Vulnerabilidad y colectivos vulnerables en el derecho: ¿quiénes son y cómo se definen? – Lorenzo Cotino
 Catedrático de Derecho Constitucional de la Universitat de València, miembro de OdiseIA, en el marco del Digital Futures Initiative de Google.org

EAPC2 comentaris
Font: Arrels Fundació, CC BY-SA 2.0

Un concepto común, pero complejo y vago
El concepto de vulnerabilidad aparece en los años 1980 en el contexto de las ciencias sociales y poco a poco se va impregnando en el ámbito jurídico. No obstante, puede sorprender la escasez de estudios en este ámbito, en un tiempo de ductilidad y variabilidad de significados en las ciencias sociales.

Como han señalado algunos expertos, por ejemplo desde el Consejo de Europa: “A pesar de su uso común, el significado del concepto de vulnerabilidad es complejo y vago.” Fineman subrayó que la vulnerabilidad es una condición que puede darse en cualquier persona y que puede variar en cualquier circunstancia, tiempo o espacio. Defendió la tesis ‒discutida‒ de que el Estado tiene la obligación de ser responsable y receptivo a las vulnerabilidades, frente a la autonomía y la autosuficiencia del individuo. En la literatura también se encuentran definiciones de poblaciones vulnerables en el contexto de la salud y las dolencias: “Las poblaciones vulnerables pueden ser menos capaces de anticipar, afrontar, resistir o recuperarse de los impactos de una amenaza.”Llegeix més »

Ressenya de Ridao, Joan. (2024). Curs de dret públic de Catalunya. Marcial Pons – Gerard Martín i Alonso
 Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Professor associat de dret constitucional de la Universitat de Barcelona

EAPC1 comentari
Portada del llibre Curs de dret públic de Catalunya.
Font: Marcial Pons

El professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya, Joan Ridao, ha publicat la quarta edició de la seva obra Curs de dret públic de Catalunya. Aquesta nova edició revisa i amplia el contingut de la darrera edició de l’any 2018.

El llibre s’estructura en vuit capítols. El primer, que té un caràcter generalista, analitza la construcció de l’estat autonòmic. En podríem destacar l’anàlisi, precisa i detallada, que fa del que anomena “etapes de governabilitat de la Generalitat”, des de la posada en marxa de l’autonomia i les institucions (període 1980-1984) fins arribar al període més recent (2018-2024). Aquesta darrera etapa es caracteritza per tres notes destacades: les mesures coercitives adoptades per les institucions estatals contra les actuacions vinculades al procés del dret a decidir –com ara la sentència del Tribunal Suprem de l’any 2019 als encausats per l’1-O–, l’impuls del diàleg amb l’Estat –reflectit en la creació d’una taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el de l’Estat– i, finalment, l’inici de la desjudicialització del conflicte polític –que es va palesar en la reforma del Codi penal per eliminar el delicte de sedició i reformular el de malversació, en l’aprovació d’indults a les persones condemnades a privació de llibertat per l’esmentada sentència del Tribunal Suprem i en l’aprovació d’una llei d’amnistia per a totes les persones que haguessin dut a terme conductes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable amb motiu del procés independentista. Aquest darrer període es tanca amb unes referències –que palesen el rigor i el nivell d’actualització de l’obra– als resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de maig de 2024 i a la investidura de Salvador Illa, com a president de la Generalitat, el dia 8 d’agost.

Llegeix més »

Avançament de continguts del número 69 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre els 10 anys de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

EAPCDeixa un comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 69 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb dotze articles acadèmics, set dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a examinar l’impacte i l’evolució de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), en el seu desè aniversari. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret públic, dret administratiu i dret constitucional, entre les quals tots els membres actuals de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Jorge Castellanos Claramunt, professor titular de dret constitucional de la Universitat de València (UV), és el coordinador de la secció i en signa la introducció.Llegeix més »

Interpretació jurisprudencial del ne bis in idem i eficàcia del dret de la competència europeu – Carles Górriz López
 Professor titular de dret mercantil, Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Autor: Pavel Danilyuk. Font: Pexels

L’objecte de l’article titulat Interpretació jurisprudencial del ne bis in idem i eficàcia del dret de la competència europeu (publicat al número 68 de la Revista Catalana de Dret Públic) és analitzar com afecta l’eficàcia del dret de la competència europeu la interpretació del principi de prohibició de doble incriminació i sanció (ne bis in idem) que fa el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Una exegesi expansiva reforça el sistema de protecció dels drets humans de la Unió Europea, incrementa la seguretat jurídica i afavoreix l’optimització de recursos per part de les administracions públiques. El problema és que perjudica l’eficàcia del dret de la competència, que tan necessària és per a la resiliència de l’economia europea.

Llegeix més »

L’amnistia tancarà les portes d’Estrasburg? – Josep M. Tirapu-Sanuy
 Investigador predoctoral en dret públic, Universitat de Cambridge

EAPCDeixa un comentari
Autor: CherryX. Font: Wikimedia Commons

La “sentència del procés”, per la qual el Tribunal Suprem va condemnar diversos polítics i líders socials catalans per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, ha estat àmpliament comentada. Diverses organitzacions i entitats internacionals han advertit de possibles vulneracions de drets humans en les penes de privació de llibertat imposades pel Suprem –tot i que cal fer notar, també, algunes veus que s’han expressat en el sentit contrari. Els polítics i líders socials condemnats pel Suprem van interposar recursos d’empara davant del Tribunal Constitucional, que van ser desestimats. Esgotades les vies internes, els condemnats van interposar demandes contra l’Estat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en què van al·legar vulneracions dels articles 6 (dret a un procés judicial equitatiu), 10 (llibertat d’expressió) i 11 (llibertat de reunió i associació) del Conveni Europeu de Drets Humans, entre d’altres.

Llegeix més »