcontratistas en Cataluña – Francisco Javier Vázquez Matilla

La protecció penal i administrativa dels gats comunitaris – Maria Marquès-Banqué

Intel·ligència artificial i contractació pública: oportunitats per a una gestió més eficient – Xevi López Cadena

Nous avenços (normatius) de la mediació administrativa – Xavier Bernadí Gil

Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals: una perspectiva ciutadana i administrativa – Yvonne Niño i Iris Favà

L’exclusió de la recerca científica de l’àmbit d’aplicació del Reglament d’intel·ligència artificial. Un benefici per a la recerca científica? – Ruben Ortiz Uroz

La buena administración y su proyección en la jurisprudencia – Miguel Pardo Castillo

Durant el 2025 alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la contractació pública, l’accés i el règim del funcionariat, la gestió pública i la transparència, el pagament directe a subcontractistes, el dret animal, la mediació administrativa, la regulació de la intel·ligència artificial i la bona administració, entre d’altres.

Aquest nou any esperem seguir publicant apunts d’actualitat que aportin una reflexió al debat sobre qüestions actuals vinculades al dret públic català, espanyol i europeu. Esperem comptar novament amb tots vosaltres.

Avançament de continguts del número 71 de l’RCDP, amb una secció monogràfica sobre l’impacte del Reglament europeu d’intel·ligència artificial al sector públic

imatge/logotip de la Revista Catalana de Dret PúblicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest desembre el número 71 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb deu articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a l’impacte del Reglament europeu d’intel·ligència artificial al sector públic. El coordinador acadèmic de la secció monogràfica és Josep Cañabate Pérez, professor agregat del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques i codirector del màster d’Intel·ligència Artificial i Dret Digital de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que també signa la introducció al número.

Llegeix més »

Responsabilidad patrimonial por pérdida de oportunidad e inmunidad estatal: el caso Montasa – Rodrigo Muñoz-Mohedano Rincón
Abogado y doctorando en Derecho de la Universidad CEU San Pablo

Entrada de la base naval de Rota
Font: isaacpanoramio a Wikimedia Commons, amb llicència CC BY-SA 3.0

La Sentencia del Tribunal Supremo (STS) 2669/2025, de 9 de junio de 2025, ofrece una oportunidad para replantear el alcance del derecho al reconocimiento y ejecución de sentencias y sus límites cuando el condenado es un Estado extranjero ajeno al Convenio de Lugano, de 30 de octubre de 2007, al Reglamento (UE) 1215/2012 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12 de diciembre de 2012, o al Convenio de La Haya, de 2 de julio de 2019, y, además, el cobro exige actuaciones fuera de España para el cumplimiento de la sentencia. El caso objeto de estudio parte de la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción núm. 1 de Rota, de fecha 21 de diciembre de 1998, contra el Gobierno de EE. UU., por la que se condena al Gobierno de EE. UU. a pagar la cantidad de 920.934,20 €, más intereses y costas, por el impago de obras en la Base Naval de Rota a la mercantil Montasa.Llegeix més »

De la Conferència Mondiacult al Projecte de llei de drets culturals de Catalunya: la cultura com a bé públic mundial i un bé essencial – Laura Almiñana Mestres
Investigadora predoctoral de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

Imatge de la Conferència Mondiacult. Barcelona, 2025

La Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible, Mondiacult 2025, celebrada a Barcelona del 29 de setembre a l’1 d’octubre, va reunir representants dels governs de 194 estats membres de la UNESCO. De forma paral·lela, Barcelona va acollir l’Àgora Cívica, un fòrum obert a la ciutadania que va reunir diversos actors –representants d’administracions públiques, entitats, acadèmics i membres de la societat civil– amb la voluntat d’obrir els debats i aportar-los a Mondiacult, considerada la major plataforma mundial en la definició de les polítiques culturals a escala global. Mondiacult, concretament, és una conferència intergovernamental de categoria II que té els seus orígens a la Ciutat de Mèxic l’any 1982. No obstant això, no va ser fins l’any 2022, quan es tornà a celebrar a Mèxic la segona edició de Mondiacult, on es va reconèixer la cultura com un bé públic mundial i un dret humà.

Llegeix més »