L’Estatut de municipis rurals, un pas endavant vers la cohesió i l’equitat territorials (I): consideracions generals sobre el contingut de la llei – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d'aprovació de l'Estatut de municipis rurals
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d’aprovació de l’Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya

El 16 de juliol passat el Parlament de Catalunya va culminar la tramitació i aprovació –amb un ampli suport parlamentari– de l’Estatut de municipis rurals,[i] una norma pionera i d’innegable transcendència dins el marc del dret local català, que busca combatre el despoblament i reforçar l’arrelament i el desenvolupament rurals.[ii] Es tracta d’una llei integral i innovadora dissenyada per revertir el desequilibri territorial, dotada amb recursos, eines legals i mecanismes de seguiment i adaptació per donar suport i revitalitzar les zones rurals de Catalunya. Com detalla l’exposició de motius de la llei, tres quartes parts de la població de Catalunya viu en el 15 % del territori, mentre que el 85 % restant n’acull només una quarta part; en conseqüència, no és estrany que del total dels 947 municipis catalans, el 62,62 % (593) tingui una població que no supera el llindar dels 2.000 habitants i, d’aquests, el 56 % (332) no supera els 500 habitants. Aquestes dades justifiquen sobradament l’oportunitat d’aprovar una norma d’aquesta naturalesa.Llegeix més »

El RDL 7/2025 com a oportunitat per a una transició energètica més distribuïda i democràtica – Joan Herrera Torres
Professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’equip del projecte d’investigació ComEnerSys*. Soci de SAMSO EDS

Autor: Vicente Zambrano González, amb llicència CC BY-NC-ND

1. Introducció [i]

El Reial decret llei (RDL) 7/2025, de 24 de juny, anomenat col·loquialment “antiapagades”, s’ha aprovat després d’una llarga acumulació d’episodis d’escassetat al sistema elèctric espanyol. Un incident significatiu, amb un zero de tensió a escala ibèrica el 28 d’abril de 2025, es va convertir en el punt d’inflexió que va provocar un debat acalorat sobre la necessitat de millorar la resiliència del sistema i la fiabilitat de la xarxa elèctrica.

La realitat és que l’emergència ja justificava de per si una intervenció normativa directa, però el clima generat en el món polític i mediàtic com a conseqüència de l’apagada va obrir la porta a una reforma.

El RDL en qüestió no deixa de ser una mesura de resposta a l’emergència puntual, tot i que incorpora peces estructurals de canvi a mitjà o llarg termini. Si l’apagada va ser vista per determinats sectors com una oportunitat per a frenar o alentir el desplegament de les renovables, aquest RDL és una resposta per mantenir l’aposta, però afegint millores i resiliència al sistema elèctric.

Llegeix més »

Un punt de vista nord-americà sobre la regulació europea de la intel·ligència artificial – Cary Coglianese
Professor de dret Edward B. Shils i professor de ciències polítiques; director del Penn Program on Regulation

Font: Unió europea

Aquest text correspon a la traducció al català feta per Juli Ponce Solé d’algunes parts seleccionades del pròleg del professor Cary Coglianese al llibre de Juli Ponce i Agustí Cerrillo i Martínez (ed.), The EU Artificial Intelligence Act and the Public Sector. Humans and AI Systems in Public Administration in the light of the European Regulation on Artificial Intelligence of 2024 (European Public Law Series, vol. CXXVIII), que serà publicat per l’European Public Law Organization i de qui s’ha obtingut autorització per a aquesta traducció el 2025. S’han mantingut només les notes al peu que es consideren imprescindibles. Totes les citacions són traduccions pròpies.

Les eines d’intel·ligència artificial (IA) que utilitzen les institucions del sector públic a Europa són molt diverses i cobreixen un gran ventall de possibilitats. Inclouen “assistents conversacionals en pàgines web ministerials”, “agents virtuals” que ajuden els ciutadans a accedir a serveis públics, eines que s’ocupen de la “classificació automàtica d’arxius”, “l’anàlisi automatitzada de la qualitat de l’aigua”, “l’anàlisi de l’opinió ciutadana”, el “control automàtic de l’aparcament”, el “control de les subvencions agrícoles”, el “processament automàtic d’àudio” i la “previsió de mobilitat regional”. Els organismes públics d’aplicació de la llei i els reguladors de diverses parts d’Europa també utilitzen eines d’IA per a l’assistència mitjançant la “visió artificial i l’anàlisi de seguretat”, la “detecció de telèfons mòbils durant la conducció” i “la identificació del frau”. I, per descomptat, el personal de les institucions sanitàries públiques recorre a la IA en eines de diagnòstic i dispositius mèdics.[1]

Llegeix més »

El nou règim de pagaments menors previst al Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública – Alexandre Hernández Ossó i Andrea Pey Rubio
Director G.O. Jurídic-Contractual de l’Assessoria Jurídica de la Universitat Oberta de Catalunya i professor associat de la Universitat de Barcelona, i advocada i responsable tècnic jurídic-contractual de l’Assessoria Jurídica de la Universitat Oberta de Catalunya

Font: Pexels

1. Introducció

L’objectiu del contracte menor és proporcionar un procediment àgil i senzill per a la contractació de prestacions de quantia baixa. Tanmateix, l’experiència ha evidenciat que, en diverses ocasions, aquesta figura s’ha utilitzat de manera inadequada, alterant-ne la naturalesa i la finalitat.

Per aquest motiu, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), va incorporar canvis importants en la regulació, que parteixen de la clara desconfiança del legislador cap als òrgans gestors[i] i que van suposar un augment de la complexitat normativa, cosa que, en ocasions, va generar inseguretat jurídica. Això va obligar a introduir-hi modificacions successives per intentar resoldre –amb més o menys èxit– els problemes interpretatius derivats de la manca de claredat del règim aplicable a aquest mecanisme contractual.Llegeix més »

Nous avenços (normatius) de la mediació administrativa – Xavier Bernadí Gil
Professor de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra

Font: Pexels

I. Presentació

Darrerament s’acumulen els indicis que la mediació administrativa progressa i que ho fa a un ritme relativament accelerat. És més, hi ha motius per pensar que, a mitjà o llarg termini, s’acabarà normalitzant la pràctica de recórrer, sempre que sigui possible i convenient, a mètodes de resolució dels conflictes entre l’Administració i els particulars diferents dels tradicionals (recursos administratius i contenciosos) i sovint més eficaços, com ara la mediació o la conciliació, entre altres mitjans englobats en les sigles ADR (alternative dispute resolution o “resolució alternativa de conflictes”) i MASC (mitjans adequats de solució de controvèrsies).

A continuació tractem de posar en relleu aquesta realitat –l’avenç progressiu de la mediació administrativa– en l’àmbit de la producció normativa, tot fent referència a cinc iniciatives que presenten dues notes en comú: en més o menys mesura, totes comporten avenços per a la mediació administrativa i totes han estat impulsades, des de nivells territorials diversos i pràcticament en paral·lel, en els darrers mesos.

Llegeix més »