Ulises y la odisea de la reforma de la Administración – César Cierco Seira
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Lleida

Imatge de la Jornada sobre la nova llei en relació amb el dret a una atenció adequada i una bona administració celebrada  a l'EAPC al novembre de 2025.
La secretària general de Presidència, Eva Giménez Corrons, i el catedràtic de Dret Administratiu de la UdL, César Cierco Seira, a la jornada sobre la Llei 9/2025 el 24 de novembre de 2025.

A quien se ha dedicado al estudio de la simplificación administrativa o, sin ir tan lejos, ha participado en la planificación o ejecución de programas de reforma o similares, es probable que cualquier nuevo impulso simplificador le haga pensar de inmediato en la odisea de Ulises y, más concretamente, en el extraordinario peligro del sonoro canto de aquellas sirenas que salieron a su encuentro. Después de todo, la simplificación no deja de ser un objetivo que muta en apariencia, que admite avances, pero que está llamado a permanecer como meta a perseguir por la Administración.Llegeix més »

Comentario de la Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 – Natalia Menéndez González
Profesora ayudante de la CUNEF Universidad e investigadora asociada del Centre for a Digital Society

Font: Pexels. Autor: Kevin Ku

La Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 (Sala de lo Contencioso-Administrativa, Sección Tercera), de 11 de septiembre de 2025 (Recurso 7878/2024) se sitúa en un momento clave de la transformación digital de la Administración pública y responde a una reclamación de la Fundación Ciudadana Civio contra el Ministerio de Transición Ecológica (MITECO) para que se le facilitase el código fuente de la aplicación informática denominada BOSCO, utilizada para determinar si los potenciales beneficiarios del llamado bono social eléctrico reúnen los requisitos de “consumidor vulnerable” o “consumidor vulnerable severo”. En lo que sigue se trata de una reflexión sobre tres ejes: primero, la aplicación del derecho a las nuevas tecnologías como continuación de viejos problemas jurídicos; segundo, la tensión entre el derecho de acceso a la información y la propiedad intelectual; tercero, la introducción de la noción de “democracia digital” y su relación con la “soberanía digital”. Finalmente, se plantea una consideración acerca de la eventual condición de sistema de inteligencia artificial de BOSCO y las consecuencias de ello.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 71 de l’RCDP, amb una secció monogràfica sobre l’impacte del Reglament europeu d’intel·ligència artificial al sector públic

imatge/logotip de la Revista Catalana de Dret PúblicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest desembre el número 71 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb deu articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a l’impacte del Reglament europeu d’intel·ligència artificial al sector públic. El coordinador acadèmic de la secció monogràfica és Josep Cañabate Pérez, professor agregat del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques i codirector del màster d’Intel·ligència Artificial i Dret Digital de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que també signa la introducció al número.

Llegeix més »

De la Conferència Mondiacult al Projecte de llei de drets culturals de Catalunya: la cultura com a bé públic mundial i un bé essencial – Laura Almiñana Mestres
Investigadora predoctoral de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

Imatge de la Conferència Mondiacult. Barcelona, 2025

La Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible, Mondiacult 2025, celebrada a Barcelona del 29 de setembre a l’1 d’octubre, va reunir representants dels governs de 194 estats membres de la UNESCO. De forma paral·lela, Barcelona va acollir l’Àgora Cívica, un fòrum obert a la ciutadania que va reunir diversos actors –representants d’administracions públiques, entitats, acadèmics i membres de la societat civil– amb la voluntat d’obrir els debats i aportar-los a Mondiacult, considerada la major plataforma mundial en la definició de les polítiques culturals a escala global. Mondiacult, concretament, és una conferència intergovernamental de categoria II que té els seus orígens a la Ciutat de Mèxic l’any 1982. No obstant això, no va ser fins l’any 2022, quan es tornà a celebrar a Mèxic la segona edició de Mondiacult, on es va reconèixer la cultura com un bé públic mundial i un dret humà.

Llegeix més »

Intel·ligència artificial i contractació pública: oportunitats per a una gestió més eficient – Xevi López Cadena
Consultor del sector públic en contractació pública

Foto descriptiva da la intel·ligència artificial
Font: commons wikimedia.org

Durant dècades, parlar de digitalització a l’Administració pública era, bàsicament, parlar de tramitació electrònica. Crec que durant aquest lapse de temps s’ha dedicat un esforç ingent a traslladar els vells processos basats en paper cap a formularis web i PDF. Hem creat seus electròniques, registres telemàtics i sistemes de notificació. No ens enganyem: ha estat un pas necessari que ha aportat eficiència i traçabilitat.

Tanmateix, en essència i a grans trets, sovint només hem aconseguit ser burocràticament més ràpids. El procés subjacent, la lògica de l’expedient, ha romàs gairebé intacte.

La veritable revolució, la que està començant a transformar no només la velocitat sinó la “intel·ligència” de la gestió pública, no rau en els formularis. Rau en les dades. I més concretament, en l’aplicació de la intel·ligència artificial (d’ara endavant, IA) a la sala de màquines de l’Administració: la contractació pública.[i]

Llegeix més »