1. El Conveni de Tromsø: referència malgrat la tardana entrada en vigor
El Conveni núm. 205 del Consell d’Europa sobre l’accés als documents públics, convingut a Tromsø (Noruega) el 18 de juny de 2009, va entrar en vigor l’1 de desembre de 2020, moment en el qual es va arribar al nombre de ratificacions mínimes exigides.[1] Es tracta del primer instrument jurídic internacional vinculant que reconeix el dret general d’accés a documents oficials en poder de les autoritats públiques,[2] si bé es configura com una norma de mínims bàsics.
L’any 2021, l’Estat espanyol va iniciar els tràmits per dur-ne a terme la ratificació, un procés que ha culminat amb la publicació de l’instrument de ratificació l’octubre de 2023 i que ha comportat l’entrada en vigor a Espanya l’1 de gener de 2024. Aquesta ratificació s’emmarca dintre dels compromisos de l’Eix de transparència i rendició de comptes del IV Pla de govern obert d’Espanya 2020-2024, que també contempla la reforma de la llei estatal de transparència i l’aprovació del seu reglament de desenvolupament.Llegeix més »
Durant el 2023 hem publicat un total de 41 apunts a l’RCDP blog amb 37.092 visites i 24.893 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (84 %). Entre els deu apunts més llegits els darrers dotze mesos n’hi ha tres que es van publicar en anys anteriors i que signen Guillermo Escobar, Pepa Burriel Rodríguez-Diosdado i José María Tovillas Morán.
Veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès el 2023 tenen a veure amb la nova Llei d’habitatge i les novetats o modificacions legislatives, els drets fonamentals, la regulació de la intel·ligència artificial o la mediació administrativa. També estem especialment satisfets que en el top 10 s’inclogui l’avançament del número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic, ja que els apunts més llegits ens mostren que els àmbits tractats tant al blog com també a l’RCDP són d’interès i aporten una reflexió al debat en assumptes d’actualitat vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.
Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2023, els més llegits per ordre de més a menys lectures han estat els següents:
El 18 de agosto del 2021, Mamadou, un muchacho maliense, llegaba a la estación de Irun procedente de Barcelona. Dejó sorprendidas a las voluntarias de la red de acogida Irungo Harrera Sarea cuando les dijo que el motivo de su viaje era cruzar a Francia, sobre todo, después de haber estado en Barcelona, tan cerca de la frontera (por la parte oriental). Ya con más confianza, nos explicó que, si bien había salido de Barcelona en un autobús con destino a Toulouse, en un peaje de la autopista francesa (A9, Le Boulou-Perpignan probablemente), la PAF (Police aux Frontières) les detuvo por no tener la documentación en regla. Un agente les entregó un papel que apenas comprendió, un arrêté prefectoral de réadmission fechado el 16 de agosto. Contó que después les trasladaron a la comisaría de Policía Nacional de La Jonquera. Allí, Mamadou les enseñó los “papeles de la devolución y de Accem» y tras unas comprobaciones, le dejaron libre. Tuvo que volver a Barcelona donde alguien le dijo que podía intentarlo por Irun.Llegeix més »
La IX Jornada sobre Cultura de Seguretat i Defensa i els Valors Cívics es va dedicar a “Geopolítica, consciencia ciutadana i sistema de seguretat nacional” i va ser coordinada i dirigida pel Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona. La conferència inaugural va anar a càrrec del coronel José Luis Calvo Albero, diplomat en Estat Major destinat a la Secretaria General de Política de Defensa. La seva ponència va tractar de la situació que ha provocat la invasió russa d’Ucraïna, amb el desenvolupament dels efectes geopolítics que té sobre Europa. La conferència va desenvolupar la idea d’aquesta invasió com una fallida del sistema de seguretat europea. Va tractar també de si hi ha un xoc d’estratègies entre l’OTAN i la defensa comunitària europea, quin ha estat l’impacte global de la guerra, el dilema que planteja tenir o no armes nuclears i els tipus de crisis que s’han generat a conseqüència de l’atac rus.Llegeix més »
Este trabajo ofrece un análisis de la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) sobre libertad religiosa desde la perspectiva de género, con referencia especial a sentencias sobre el velo islámico, y también sobre el reconocimiento de matrimonios religiosos y la aplicación del derecho islámico o la sharía, que afectan de manera concreta a las mujeres. Se parte del interés de identificar posibles formas de discriminación múltiple de la mujer, prohibidas por el Convenio Europeo de Derechos Humanos. En algunos casos se reconoce la discriminación de la mujer, si bien en otros se considera que no existe discriminación de la mujer por motivos religiosos o de género o no se aprecia; sin embargo, es evidente que de dichas resoluciones se derivan consecuencias para el derecho de las mujeres.Llegeix més »
