Avançament de continguts del número 70 de l’RCDP, amb una secció monogràfica sobre noves perspectives del tracte als animals

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 70 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb deu articles acadèmics, sis dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a les noves perspectives del tracte als animals. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret públic, filosofia, ètica, ciència política, dret penal, dret processal i dret constitucional, entre altres.

Els coordinadors acadèmics de la secció monogràfica, i que en signen la introducció, són Carolina Leiva Ilabaca, investigadora associada del Cambridge Centre for Animal Rights Law (Anglaterra); María José Rodríguez Puerta, professora titular de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Joan Lluís Pérez-Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB i fins fa poc director de l’RCDP.

Llegeix més »

La (in)suficiencia de la planificación de la transición energética – Pilar Lucea Franco
Profesora de derecho administrativo de la Universidad de Zaragoza

Font: Pexels

La planificación de la transición energética es un elemento fundamental para lograr la descarbonización de las economías y aplicar de forma efectiva el marco normativo común europeo de la Unión de la Energía. Entre los principales instrumentos de planificación se encuentran los planes nacionales integrados de energía y clima (PNIEC), así como el resto de planes o estrategias de alcance nacional, autonómico o local que de algún modo inciden o colaboran en los objetivos de la transición energética.Llegeix més »

L’exclusió de la recerca científica de l’àmbit d’aplicació del Reglament d’intel·ligència artificial. Un benefici per a la recerca científica? – Ruben Ortiz Uroz
Delegat de protecció de dades de la Universitat de Barcelona i doctorand del programa Dret i Ciència Política de la Universitat de Barcelona

Font: Freepik.es

En data 12 de juliol de 2024, al Diari Oficial de la Unió Europea es va publicar el Reglament (UE) 2024/1689 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024, pel qual s’estableixen normes harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial i pel qual es modifiquen els reglaments (CE) nº 300/2008, (UE) nº 167/2013, (UE) nº 168/2013, (UE) 2018/858, (UE) 2018/1139 y (UE) 2019/2144 i les directives 2014/90/UE, (UE) 2016/797 i (UE) 2020/1828 (Reglament d’intel·ligència artificial). El que pretén aquest reglament de la Unió Europea és, d’acord amb l’article 1, millorar el funcionament del mercat interior i promoure l’adopció d’una intel·ligència artificial (IA) fiable i centrada en l’ésser humà, amb l’objectiu de garantir alhora un nivell elevat de protecció de la salut, de la seguretat i dels drets fonamentals atesos els efectes perjudicials que pot comportar.

Llegeix més »

Recensió de Monat, Adrien. (2024). Le fédéralisme sans l’État fédéral. La question de l’unité de l’Espagne et du Royaume-Uni. Mare & Martin – Mireia Grau
Institut d’Estudis de l’Autogovern

Font: Mare&Martin

L’editorial Mare & Martin ha publicat durant el primer semestre de 2024 el llibre d’Adrien Monat Le fédéralisme sans l’État fédéral. La question de l’unité de l’Espagne et du Royaume-Uni dins de la col·lecció Bibliothèque des Thèses. En altres paraules, es tracta de la publicació de la tesi doctoral que l’autor va defensar el 2020, l’argument central de la qual gira entorn la capacitat del marc institucional de descentralització política a l’Estat espanyol i al Regne Unit, ni federal ni unitari, d’assolir el manteniment i la preservació de la unitat territorial. En poques paraules, l’autor planteja que tant els objectius primigenis com els resultats de l’estructura institucional descentralitzada d’aquests dos sistemes polítics (que denomina federalisme funcional en la mesura que, segons Monat, no són federals, però funcionen en bona part com si ho fossin) són, precisament, evitar la desintegració de la unitat territorial i reconduir amb èxit (des de la perspectiva dels estats centrals) les tendències centrífugues existents. La base de tota la tesi és, doncs, que les característiques institucionals dels dos estats, amb elements formals propis del federalisme, però també dels estats unitaris, funcionen a la pràctica com sistemes federals, però amb els elements de contenció de l’unitarisme que, d’una banda, els permet complir amb els objectius establerts –mantenir la unitat i acomodar la pluralitat– i, d’altra banda, no assolir mai una reforma o transformació institucional cap al federalisme. L’autor entén, doncs, que el federalisme funcional, propi d’aquests dos estats, és tant la clau de l’èxit en relació amb el manteniment de la unitat com la barrera a una possible reforma federal.

Llegeix més »

El més llegit de 2024 a l’RCDP blog

Font: Pexels. Autoria: Karolina Grabowska
Font: Pexels. Autoria: Karolina Grabowska

Al llarg del 2024 hem publicat un total de 42 apunts a l’RCDP blog, amb 38.225 visites i 25.543 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (84 % del total). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos, n’hi ha 3 que corresponen a anys anteriors, signats respectivament per Susana Eva Franco Escobar, Elisa Llop Cardenal i Esteban M. Greciet.

Si ens fixem només en els apunts publicats el 2024, els més llegits han estat els següents:

Llegeix més »