Jornada sobre les perspectives davant d’un canvi de cicle a la Unió Europea – Guillem Pursals Jaime
Doctorant en dret (UAB)

Autoria: gregroose. Font: Pixabay

El dijous 30 de maig es va organitzar a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) una taula rodona sobre els reptes actuals i futurs de la Unió Europea en el context de les eleccions al Parlament Europeu. La va organitzar l’Institut d’Estudis Europeus, l’associació AmicsUAB, el Centre de Documentació Europea de la UAB i l’ICAB. Els ponents van ser Josep Maria de Dios, director de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB; Ana Mar Fernández Pasarín, responsable de la Càtedra Jean Monnet en Polítiques Europees de la UAB, i Núria González Campañá, membre de la Càtedra Jean Monnet en Democràcia Constitucional Europea de la UB.

La taula rodona va anar precedida d’unes paraules de benvinguda de la Sra. Rosa Isabel Peña Sastre, diputada de la Junta de Govern de l’ICAB; la Dra. Susanna Baqué, presidenta d’AmicsUAB, i del Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB. Les seves intervencions breus van recordar-nos les eleccions al Parlament Europeu, que mostren una gran incertesa pel que fa a les possibles perspectives de futur, perquè pot haver-hi un canvi en les polítiques de la Unió Europea que depèn de si hi ha unes majories o unes altres com a resultat de les eleccions. Es va destacar que un dels temes de la pròxima legislatura seria la transició ecològica, perquè hi ha partits en auge que hi estan en contra i, per tant, haurem d’estar pendents del que vagi passant sobre aquesta qüestió. Després d’aquestes paraules de benvinguda, va començar la taula rodona amb la intervenció del director de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB, el Dr. Josep Maria de Dios.Llegeix més »

75 anys de la Llei fonamental de la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949 – Alfredo Ramírez Nárdiz
Professor de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona

Seu del Parlament alemany (Berlín)
Autor: manfredgrund_mdb; Font: Pixabay

Dijous passat 9 de maig va tenir lloc a la Sala de Lectura de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona un acte en commemoració del 75è aniversari de la Llei fonamental per a la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949, també coneguda com a Llei fonamental de Bonn o, simplement, com la Constitució d’Alemanya de 1949. Aquest acte va ser organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en virtut del conveni de col·laboració existent entre totes dues entitats i en el marc de les sessions de l’Espai de reflexió.

 

Va ser moderador de l’acte el catedràtic de Dret Constitucional de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch i van participar-hi Cristina Vallejo, advocada i secretària de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort; Dirk Rotenberg, cònsol general d’Alemanya a Barcelona; Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), i Alba Ródenas, advocada i presidenta de la Secció de Dret Internacional i de la Unió Europea de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Entre els assistents hi havia els cònsols de la República Txeca, de l’Uruguai i d’El Salvador, així com representants de col·legis professionals, professors universitaris i públic en general.

Llegeix més »

Reconeixement d’emocions en l’àmbit migratori: un apunt en relació amb el Reglament de la Unió Europea en matèria d’intel·ligència artificial – Andrea Romano
Professor lector Serra Húnter de dret constitucional, Universitat de Barcelona

Autoria: Cottonbro studio. Font: Pexels

Introducció

El camí cap a l’adopció del Reglament de la Unió Europea sobre regles harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial (d’ara endavant, el Reglament) ja s’acaba. El 8 de desembre passat, després de mesos de negociacions, es va tancar un acord provisional entre el Parlament i el Consell que preludiava l’aprovació definitiva del primer marc normatiu a escala regional sobre la IA abans que acabés la legislatura. El 13 de febrer la Comissió del Mercat Interior i Protecció del Consumidor (IMCO) i la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior (LIBE) van aprovar (amb 71 vots a favor, 8 en contra i 7 abstencions) el text de l’acord, el qual va ser adoptat, finalment, en la sessió plenària del Parlament Europeu del 13 de març (523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions). Després de l’aprovació final del Consell, s’espera que el Reglament s’adopti abans del final de la legislatura.

Dins de les àrees que es veuran afectades pel nou marc normatiu, la migració, el control de fronteres i l’asil ocupen un paper en primer pla, en vista de les innombrables aplicacions que s’han experimentat a escala estatal i europea al llarg dels darrers anys i de la cobertura normativa que proposa el nou Reglament (per a un examen global, cf. Molnar, 2023).Llegeix més »

Sobre la seguretat de les infraestructures crítiques a Catalunya – Guillem Pursals Jaime
Doctorand en dret (UAB)

Autoria: Jorge Franganillo. Font: Openverse

La Constitució espanyola (CE) estableix a l’article 28.2 que el dret de vaga es veurà regulat per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. Més endavant, l’article 128.2 de la CE reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica, on mitjançant la llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en el cas de monopoli, i així acordar la intervenció d’empreses quan ho exigeixi l’interès general. La Llei 8/2011, de 28 d’abril, per la qual s’estableixen mesures per a la protecció de les infraestructures crítiques, defineix què són les infraestructures estratègiques i les infraestructures crítiques.Llegeix més »

Un apunte sobre la Declaración de Bletchley y el futuro Reglamento de IA de la UE – Clara I. Velasco Rico
Profesora agregada Serra Húnter de derecho administrativo, Universidad Pompeu Fabra

Font: Flickr. Autoria: UK Government

1. Introducción[i]

Hace años que la Unión Europea está trabajando en la construcción de un marco regulador propio para el sector de la inteligencia artificial que se distinga de los modelos de las grandes potencias en esta industria (Estados Unidos y China), cuyos ordenamientos jurídicos no han sido especialmente cuidadosos en establecer garantías robustas para los derechos de las personas. Con este objetivo, el 25 de abril de 2018, la Comisión Europea estableció una estrategia sobre IA que abordaba los aspectos socioeconómicos junto con un aumento de la inversión en investigación, innovación y capacidad en materia de IA en toda la UE.Llegeix més »