Interpretació jurisprudencial del ne bis in idem i eficàcia del dret de la competència europeu – Carles Górriz López
Professor titular de dret mercantil, Universitat Autònoma de Barcelona

Autor: Pavel Danilyuk. Font: Pexels

L’objecte de l’article titulat Interpretació jurisprudencial del ne bis in idem i eficàcia del dret de la competència europeu (publicat al número 68 de la Revista Catalana de Dret Públic) és analitzar com afecta l’eficàcia del dret de la competència europeu la interpretació del principi de prohibició de doble incriminació i sanció (ne bis in idem) que fa el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Una exegesi expansiva reforça el sistema de protecció dels drets humans de la Unió Europea, incrementa la seguretat jurídica i afavoreix l’optimització de recursos per part de les administracions públiques. El problema és que perjudica l’eficàcia del dret de la competència, que tan necessària és per a la resiliència de l’economia europea.

Llegeix més »

L’amnistia tancarà les portes d’Estrasburg? – Josep M. Tirapu-Sanuy
Investigador predoctoral en dret públic, Universitat de Cambridge

Autor: CherryX. Font: Wikimedia Commons

La “sentència del procés”, per la qual el Tribunal Suprem va condemnar diversos polítics i líders socials catalans per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, ha estat àmpliament comentada. Diverses organitzacions i entitats internacionals han advertit de possibles vulneracions de drets humans en les penes de privació de llibertat imposades pel Suprem –tot i que cal fer notar, també, algunes veus que s’han expressat en el sentit contrari. Els polítics i líders socials condemnats pel Suprem van interposar recursos d’empara davant del Tribunal Constitucional, que van ser desestimats. Esgotades les vies internes, els condemnats van interposar demandes contra l’Estat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en què van al·legar vulneracions dels articles 6 (dret a un procés judicial equitatiu), 10 (llibertat d’expressió) i 11 (llibertat de reunió i associació) del Conveni Europeu de Drets Humans, entre d’altres.

Llegeix més »

75 anys del Conveni de Ginebra i la protecció de les víctimes civils dels conflictes armats – Guillem Pursals Jaime
Doctorat en dret (UAB)

Font: pexels.com

El dia 3 de juliol es va celebrar a la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona un Espai de Reflexió organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort sobre el 75è aniversari dels convenis de Ginebra, i especialment del Quart Conveni de Ginebra sobre la protecció de persones civils en temps de guerra. Els ponents d’aquest acte van ser la Dra. Claudia Jiménez, professora titular de dret internacional públic de la UAB; la tinent coronel auditora Dra. Ana María Sánchez Díaz, i el Sr. Joan Dueñas, de la comunitat de Sant Egidi. A la introducció de l’acte, l’advocat i patró de la Fundació Dr. Xavier Puigdollers va adreçar unes primeres paraules sobre la importància del dret humanitari i, especialment, sobre el trauma que va causar en la consciència col·lectiva la batalla de Solferino de 1859, en què es van enfrontar les forces de l’imperi austríac i les forces franceses i piemonteses. La gran quantitat de ferits que no podien ser atesos i van quedar abandonats al camp de batalla va tenir com a conseqüència que Henry Dunant, present a la batalla, fundés la Creu Roja.

Llegeix més »

Cap a una Administració electrònica: com el Reglament eIDAS 2.0 transformarà la identitat digital a Europa – Raül Ramos Fernández
Advocat

Autor: Geralt Font: Pixabay

La identitat digital ha esdevingut un element essencial en la societat moderna, especialment en l’àmbit europeu, on la mobilitat i la interacció transfronterera són fonamentals. Amb l’objectiu de millorar la seguretat i la interoperabilitat dels serveis digitals, la Unió Europea ha actualitzat el Reglament (UE) 910/2014, de 23 de juliol, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior, conegut com a Reglament eIDAS, amb l’adopció del Reglament (UE) 2024/1183, d’11 d’abril de 2024, pel qual es modifica el Reglament (UE) 910/2014 pel que fa a l’establiment del marc europeu d’identitat digital, l’eIDAS 2, que introdueix novetats significatives en la gestió de la identitat digital. Per tant, en tot allò que no modifiqui l’eIDAS 2, continua vigent el reglament de 2014.

Llegeix més »

La Unió Europea aprova la Llei d’intel·ligència artificial – Josep Cañabate
Professor agregat d'història del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona

Vista general del Parlament Europeu a Estrasburg
Autoria: Unió Europea

En el darrer any la intel·ligència artificial (IA) ha esdevingut una de les principals qüestions de debat en àmbits periodístics, en fòrums polítics, econòmics i acadèmics, i fins i tot ha passat a ser un tema de discussió al carrer. En articles de premsa o en les declaracions de referents coneguts de la IA es dibuixa un futur incert i colpidor que ens situa en un escenari molt proper a la cinematografia de ciència-ficció. Encara no es pot determinar l’impacte real que tindrà la IA en la nostra societat; tanmateix, tot esperant que els auguris més foscos no s’arribin a complir mai, tenim la certesa que estem davant d’un canvi econòmic i social amb conseqüències molt profundes i transversals.

Llegeix més »