Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals: una perspectiva ciutadana i administrativa – Yvonne Niño i Iris Favà
Especialistes en dret animal

Font: Pexel.com

El 29 de setembre de 2023 va entrar en vigor la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, més coneguda com la Llei de benestar animal. Aquesta Llei respon a la necessitat de protecció integral dels animals, especialment aquells que viuen en entorns humans, i es fonamenta en el reconeixement dels animals com a éssers sintents, recollit en l’article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) i en el Codi civil espanyol. La Llei estableix un marc normatiu unificat en tot el territori nacional amb l’objectiu d’harmonitzar i consolidar normes, promoure la protecció animal i reduir l’abandonament, un dels problemes crítics del país.

Principis i àmbit d’aplicació

El règim jurídic de la Llei busca protegir i garantir els drets i el benestar dels animals de companyia i silvestres en captivitat. Defineix aquests drets com a bon tracte, respecte i protecció i els vincula a les obligacions jurídiques de les persones, en particular a aquelles que mantenen contacte o relació amb els animals.Llegeix més »

Règim jurídic de les aigües subterrànies, un recurs estratègic en una situació d’escassedat permanent – Pablo Herráez Vilas
Director d’Assessoria Jurídica de l’Agència Catalana de l’Aigua

Autoria: Tamhasip Khan (Font: Pexels)

1. La importància de les aigües subterrànies com a recurs

La utilització d’aigües subterrànies acompanya la humanitat des dels temps més remots, especialment en els territoris en què és l’únic recurs hídric disponible. No obstant això, la generalització de l’explotació de les aigües subterrànies a gran escala no arriba al nostre país fins a partir de la segona meitat del segle XX, impulsada per l’avenç en el coneixement de les formacions hidrogeològiques i dels recursos existents i pel progrés dels mecanismes de prospecció i extracció.

Llegeix més »

La nova guia de doctrina de la Comissió Jurídica Assessora en matèria de responsabilitat patrimonial sanitària: una eina útil a l’abast de tothom – Helena Mora i Balcells
Responsable d’Estudis i Recerca de la Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Autora: Karolina Grabowska Font: Pexels

Les guies de doctrina de la Comissió Jurídica Assessora són un conjunt de publicacions en línia d’aquest òrgan consultiu que tenen per objecte l’estudi d’àmbits concrets, respecte dels quals dictamina de manera preceptiva.

Formen part del conjunt esmentat les obres següents: La resolució, la modificació i la interpretació dels contractes del sector públic en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de maig de 2023; La revisió d’ofici en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, d’octubre de 2019; El recurs extraordinari de revisió en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de desembre de 2016; La revisió d’ofici en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora. La causa de nul·litat de ple dret de l’article 62.1.f) de la Llei 30/1992, de juny de 2015, i El procediment d’elaboració de reglaments en la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora, de novembre de 2013.

Llegeix més »

Recensió de Monat, Adrien. (2024). Le fédéralisme sans l’État fédéral. La question de l’unité de l’Espagne et du Royaume-Uni. Mare & Martin – Mireia Grau
Institut d’Estudis de l’Autogovern

Font: Mare&Martin

L’editorial Mare & Martin ha publicat durant el primer semestre de 2024 el llibre d’Adrien Monat Le fédéralisme sans l’État fédéral. La question de l’unité de l’Espagne et du Royaume-Uni dins de la col·lecció Bibliothèque des Thèses. En altres paraules, es tracta de la publicació de la tesi doctoral que l’autor va defensar el 2020, l’argument central de la qual gira entorn la capacitat del marc institucional de descentralització política a l’Estat espanyol i al Regne Unit, ni federal ni unitari, d’assolir el manteniment i la preservació de la unitat territorial. En poques paraules, l’autor planteja que tant els objectius primigenis com els resultats de l’estructura institucional descentralitzada d’aquests dos sistemes polítics (que denomina federalisme funcional en la mesura que, segons Monat, no són federals, però funcionen en bona part com si ho fossin) són, precisament, evitar la desintegració de la unitat territorial i reconduir amb èxit (des de la perspectiva dels estats centrals) les tendències centrífugues existents. La base de tota la tesi és, doncs, que les característiques institucionals dels dos estats, amb elements formals propis del federalisme, però també dels estats unitaris, funcionen a la pràctica com sistemes federals, però amb els elements de contenció de l’unitarisme que, d’una banda, els permet complir amb els objectius establerts –mantenir la unitat i acomodar la pluralitat– i, d’altra banda, no assolir mai una reforma o transformació institucional cap al federalisme. L’autor entén, doncs, que el federalisme funcional, propi d’aquests dos estats, és tant la clau de l’èxit en relació amb el manteniment de la unitat com la barrera a una possible reforma federal.

Llegeix més »

El més llegit de 2024 a l’RCDP blog

Font: Pexels. Autoria: Karolina Grabowska
Font: Pexels. Autoria: Karolina Grabowska

Al llarg del 2024 hem publicat un total de 42 apunts a l’RCDP blog, amb 38.225 visites i 25.543 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (84 % del total). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos, n’hi ha 3 que corresponen a anys anteriors, signats respectivament per Susana Eva Franco Escobar, Elisa Llop Cardenal i Esteban M. Greciet.

Si ens fixem només en els apunts publicats el 2024, els més llegits han estat els següents:

Llegeix més »