Pocas preguntas son tan simples en apariencia, y tan complejas en su respuesta, como esta: ¿funcionan las leyes? Cuando hablamos de medio ambiente o de gestión de residuos, solemos medir la eficacia a través de porcentajes de reciclaje, toneladas vertidas o emisiones evitadas. Sin embargo, estos datos, por sí solos, no nos dicen nada sobre la eficacia del derecho: no explican si las normas se aplican, si son coherentes entre sí o si la ciudadanía y las administraciones entienden realmente sus obligaciones.Llegeix més »
Els objectius de la política europea en matèria de contractació pública, i en particular en l’àmbit de la contractació estratègica, són molt ambiciosos, ja que concerneixen una part molt important dels pressupostos dels estats membres. D’altra banda, les institucions europees no cessen en l’obstinació de reforçar els drets socials i mediambientals, entesos com a drets fonamentals que han de s’han preservar també en benefici de les generacions futures.
El treball i el medi ambient sembla que són els àmbits en els quals la Unió Europea (UE) ha decidit invertir. En ambdós casos, intervé constantment proposant mesures no només sancionadores, sinó també de gestió dels riscos que sovint pot comportar l’exercici de l’activitat empresarial.Llegeix més »
Els gats comunitaris formen part del paisatge quotidià de ciutats i pobles. En un context en què els animals ja són reconeguts com a éssers vius dotats de sensibilitat, la seva presència planteja reptes importants de protecció i benestar. Aquesta nova mirada obliga a replantejar la relació de les administracions públiques i la ciutadania amb les colònies felines i deixar enrere visions que les reduïen a un problema de salubritat o de convivència. El marc legal actual, tant administratiu com penal, configura i reforça la protecció dels gats comunitaris i comporta conseqüències pràctiques per als municipis, per a les persones cuidadores i, sobretot, per als mateixos animals.
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d’aprovació de l’Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya
Si en un primer comentari ens vàrem fer ressò de l’aprovació de la Llei 8/2025, de 30 de juliol, de l’Estatut de municipis rurals[i] i dels seus trets més definitoris –particularment la determinació dels municipis que s’inclouen en aquest categoria, el Mecanisme rural de garantia i les línies de finançament, amb un fons específic al marge del Fons de Cooperació Local i una línia d’inversions, en el marc del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya–, correspon ara examinar les mesures de caràcter sectorial que s’integren al títol IV, les quals, com ja vam advertir en el comentari anterior, per la seva densitat normativa i incidència pràctica reclamen un tractament propi.
Amb l’entrada de l’estiu arriba també el moment de fer una pausa per descansar i recarregar energies. El blog de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) s’atura unes setmanes i tornarà al setembre amb noves propostes, reflexions i temes d’actualitat sobre el dret públic. Abans, però, volem fer un breu balanç sobre què ha suposat de moment aquest 2025 al blog.
Al llarg de l’any hem publicat un ventall ampli de continguts sobre qüestions jurídiques i institucionals d’interès. D’una banda, hem analitzat novetats legislatives destacades, com la Llei del dret de defensa, la Llei de benestar animal i diverses reformes en l’àmbit de la justícia, la mediació i la contractació pública. De l’altra, hem posat el focus en aspectes com la transparència, el bon govern, la protecció de les persones informants, la lluita contra el sensellarisme i la regulació de la intel·ligència artificial, a més dels reptes de la transició energètica i la gestió de l’aigua. Els apunts han combinat l’anàlisi normativa amb reflexions de fons sobre qüestions com el federalisme, la relació entre Administració i ciutadania i els límits del dret administratiu en el context digital. També hi han tingut cabuda comentaris de jurisprudència, ressenyes bibliogràfiques i cròniques de jornades que han enriquit el debat i han reforçat la dimensió divulgativa i crítica del blog. Tot plegat, un conjunt de veus diverses que mantenen viva la reflexió sobre el dret públic des d’una mirada plural, rigorosa i compromesa.
Un dels punts destacats del curs ha estat la publicació del número 70 de la Revista Catalana de Dret Públic, amb una secció monogràfica dedicada a les noves perspectives del tracte als animals i que ha inclòs una anàlisi aprofundida sobre el reconeixement dels animals com a éssers sintents i la seva incidència en l’àmbit del dret públic. Amb aquest número, la Revista ha consolidat l’aposta per un format més accessible i la voluntat clara d’apropar el coneixement acadèmic a un públic més ampli.
Des del gener, hem publicat 28 apunts al blog, gràcies als quals hem rebut 15.518 visitants i 25.052 visites, unes xifres que superen les de l’any anterior. A més, la comunitat de subscriptors ha crescut i ja supera les 2.570 persones. Esperem continuar ampliant-la i consolidar el blog com un espai de referència en l’àmbit del dret públic i les polítiques públiques.
No volem acomiadar-nos sense agrair la col·laboració de totes les persones que han fet possibles els continguts del blog amb les seves aportacions, així com a totes les persones que ens llegiu i doneu sentit a aquest projecte. Gràcies per formar part d’aquesta comunitat de coneixement compartit.
Ens retrobarem el 10 de setembre amb més força. Mentrestant, us animem a llegir els apunts que us van passar per alt o que no vau llegir quan es van publicar, i a rellegir els que us van interessar més per tal de mantenir-vos al dia de l’actualitat del dret públic.
